La industria lítica del nivel Asup del Molí del Salt (Vimbodí, Tarragona) y su contextualización en el Paleolítico Superior final de la vertiente mediterránea de la Península Ibérica

Autores/as

  • Sergio García Catalán Área de Prehistoria-IPHES (Institut català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Universidad Rovira i Virgili

DOI:

https://doi.org/10.3989/tp.2007.v64.i2.114

Palabras clave:

Molí del Salt, Sur de Cataluña, Magdaleniense superior final, Transición Pleistoceno Holoceno, Conjunto lítico

Resumen


En este artículo se presenta el análisis tecnológico de la industria lítica recuperada hasta el 2005 en el nivel Asup del Molí del Salt. Dadas sus características y las dataciones radiométricas disponibles (10990 + 50 y 10840 + 50 BP), este conjunto lítico debe de incluirse dentro de los momentos finales del Magdaleniense superior. Tras la presentación del análisis de la industria lítica de dicho nivel se expondrá una comparativa con otros yacimientos con dataciones similares del sur de Cataluña y también del resto de la vertiente mediterránea peninsular.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Adserias, M. y SOLÉ, M. 1994: “L’ocupació paleolítica de la Balma de la Vall (Montblanc, Conca de Barberà)”. Aplec de Treballs 12: 59-68.

Adserias, M.; Bartrolí, R.; Cebriá, A.; Farell, D.; Gamarra, A. y Miró J. M. 1996: “La balma de l’Auferí (Margalef de Montsant, Priorat): un nou assentament prehistòric a la vall del Montsant”. Tribuna d’Arqueologia 1994-1995: 39-50.

Aguilella, G.; Gusi, F. y Olaria, C. 1999: “El jaciment prehistòric de la Cova dels Diablets (Alcalá de Xivert, Castelló)”. Quaderns de Prehistòria i Arqueología de Castelló 20: 7-35.

Allué, E.; Angelucci, D.; Cáceres, I.; Fiocchi, C.; Fontanals, M.; García, M.; Huguet, R.; Ollé, A.; Saladié, P.; Vergés, J. M. y Zaragoza, J. 2000: “El registro paleoecológico y arqueológico de La Cativera (El Catllar, Tarragona): datos preliminares sobre el límite Pleistoceno-Holoceno en el sur de Cataluña”. 3º Congreso de Arqueología Peninsula (Porto, 1999): 81-96. Porto.

Allué, E.; Carbonell, E.; Cervera, M. M.; Bermúdez De Castro, J. M.; Boj, I.; Esteban, M.; Estirado, R.M.; Fernández, Y.; Gabarró, J.M.; Hortolá, P.; Lorenzo, C.; Miró, J.M.; Ollé, A.; Pastó, I.; Perales, C.; Prats, J.M.; Rodríguez, X.P.; Rosell, J.; Sala, R.; Vallverdú, J.; Vaquero, M. y Vergés, J.M. 1992: Picamoixons. Un assentament estratègic dels darrers caçadors-recol•lectors. Museu d’Història de Tarragona/ L.A.U.T. Arqueologia d’Intervenció 1. Tarragona.

Angelucci, D.; Gené, J. M.; Ollé, A.; Rodríguez, X. P.; Vaquero, M.; Vergés, J.M.; Fontanals, M.; Allué, E.; Ibáñez, N.; Lozano, M.; Saladié P. y Zaragoza, J. 2003: “Darreres intervencions arqueològiques en jaciments paleolítics de la conca del Francolí: La Cansaladeta (La Riba, Alt Camp) i el Aura, J. E. 2001: “Cazadores emboscados. El Epipaleolítico en el País Valenciano”. En V. Villaverde (ed.): De neandertales a cromañones. El inicio del doblamiento humano de las tierras valencianas. Universidad de Valencia. Valencia: 219-238.

Aura, J. E.; Jordá, J.F.; Pérez, M.; Rodrigo, M. J.; Badal, E. y Guillem, P. 2002: “The far south: the Pleistocene-Holocene transition in Nerja Cave (Andalucía, Spain)”. Quaternary International 93-94: 19- 30. doi:10.1016/S1040-6182(02)00004-6

Aura, J. E.; Jordá, J.F.; Pérez, M.; Rodrigo, M. J.; Badal, E. y Guillem, P. 1995: “El Holoceno inicial en el Mediterráneo español (11000-7000 BP). Características culturales y económicas”. En V. Villaverde (ed.): Los últimos cazadores. Transformaciones culturales y económicas durante el Tardiglaciar y el inicio del Holoceno en el ámbito mediterráneo. Instituto de Cultura Juan Gil-Albert y Diputación Provincial de Alicante. Alicante: 119-146.

