Trabajos de Prehistoria, Vol 70, No 2 (2013)

Las necrópolis protohistóricas tumulares de Cataluña meridional: el ejemplo de Sebes (Flix, Tarragona)


https://doi.org/10.3989/tp.2013.12114

Maria Carme Belarte
Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), España

Assumpció Malgosa
Grup de Recerca en Osteobiografia (GROB). Unitat d’Antropologia Biològica, Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia, Facultat de Biociències, Universitat Autònoma de Barcelona, España

Jaume Noguera
Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, España

Pau Olmos
Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC)., España

Giampaolo Piga
Grup de Recerca en Osteobiografia (GROB). Unitat d’Antropologia Biològica, Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia, Facultat de Biociències, Universitat Autònoma de Barcelona, España

Resumen


Se presentan los resultados de las recientes intervenciones arqueológicas realizadas en la necrópolis del Hierro I de Sebes (Flix, Tarragona). Se ha precisado la extensión de la necrópolis, su duración, los rituales funerarios y la estructura social de la población mediante técnicas y métodos de carácter interdisciplinar (antropología, carbono 14, prospecciones geofísicas…). Se ha constatado la coexistencia de túmulos y urnas y la agrupación de las estructuras en dos áreas. Sobre esta base se pretende mejorar el conocimiento de las necrópolis de cremación en un territorio de contacto entre diferentes tradiciones de enterramiento. Se dan a conocer datos inéditos procedentes del estudio antropológico de los huesos cremados de Sebes y de las dataciones radiocarbónicas de algunos de ellos. Estos datos, considerados en conjunto con los del resto de la necrópolis, permiten relacionarla más con las necrópolis tumulares leridanas que con las del Bajo Aragón - Terra Alta.

Palabras clave


Península Ibérica; Necrópolis de cremación; Poblamiento del Bajo Ebro; Arqueología de la muerte; Ritual funerario; Antropología; Datación radiocarbónica; Cronología absoluta; Tipología cerámica; Análisis de isótopos de plomo; Ánfora fenicia

Texto completo:


PDF

Referencias


Agustí, B.; Codina, D.; Dehesa, R.; Llinàs, J.; Merino, J.; Montalbán, C. y Vargas, A. 2004: “Excavacions arqueològiques a Vilanera (l’Escala Alt Empordà). Tribuna d’Arqueologia 2000-2001: 99-114.

Agustí, B. 2008: “Estudi antropològic de les incineracions”. En R. Graells: La necròpolis protohistòrica de Milmanda (Vimbodí, Conca de Barberà, Tarragona). Un exemple del món funerari català durant el trànsit entre els segles VII i VI aC. Hic et Nunc 5, Institut Català d’Arqueologia Clàssica. Tarragona: 131-134.

Barrachina, A.; Vizcaíno, D.; Viciach, A.; Pérez, R.; Agustí, B.; Arquer, N.; Sanchís, A.; Hernández, F. J. y Tormo, C. 2010: “La necrópolis tumular de Sant Joaquim de la Menarella de Forcall, comarca dels Ports (Castellón)”. En F. Burillo (ed.): Ritos y mitos: VI Simposio sobre Celtiberos (Daroca 2008): 341- 350. Zaragoza.

Belarte, M. C. y Noguera, J. 2007: La necròpolis protohistòrica de Santa Madrona (Riba-roja d’Ebre, Ribera d’Ebre). Hic et Nunc 2, Institut Català d’Arqueologia Clàssica. Tarragona.

Belarte, M. C. y Noguera, J. 2008: “El jaciments protohistòrics de Santa Madrona (Riba-roja) i Sebes (Flix), Ribera d’Ebre”. Tribuna d’Arqueologia 2007: 127-147.

Belarte, M. C.; Noguera, J. y Olmos, P. 2012a: “Aportaciones al proceso de iberización en el curso inferior del Ebro: el ejemplo de Sebes (Flix, Ribera d’Ebre)”. Iberos del Ebro, II Congreso Internacional (Alcañiz-Tivissa 2011). Serie Documenta 25, Institut Català d’Arqueologia Clàssica: 95-102.

Belarte, M. C.; Noguera, J.; Olmos, P. y Cervelló, F. 2012b: “La necròpolis protohistòrica de Sebes (Flix, Ribera d’Ebre)”. En M. C. Rovira Hortalà, F. J. López Cachero y F. Mazière (eds.): Les Necròpolis d’incineració entre l’Ebre i el Tíber (segles IX-VI aC): metodologia, pràctiques funeràries i societat. Monografies Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona 14. Barcelona: 95-101.

Bronk Ramsey, C. 2001: “Development of the radiocarbon calibration program OxCal”. Radiocarbon 43 (2A): 355-363.

Bronk Ramsey, C. 2009: “Bayesian analysis of radiocarbon dates”. Radiocarbon 51 (1): 337-360.

