Trabajos de Prehistoria, Vol 71, No 1 (2014)

Nuevos datos para el Neolítico antiguo en el nordeste de la Península Ibérica procedentes de la Cova del Toll (Moià, Barcelona) y de la Cova de la Font Major (L’Espluga de Francolí, Tarragona)


https://doi.org/10.3989/tp.2014.12128

Artur Cebrià
Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP), Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, Universitat de Barcelona, España

Marta Fontanals
Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) - Universitat Rovira i Virgili (URV), Facultat de Lletres, Àrea de Prehistòria, España

Patricia Martín
Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) - Universitat Rovira i Virgili (URV), Facultat de Lletres, Àrea de Prehistòria, España

Juan I. Morales
Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) - Universitat Rovira i Virgili (URV), Facultat de Lletres, Àrea de Prehistòria, España

F. Xavier Oms
Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP), Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, Universitat de Barcelona, España

Antonio Rodríguez-Hidalgo
Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) - Universitat Rovira i Virgili (URV), Facultat de Lletres, Àrea de Prehistòria - Equipo de Investigación Primeros Pobladores de Extremadura. Casa de la Cultura Rodríguez Moñino, España

María Soto
Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) - Universitat Rovira i Virgili (URV), Facultat de Lletres, Àrea de Prehistòria, España

Josep M.ª Vergès
Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) - Universitat Rovira i Virgili (URV), Facultat de Lletres, Àrea de Prehistòria, España

Resumen


La reactivación de la actividad arqueológica española a partir de los años 1950, especialmente prolífica en algunas regiones como Cataluña, incorporó algunos yacimientos clave para el conocimiento de los grandes procesos culturales del pasado. Es el caso de las cuevas del Toll y Font Major cuyas colecciones de cerámica cardial, por su cantidad y calidad, han sido de referencia para el Neolítico antiguo en distintos momentos. En cambio cuentan con pocos o nulos datos contextuales debido a los métodos que se emplearon en esas primeras intervenciones. En este trabajo se presentan los resultados de las realizadas entre 2006 y 2011 en ambos yacimientos. La combinación de nuevos materiales encuadrables en distintas fases del Neolítico antiguo cardial con fechas radiocarbónicas de muestras de vida corta nos permite retrasar sensiblemente la fase cardial de la Cova del Toll, así como fechar por primera vez de forma absoluta la fase cardial de la Cova de la Font Major.

Palabras clave


Holoceno; Neolítico antiguo cardial; Datación C14; Mediterráneo occidental; Cataluña

Texto completo:


PDF

Referencias


Bergadà, M. M. y Serrat, D. 2001: "Sequencia sedimentària i paleoambiental de la cova del Toll (Moià): darreres aportacions". Modilianum 24: 7-22.

Bernabó, L. 1946: Gli scavi nella caverne delle Arene Candide. Istituto di studi ligure. Bordighera.

Binford, L. R. 1981: Bones: Ancient Men and Modern Myths. Academic Press. New York.

Blumenschine, R. J. y Selvaggio, M. 1988: "Percussion marks on bone surfaces as a new diagnostic of hominid behaviour". Nature 333: 763-765. http://dx.doi.org/10.1038/333763a0

Borrell, F. 2008: "La indústria lítica tallada del jaciment neolític de Sant Pau del Camp". Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona 4 (época II): 36-45.

Bosch, À; Chinchilla, J. y Tarrús, J. 2000: El poblat lacustre neolític de La Draga. Excavacions de 1990 a 1998. Monografies del Centro de Arqueología Subacuática de Cataluña (CASC) 2. Girona.

Bosch, À.; Chinchilla, J. y Tarrús, J. 2011: El poblat lacustre del neolític antic de La Draga. Excavacions 2000-2005. Monografies del Centro de Arqueología Subacuática de Cataluña (CASC) 9. Girona.

Brochier, J. E. 2002: "Sédimentations néolithiques. Un lien avec l'état du couvert végetal?". En E. Badal, J. Bernabéu y B. Martí (eds.): El paisaje en el Neolítico mediterráneo. Saguntum PLAV extra-5, Universidad de Valencia. Valencia: 115-127.

Campillo, D.; Martín, A.; Petit, M. A. y Vives, E. 2005: "Restos humanos exhumados en la cueva del Toll". Revista Española de Antropología Física 2003-2004, 24: 83-107.

Carlús, X.; López Cachero, J.; Terrats, N.; Oliva, M.; Palomo, A. y Rodríguez, A. 2008: "Diacronia durant la prehistòria recent a Can Roqueta (Sabadell-Barberà del Vallès, Vallès Occidental) entre el VI i el I mil·lenni cal ANE". Cypsela 17: 115-142.