Aura, J. E.; Pérez, M.; Verdasco, C.; Cotino, F.; Pérez, C. I.; Soler, B.; García, O.; Carballo, I. y Nebot, B. 2000: “Les Coves de Santa Maira (Castell de Castells, la Marina Alta, Alacant): Primeros datos arqueológicos y cronológicos”. Recerques del Museu d’Alcoi 9: 75-84.

Boëda, E. 1990: “De la surface au volume: analyse des conceptions des débitages Levallois et laminaire”. En C. Farizy (ed.): Paleolithique Moyen Recent et Paleolithique Superieur Ancien en Europe, Ruptures et transitions: examen critique des documents archéologiques: Association pour la promotion de la recherche archéologique en Ile de France. Nemours: 63-68.

Bosch, J. 1993: “Cronologia prehistòrica al curs inferior de l’Ebre. Primeres datacions absolutes”. Pyrenae 24: 53-56.

Cacho, C.; Jordá, J. y Torre, I. de la 2001: “Tossal de la Roca (Vall d’Alcalá, Alacant)”. En V. Villaverde (ed.): De neandertales a cromañones. El inicio del doblamiento humano de las tierras valencianas. Universidad de Valencia. Valencia: 419-424.

Carbonell, E.; Guilbaud, M. y Mora, R. 1983: “Utilización de la lógica analítica para el estudio de los tecnocomplejos de cantos tallados”. Cahier Noir 1: 3- 79.

Carbonell, E.; Rodríguez, X.P.; Sala, R. y Vaquero, M. 1992: “New elements of the logical analytic system. First International Meeting on Technical Systems to Configure Lithic. Objects of Scarce Elaboration”. Cahier Noir 6: 5-61.

Casabó, J.A. 2004: Paleolítico superior final y Epipaleolítico en la Comunidad Valenciana. Museo Provincial de Alicante. Alicante.

Casanova, J. y Pizarro, J. 2004: “La Balma Guilanyà (Navés, Solsonés). Un yacimiento paleolítico en el Pre-Pirineo de Cataluña”. Actas del Primer Congreso Peninsular de Estudiantes de Prehistoria (Tarragona 2003): 195-203. Tarragona.

Cebriá, A.; Esteve, X. y Vilardell, A. 1995: Cavalls, cérvols i conills. 10 anys de recerca a la Balma de la Graiera de Calafell. El congost de la Cobertera a la prehistòria. Ajuntament de Calafell. Calafell.

Esteve, F. 2000: Recerques arqueològiques a la Ribera Baixa de l’Ebre (1). Prehistòria. Ajuntament de Amposta. Amposta.

Fontanals, M. 2001: “Noves aportacions a la interpretació del límit Pleistocè-Holocè al sud de Catalunya: l’estudi de la indústria lítica del jaciment de la Cativera (El Catllar, Tarragonès)”. Butlletí Arqueològic 23: 73-100.

Fortea, J. 1973: Los complejos microlaminares y geométricos del Epipaleolítico mediterráneo español. Memorias del Seminario de Prehistoria y Arqueología de la Universidad de Salamanca 4. Salamanca.

Fullola, J.M. 1989: “La Cova del Boix i el Paleolític superior final a la Vall del Montsant (Priorat, Tarragona)”. Empúries 48-50: 328-335.

Fullola, J.M. 2001: “Recherches sur le Paléolithique supérieur dans le Nord-Est ibérique: la Catalogne (1996-2000) ”. En P. Noiret (ed.): Le Paléolithique supérieur européen. Bilan quinquennal 19991-1996. Lieja. Eraul 76: 345-352.

Fullola, J.M.; Bartrolí, R.; Cebriá, A.; Bergadá, M. M.; García-Argüelles, P.; Adserias, M.; Rodon, T.; Doce, R. y Nadal, J. 1990: La Prehistòria del Montsant. Centre de Recursos Pedagògics. Tarragona.

Fullola, J.M.; García-Argüelles, P.; Serrat, D. y Bergadá, M.M. 1995: “El Paleolític i l’Epipaleolític al vessant meridional dels Pirineus catalans. 20 anys de recerca a la franja pirinenca sud; interrelacions amb les àrees circumdants”. X Col•loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà (1994): 159-176. Puigcerdá.

Fullola, J.M.; Mangado, X.; Petit, M.A. y Bartrolí, R. 2006: “La Cova del Parco (Alòs de Balaguer, La Noguera, Lleida): darreres intervencions arqueològiques i visió de conjunt”. Quaderns de treball 14: 29-41.

Fullola, J.M.; Peña, J.L.; Gallart, J. y García Argüelles, P. 1989: “El jaciment del Paleolític Superior de la Bauma de la Peixera d’Alfés (Segrià, Lleida)”. Quaderns d’Arqueologia del grup de recerques de La Femosa 4.