Carlús, X.; López Cachero, F. J.; Oliva, M.; Palomo, A.; Rodríguez, A.; Terrats A.; Lara, C. y Villena, N. 2007: Cabanes, sitges i tombes. El paratge de Can Roqueta (Sabadell, Vallès Occidental) del 1300 al 500 ANE. Quaderns d’Arqueologia 4, Museu d’Història de Sabadell.

Castro Martínez, P. V. 1994: La sociedad de los Campos de Urnas en el nordeste de la Península Ibérica. La necrópolis de El Calvari (El Molar, Priorat, Tarragona). British Archaeological Reports, International Series 592, Archaeopress. Oxford.

Colet, A.; Gené, M. y GIP 2005a: “El món funerari durant el Grup del Segre-Cinca III (950-750 cal a.n.e.): la necròpolis de Roques de Sant Formatge (Seròs, el Segrià)”. Revista d’Arqueologia de Ponent 15: 151-165.

Colet, A.; Lafuente, A. y GIP 2005b: “Avenç sobre una nova necròpolis tumular d’incineració del Grup del Segre-Cinca: la Vall de la Clamor (Soses, el Segrià)”. Revista d’Arqueologia de Ponent 15: 165-177.

Fadrique, T. y Malgosa, A. 2007: “Estudi antropològic de les unitats funeràries procedents de la necrópolis de cremació de Santa Madrona”. En M. C. Belarte y J. Noguera: La necròpolis protohistòrica de Santa Madrona (Riba-roja d’Ebre, Ribera d’Ebre). Hic et Nunc 2, Institut Català d’Arqueologia Clàssica. Tarragona: 93-106.

Garcia i Rubert, D. y Moreno, I. 2008: “Marcadors socials durant el primer ferro a Catalunya i al País Valencià. Apunts en relació a l’assentament de Sant Jaume (Alcanar, Montsià). En M. Miñarro y S. Valenzuela (eds.): Actes del I Congrés de Joves Investigadors en Arqueologia dels Països Catalans: la protohistòria als Països Catalans (Vilanova del Camí, 18 i 19 de novembre de 2005). Arqueo Mediterrània 10, Universitat de Barcelona: 215-225.

Genera, M. 1982: “Inventari arqueològic de la Ribera d’Ebre”. Fonaments 3, 47-134.

López Cachero, J. 2007: “Sociedad y economía durante el Bronce Final y la Primera Edad del Hierro en el noreste peninsular: una aproximación a partir de las evidencias arqueológicas”. Trabajos de Prehistoria 64 (1): 99-120.

López Cachero, J. 2008: “Necrópolis de incineración y arquitectura funeraria en el noreste de la Península Ibérica durante el Bronce Final y la Primera Edad del Hierro”. Complutum 19: 139-171.

Mascort, M. T.; Sanmartí, J. y Santacana, J. 1991: El Jaciment protohistòric d’Aldovesta, Benifallet, i el comerç fenici arcaic a la Catalunya meridional, Publicacions de la Diputació de Tarragona. Tarragona.

Maya, J. L. 1982: “Dos necrópolis de incineración en el Bajo Segre: Llardecans y La Femosa”, Ilerda 43: 119-151.

Montero-Ruiz, I.; Rafel, R.; Rovira, M. C.; Armada, X. L.; Graells, R.; Hunt, M.; Murillo-Barroso, M.; Renzi, M. y Santos, M. 2012: “El cobre de Linares (Jaén) como elemento vinculado al comercio fenicio en El Calvari de El Molar (Tarragona)”. Menga 3: 167-185.

Navarro, R. 1970: Las fibulas en Catalunya. Publicaciones Eventuales 16, Barcelona.

Parker Pearson, M. 1999: The Archaeology of Death and Burial. Texas A&M University Press. Texas. Piga, G; Thompson, T. J. U; Malgosa, A; Enzo, S. 2009: “The Potential of X-Ray Diffraction in the Analysis of Burned Remains from Forensic Contexts”. Journal of Forensics Sciences (3): 534-539.

Pita, R. 1950: “Sobre la localización de Octogesa en Riba-roja”. Butlletí Arqueològic de Tarragona 50, època IV: 3-9.

Pita, R. y Díez-Coronel, L. 1968: La necrópolis de ‘Roques de Sant Formatge’, en Serós (Lérida) Excavaciones Arqueológicas en España 59, Ministerio de Educación y Ciencia. Madrid.

Pons, E. y Solés, E. 2008: La necròpolis d’incineració del Pi de la Lliura (Vidreres) ara fa 3.000 anys. Ajuntament de Vidreres. Girona.

Rafel, N. 1989: La necròpolis del Coll del Moro de Gandesa. Les estructures funeràries. Col·lecció Monografies 1, Ajuntament de Tarragona. Tarragona.

Rafel, N. 1991: La necròpolis del Coll del Moro de Gandesa. Els materials. Publicacions de la Diputació de Tarragona. Tarragona.

Rafel, N. 2003: Les necròpolis tumulàries de tipus baixaragonès: les campanyes de l’Institut d’Estudis Catalans al Matarranya. Monografies 4, Museu d’Arqueologia de Catalunya- Barcelona. Barcelona.

