La Dolina de l’Esquerda de les Alzines (Macizo del Garraf, Barcelona): un yacimiento del Pleistoceno superior al aire libre con industria lítica paleolítica

Autores/as

  • Joan Daura Grup de Recerca del Quaternari (G.R.Q.)-Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP). Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia. Facultat de Geografi a i Història. Universitat de Barcelona
  • Montserrat Sanz Grup de Recerca del Quaternari (G.R.Q.)-Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP). Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia. Facultat de Geografi a i Història. Universitat de Barcelona
  • Manuel Vaquero Universitat Rovira i Virgili (URV)-Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), Unitat Associada al CSIC
  • Josep Maria Fullola Grup de Recerca del Quaternari (G.R.Q.)-Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP). Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia. Facultat de Geografi a i Història. Universitat de Barcelona

DOI:

https://doi.org/10.3989/tp.2011.11074

Palabras clave:

Paleolítico medio, Paleolítico superior, Pleistoceno superior, Garraf, Dolina Esquerda Alzines

Resumen


La Dolina de l’Esquerda de les Alzines constituye el primer yacimiento del Pleistoceno superior del macizo del Garraf que ha proporcionado abundantes restos líticos del Paleolítico. Los caracteres de este conjunto así como los datos cronológicos no permiten ubicarlo en los grupos tipológicos del Paleolítico medio ni del superior. La singularidad de esta nueva localidad radica en su ubicación en el interior de una dolina, un tipo de depósito poco habitual en el registro del Pleistoceno medio y superior de la Península Ibérica. El yacimiento presenta un conjunto lítico homogéneo, del cual se han analizado 1.067 restos para este trabajo. Predominan las estrategias de reducción de núcleos encaminadas a la producción de lascas y a la configuración de artefactos con morfologías convergentes. Destacamos también la presencia, aunque en escaso número, de artefactos habituales en los conjuntos del Paleolítico superior.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Almeida, F.; Moreno-García, M. y Angelucci, D. 2008: “From under the bulldozer’s claws: the EE15 Late Gravettian occupation surface of the Lagar Velho rock-shelter”. World Archaeology 41 (2): 242-261. http://dx.doi.org/10.1080/00438240902843790

Aitken, M. J. 1985: Thermoluminescence Dating. Academy Press. London.

Arribas, J. G.; Millán, A.; Sibilia, E. y Calderón, T. 1990: “Factores que afectan a la determinación del error asociado a la datación absoluta por TL: Fabrica de Ladrillos”. Boletín de la Sociedad Española de Mineralogía 13: 141-147.

Aura, E. 2007: “Badegouliens et Magdaléniens du versant méditerranéen espagnol”. Bulletin de la Société Préhistorique Française 104 (4): 809- 824.

Blades, B. 1999: “Aurignacian lithic economy and early modern human mobility: new perspectives from classic sites in the Vérèze valley of France”. Journal of Human Evolution 37 (1): 91-120. http://dx.doi.org/10.1006/jhev.1999.0303 PMid:10375477

Bourguignon, L.; Ortega, I.; Sellami, F.; Brenet, M.; Grigoletto, F.; Vigier, S.; Daussy, A.; Deschamps, J. F. y Casagrande, F. 2004: “Les occupations paléolithiques découvertes sur la section Nord de la déviation de Bergerac: Résultats préliminaires obtenus à l’issue des diagnostics”. Préhistoire du Sud- Ouest 11: 155-172.

Carbonell, E.; Cebrià, E. y Sala, R. 1997: El taller de jaspis del Morrot de Montjuïc. Primers indics de protomineria al paleoestuari del Llobregat. Centre d’Arqueologia de la Ciutat. Ajuntament de Barcelona. Barcelona.

Cebrià, A.; Esteve, X. y Vilardell, A. 2000: Cavalls, cèrvols i conills. 10 anys de recerca a la Balma de la Griera de Calafell. El congost de la Cobertera a la Prehistòria de Calafell. Ajuntament de Calafell. Calafell.