García, M.; Rosell, J.; Vallverdú, J. y Vergès, J. M. 1996: “L’abric de Picamoixons i les estratègies dels darrers caçadors-recol•lectors epipaleolítics”. Quaderns de Vilaniu 29: 91-100.

García-Argüelles, P. 1993: “Antecedentes y evolución del Epipaleolítico de las comarcas meridionales de Cataluña”. En Homenaje a Miquel Tarradell. Curial Edicions Catalanes. Barcelona: 130-137.

García-Argüelles, P. y Nadal, J. 1996: “La Cova de la Mallada (Perelló): estudio lítico y reconstrucción paleoecológica de un yacimiento del Paleolítico superior final”. Pyrenae 27: 9-20.

García-Argüelles, P.; Nadal, J. y Estrada, A. 2001: “La Balma del Gai (Moià): breu aproximació als resultats de les noves excavacions (1994-2000)”. Modilianum 24: 23-43.

García-Argüelles, P.; Nadal, J. y Fullola, J. M. 2005: “El abrigo del Filador (Margalef de Montsant, Tarragona) y su contextualización cultural y cronológica en el nordeste peninsular”. Trabajos de Prehistoria 62: 65-83.

Geneste, J.M. 1992: “L’approvisionnement en matières premières dans les systèmes de production lithique: la dimension spatiale de la technologie”. Treballs d’Arqueologia 1: 1-36.

Jordá, J.F.; Aura, J.E. y Jordá, F. 1990: “El límite Pleistoceno-Holoceno en el yacimiento de la Cueva de Nerja (Málaga)”. Geogaceta 8: 102-104.

Laplace, G. 1972: “La typologie analytique et structurale: Base rationnelle d’étude des industries lithiques et osseuses”. Banques de données archéologiques. Colloques nationaux du CNRS 932: 91-143.

Martínez Andreu, M. 1989: El Magdaleniense Superior en la costa murciana. Editora Regional de Murcia. Murcia.

Mir, A. y Freixas, A. 1993: “La Font Voltada, un yacimiento de finales del Paleolítico Superior en Montbrió de la Marca (La Conca de Barberà, Tarragona)”. Cypsela X: 13-21.

Olaria, C. 1999: Cova Matutano (Vilafamés, Castellón). Un modelo ocupacional del magdaleniense superiorfinal en la vertiente mediterránea peninsular. Diputación de Castellón. Monografies de Prehistòria i Arqueología castellonenques 5. Castellón.

Petit, M. A. 1998: “Posar a l’hora el rellotge de la Prehistòria: calibració de les datacions radiocarbòniques de la Prehistòria moianesa”. Modilianum 19: 3-20.

Vaquero, M. (ed.) 2004: Els darrers caçadors-recollectors de la Conca de Barberá: el jaciment del Molí del Salt (Vimbodí). Excavacions 1999-2003. Museu Arxiu de Montblanc i comarca. Publicacions del Museu 5. Montblanc.

Vaquero, M.; Gené, J.M.; Ibáñez, N.; Saladié, P.; Allué, E.; Angelucci, D.; García, M.; Martín, J.; Vallverdú, J. y Alonso, S. 2001: “El jaciment del Molí del Salt (Vimbodí, Conca de Barberà): Una seqüència del Pleistocè superior i inicis de l’Holocè al sud de Catalunya”. Butlletí Arqueològic 23: 29-72.

Vilaseca, S. 1953: Las industrias del sílex tarraconenses. C.S.I.C. Madrid.

Vilaseca, S. 1973: Reus y su entorno en la Prehistoria. Rosa de Creus. Reus.

Villaverde, V. 1992: “El Paleolítico en el País Valenciano”. En P. Utrilla (ed.): Aragón/Litoral Mediterráneo. Intercambios culturales durante la Prehistoria. En homenaje a Juan Maluquer de Motes. Institución Fernando el Católico. Zaragoza: 55-87.

Villaverde, V. 2001: “El Paleolítico superior: el tiempo de los cromañones. Periodización y características”. En V. Villaverde (ed.): De neandertales a cromañones. El inicio del poblamiento humano de las tierras valencianas. Universidad de Valencia. Valencia: 177-218.

Descargas

Publicado

2007-12-30

Cómo citar

García Catalán, S. (2007). La industria lítica del nivel Asup del Molí del Salt (Vimbodí, Tarragona) y su contextualización en el Paleolítico Superior final de la vertiente mediterránea de la Península Ibérica. Trabajos De Prehistoria, 64(2), 157–168. https://doi.org/10.3989/tp.2007.v64.i2.114

Número

Sección

Noticiario

Artículos más leídos del mismo autor/a