Rafel, N. y Armada, X. L. 2008: “Sobre la cronologia de la necròpolis del Calvari del Molar i l’horitzó funerari del bronze final - primera edat del ferro a l’Ebre. Noves datacions absolutes”. Cypsela 17: 149-159.

Rafel, N. y Hernàndez, G. 1992: “Pràctiques funeràries a la necròpolis del Coll del Moro (Gandesa, la Terra Alta)”. Revista d’Arqueologia de Ponent 2: 37-55.

Rafel, N.; Vives-Ferrándiz, J.; Armada, X. L. y Graells, R. 2008: “Las comunidades de la Edad del Bronce entre el Empordà y el Segura: espacio y tiempo de los intercambios”. En S. Celestino, N. Rafel y X. L. Armada (eds.): Contacto cultural entre el Mediterráneo y el Atlántico (siglos XII-VII ane): la precolonización a debate. CSIC, Escuela Española de Historia y Arqueología en Roma. Madrid: 239-271.

Rovira Hortalà, M. C.; López Cachero, J. y Mazière, F. 2012: Les Necròpolis d’incineració entre l’Ebre i el Tíber (segles IX-VI a. C.): metodologia, pràctiques funeràries i societat. Monografies Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona 14, Barcelona.

Royo, J. I. 1984. “Excavaciones del Museo de Zaragoza en la necrópolis prehistórica del Barranco de la Mina Vallfera, Mequinenza, Zaragoza”. Boletín del Museo de Zaragoza 3: 5-22.

Royo, J. I. 1994-1996: “Ritual funerario y cultura material en las necrópolis tumulares de los Castellets de Mequinenza (Zaragoza): una aportación al estudio del Bronce final/Hierro en el N.E. peninsular”. Gala 3-5, 93-108.

Ruiz Zapatero, G. 1985: Los Campos de Urnas del N.E. de la Península Ibérica. Tesis doctoral 83/85, Universidad Complutense de Madrid. Madrid.

Ruiz Zapatero, G. 2001: “Las comunidades del Bronce Final: enterramientos y sociedad en los campos de urnas”. En M. Ruiz-Gálvez (coord.): La Edad del Bronce, ¿Primera Edad de Oro en España? Crítica Arqueología. Barcelona: 257-288.

Ruiz Zapatero, G. 2004: “Casas y tumbas. Explorando la desigualdad social en el Bronce Final y la Primera Edad del Hierro del NE de la Península Ibérica”. Mainake XXVI: 293-330.

Sanmartí, J. 2005: “La conformación del mundo ibérico septentrional”. Acta Palaeohispanica IX. Palaeohispanica 5: 333-358.

Sanmartí, J.; Asensio, D.; Belarte, M. C.; Martín, A.; Santacana, J. 2006: “La iberització a la Catalunya costanera i central”. En M. C. Belarte y J. Sanmartí (eds.): De les comunitats locals als estats arcaics: la formació de les societats complexes a la costa del Mediterrani occidental. Homenatge a Miquel Cura. Actes de la III Reunió Internacional d’Arqueologia de Calafell (Calafell 2004). Arqueo Mediterrània 9, Universitat de Barcelona. Barcelona: 145-163.

Sanz, M. 1973-74: “Población ibérica del valle del Ebro”. Butlletí Arqueològic de Tarragona, època IV: 11- 22.

Subirà, E. y Ruíz, J. 2008: “Les restes antropològiques”. En E. Pons y A. Solés (dirs.): La necròpolis d’incineració del Pi de la Lliura-Vidreres. Ajuntament de Vidreres y Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona. Girona: 111-121.

Toledo, A. y Palol, P. 2006: La necròpolis d’incineració del bronze final transició a l’edat del ferro de Can Bech de Baix, Agullana (Alt Empordà, Girona). Els resultats de la campanya d’excavació de 1974. Sèrie Monogràfica 24, Museu d’Arqueologia de Catalunya- Girona. Girona.

Vázquez, M. P.; Medina, J. y González, J. R. 2012: “La Pedrera (Vallfogona de Balaguer-Térmens). Cinquanta anys després”. En M. C. Rovira Hortalà, J. López Cachero y F. Mazière (eds.): Les Necròpolis d’incineració entre l’Ebre i el Tíber (segles IX-VI aC): metodologia, pràctiques funeràries i societat. Monografies Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona 14, Barcelona: 103-110.

Vilaseca, S. 1943: El poblado y necrópolis prehistórica de Molà (Tarragona). Acta Arqueológica Hispánica I. Madrid.

Vilaseca, S. 1956: “El campo de urnas de la Tosseta (Guiamets)”. IV Congreso Internacional de Ciencias Prehistóricas y Protohistóricas (Madrid 1954): 841-856. Madrid.




Copyright (c) 2013 Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)

Licencia de Creative Commons
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento 4.0 Internacional.


Contacte con la revista trabajosdeprehistoria.cchs@cchs.csic.es

Soporte técnico soporte.tecnico.revistas@csic.es