Daura, J.; Sanz, M.; Pike, A. W. G.; Zilhão, J.; Subirà, M. E.; Fornós, J. J.; Fullola, J. M.ª y Julià, R. 2010. “Stratigraphic context and direct dating of the Neanderthal mandible from Cova del Gegant (Sitges, Barcelona)”. Journal of Human Evolution 59 (1): 109-122. http://dx.doi.org/10.1016/j.jhevol.2010.04.009 PMid:20570316

Daura, J.; Sanz, M. y Vaquero, M. 2005: “El Pleistoceno de la Cova del Rinoceront (Castelldefels, Barcelona)”. En N. Ferreira-Bicho (ed.): O Paleolítico. Actas do IV Congresso de Arqueologia Peninsular (Faro 2004). Promontoria Monográfica 02: 217- 227.

Daura, J.; Sanz, M.; Vaquero, M.; Allué, E.; Rodríguez, R.; Subirà, M. E.; Fullola, J. M.; Fornós, J. J.; Torres, T.; Ortiz, J. E. y Julià, R. 2009: “Noves dades sobre el poblament paleolític al massís del Garraf-Ordal”. Tribuna d’Arqueologia 2007-2008: 127-146.

Duran, J. P. y Soler, N. 2006: “Variabilité des modalités de débitages et des productions lithiques dans les indústries moustériennes de la grotte de l’Arbreda, secteur alpha (Serrinilla, Espagne)”. Bulletin de la Société Préhistorique Française 103 (2): 241-262.

Féblot-Augustin, J. 1993: “Mobility strategies in the late middle Palaelolithic of central Europe and western Europe: elements of stability and variability”. Journal of Anthropological Archaeology 12: 211- 265. http://dx.doi.org/10.1006/jaar.1993.1007

Féblot-Augustin, J. 2008: “Paleolithic raw matherials provenance studies”. En D. Pearsall (ed.): Encyclopedia of archaeology. Academic Press. New York: 1187-1198.

Fleming, S. J. 1970: “Thermoluminescence dating: refinement of the quartz inclusion method”. Archaeometry 12: 133-143. http://dx.doi.org/10.1111/j.1475-4754.1970.tb00016.x

Ford, D. C. y Williams, P. W. 1989: Karst geomorphology and hydrology. Unwin Hyman Ltd. London.

Freixes, A. 1997: “L’assentament paleolític de la Font del Cargol”. Miscel·lània Penedesenca 22: 21-43.

Fullola, J. M.; Bartoli, R.; Cebrià, A.; Bergadà, M. M.; Farell, D. y Nadal, J. 1994: “El Paleolítico superior de Catalunya: El Gravetiense de la Balma de la Giera (Calafell, Baix Penedès)”. Actas del Ier Congreso de Arqueología Peninsular (Porto 1993). Trabalhos de Antropología e Etnología III: 35-41.

Laplace, G. 1974: “La typologie analytique et structurale, base rationalle d’étude des industries lithiques et osseuses”. Colloques Nationaux du CNRS: Banques des données archéologiques (Marseille 1972) 932: 91-143. Paris.

Martínez, J.; Terradas, X. y Mora, R. 1994: “El jaciment paleolític mitjà de la Roca dels Bous (Sant Llorenç de Montgai, Camarasa, Noguera)”. Tribuna d’Arqueologia 1992-1993: 7-15.

Mir, A. y Freixes, A. 1987: “El jaciment paleolític de la Noguera a Sant Quintí de Mediona, Alt Penedès”. Cypsela 6: 191-200.

Mir, A. y Salas, R. 2000: “La cueva de la Fuente del Trucho y su industria lítica arcaizante del Pleniglacial superior (Colungo, Huesca)”. Bolskan 17: 9-32.

Moncel, M. H. 2003: “L’explotation de l’espace et la mobilité des groupes humaines au travers des assemblages lithiques à la fin du Pléistocène moyen et au début du Pléistocène supérieur. La moyenne vallée du Rhone entre Drôme et Ardèche”. British Archaeological Reports, International Series 1184.

Moncel, M. H.; Moigne, A. M. y Combier, J. 2005: “Pre-Neandertal behaviour during isotopic stage 9 and the beginning of stage 8. New data concerning fauna and lithics in the different occupation levels of Orgnac 3 (Ardèche, South-East France): occupation types”. Journal of Archaeological Science 32: 1283-1301. http://dx.doi.org/10.1016/j.jas.2005.03.014

Montes, L.; Utrilla, P. y Martínez-Bea, M. 2007: “Trabajos recientes en yacimientos musterienses de Aragón: una revisión de la transición Paleo lítico Medio/Superior en el Valle del Ebro”. En J. M. Maíllo y E. Baquedano (eds.): Miscelánea en homenaje a Victoria Cabrera. Zona Arqueológica 7 (1), Museo Arqueológico Regional. Alcalá de Henares: 214-233.

Montoriol, J. 1950: “El campo de dolinas del Plá de Campgrás (macizo del Garraf, Barcelona)”. Speleon 1 (2): 23-39.

Montoriol, J. 1951: “Meteorología hipogea”. Urania. Revista de Astronomía y Ciencias Afines 36 (228): 225-246.

Montoriol, J. 1954: “La hidrología kárstica del Pla de les Basses y sus relaciones con la de otras zonas del macizo del Garraf (Barcelona)”. Speleon 5 (1-2): 55-104.

Montoriol, J. 1964: “Estudio de las formas kársticas hipogeas desarrolladas en los bordes del polje de Begues (Macizo del Garraf, Barcelona)”. Speleon 15 (1-4): 3-38.

Montoriol, J. y Muntan, L. 1959: “Resultados de nuevas investigaciones en el campo de dolinas del Plá del Campgrás (macizo del Garraf, Barcelona)”. Speleon 10 (3-4): 127-152.

Montoriol, J. y Muntan, L. 1961: “Resultados de las nuevas investigaciones sobre el karst del pla de les Bases (Macizo del Garraf, Barcelona)”. Speleon 12 (1-2): 35-55.

Mosquera, M.; Ollé, A.; Pérez-González, A.; Rodríguez, X. P.; Vaquero, M.; Vergès, J. M.ª y Carbonell, E. 2007: “Valle de las Orquídeas: un yacimiento al aire libre del Pleistoceno superior en la sierra de Atapuerca (Burgos)”. Trabajos de Prehistoria 64 (2): 143-155.

Nambi, K. S. V. y Aitken, M. J. 1986: “Annual dose conversion factors for TL and ESR dating”. Archaeometry 28: 202-205. http://dx.doi.org/10.1111/j.1475-4754.1986.tb00388.x

Quilès, D.; Rohr, V.; Joly, K.; Lhuillier, S.; Ogereau, P.; Martin, A.; Baziles, F. y Vernet, J. L. 2002: “Les feux préhistoriques holocènes en montagne subméditerranéene: premiers résultats sur les Causse Méjan (Lozère, France)”. Comptes Rendus Palevol 1: 59-65.

Soler, N. 1979-1980: “El jaciment prehistòric del ‘Roc de la Melca’ i la seva cronologia. Sant Aniol de Finestres (Girona)”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins 25: 43-58.

Vallverdú, J.; Allué, E.; Bischoff, J. L.; Cáceres, I.; Carbonell, E.; Cebrià, A.; García-Anton, D.; Huguet, R.; Ibáñez, N.; Martínez, K.; Pastó, I.; Rosell, J.; Saladié, P. y Vaquero, M. 2005: “Short human occupations in the Middle Paleolithic level i of the Abric Romaní rock-shelter (Capellades, Barcelona, Spain)”. Journal of Human Evolution 48 (2): 157- 174. PMid:15701529

Waltham, T.; Bell, F. y Culshaw, M. 2005: Sinkholes and subsidence. Karst and cavernous rocks in engineering and construction. Praxis Publishing Ltd, Springer. Chichester.

Weninger, B. y Jöris, O. 2008: “A 14C age calibration curve for the last 60 ka: the Greenland-Hulu U/Th timescale and its impact on understanding the Middle to Upper Paleolithic transition in Western Eurasia”. Journal of Human Evolution 55 (5): 772-781. http://dx.doi.org/10.1016/j.jhevol.2008.08.017 PMid:18922563

Zimmerman, D. W. 1971: “Thermoluminescence dating using fine grain from pottery”. Archaeometry 13: 29-52. http://dx.doi.org/10.1111/j.1475-4754.1971.tb00028.x

Descargas

Publicado

2011-12-30

Cómo citar

Daura, J., Sanz, M., Vaquero, M., & Fullola, J. M. (2011). La Dolina de l’Esquerda de les Alzines (Macizo del Garraf, Barcelona): un yacimiento del Pleistoceno superior al aire libre con industria lítica paleolítica. Trabajos De Prehistoria, 68(2), 353–367. https://doi.org/10.3989/tp.2011.11074

Número

Sección

Noticiario

Artículos más leídos del mismo autor/a