Carreras, A. 2002. Història de l'Espluga de Francolí. Antics pobladors II. Pagès editors. Lleida.

Cava, A. 2002: "La industria lítica del Neolítico de Chaves (Huesca)". Salduie 1: 77-164.

Cebrià, A.; Morales, J. I.; Oms, F. X.; Pedro, M.; Solé, A.; y Subirà, M. E. 2011: "La Cova Foradada" (Calafell, Baix Penedès), la problemática de la convivència en el registre d'inhumacions i cremacions durant la prehistòria recent. En A. Blasco, M. Edo, M. J. Villalba (eds.): La Cova de San Sadurní y la prehistòria de Garraf; Edar. Arqueología y Patrimonio, Milano: 411-420.

Colomines, J. 1925: Prehistòria de Montserrat. Monestir de Montserrat. Montserrat.

Edo, M.; Blasco, A. y Villalba, M. J. 2011: "La cova de Can Sadurní, guió sintètic de la prehistòria recent de Garraf". En A. Blasco, M. Edo y M. J. Villalba (eds.): La Cova de Can Sadurní i la prehistòria de Garraf. Recull de 30 anys d'investigació. Edar Arqueología y Patrimonio. Milán: 13-97.

Fontanals, M.; Euba, I.; Morales, J. I.; Oms, F. X. y Vergès, J. M. 2008: "El asentamiento litoral al aire libre de El Cavet (Cambrils, Tarragona)". En M. S. Hernández, J. A. Soler y J. A. López (eds.): Actas del IV Congreso del Neolítico Peninsular (Alicante 2006) I: 168-175. Alacant.

Genera, M. 1995: "Dades sobre el Plistocè a Catalunya: La Balma de la Font Major, l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà)". En X Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà (Puigcerdà, 1994): 189-193. Puigcerdà.

Genera, M. y Carreras, A. 2007: "La cova de la Font Major (l'Espluga de Francolí, Conca de Barberà)". En Actes de les Jornades d'Arqueologia (Tarragona 1999). Comarques de Tarragona (1993-1999). Prehistòria, protohistòria i época medieval: 87-92. Barcelona

Grivé, M. 1933: "L'Esquerda de les Roques del Pany (Penedès)". Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans VIII: 19-33.

Guilaine, J.; Llongueras, Ll.; Marcet, R.; Petit, M. A. y Vaquer, J. 1981: "La cova del Toll (Moià), Barcelona". En G. M. Camps (ed.): El neolític a Catalunya. Taula Rodona de Montserrat (Montserrat 1980): 113-122. Montserrat.

Guilaine, J.; Llongueras, M.; Thommeret, J. y Thommeret, Y. 1979: "Noves dates de C14 a Catalunya: la cova del Toll". Empúries 41-42: 347-351.

Guilaine, J., Barbaza, M., Geddes, D.,Vernet, J.L. 1982. "Prehistoric human adapatations in Catalonia (Spain)". Journal of Field Archaeology 9:407-416. http://dx.doi.org/10.1179/009346982791504535

Manen, C. 2002: "Structure et identité des styles céramiques du Néolithique ancien entre Rhône et Ebre". Gallia Préhistoire 44: 121-165. http://dx.doi.org/10.3406/galip.2002.2033

Martín, A. 1986: "Reflexión sobre el estado de la investigación del Neolítico en Cataluña y su reflejo en la cronología radiométrica". Empúries 48-50, II: 84-103.

Martín, A.; Edo, M.; Tarrús, J. y Clop, X. 2010: "Le Néolithique ancien de Catalogne (VI – première moité du V millenaire av. J.C.). Les séquences chronoculturels". En C. Manen, F. Convertini, D. Binder e I. Sénépart (eds.): Premières societés paysannes de Méditerrannée occidental. Structures des productions céramiques. Mémoire 51 Société Préhistorique Française. Toulouse: 197-214.

Miró, J. M. 1989: "El Neolític a la Conca de Barberà. La Cova de la Font Major". En Ponències i Comunicacions de la XXXV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos de Catalunya (Valls-Vila-Rodona 1989) I. 219-234. Valls-Vila-Rodona.

Miró, J. M. 1995: "La cultura material del neolític antic a la Conca de Barberà". Pyrenae 26: 39-52.

Miró, J. M. 1996: "Continuidad o ruptura entre los tecnocomplejos líticos del VI al V milenio BC. Contribución de las indústrias líticas del V milenio BC de la Catalunya meridional". En I Congrés del Neolític a la Península Ibèrica. Formació i implantació de les comunitats agrícolas (Gavá-Bellaterra 1995). Rubricatum I: 141-143.

Molist, M; Vicente, O.; Farré, R. 2008: "El jaciment de la caserna de Sant Pau del Camp: aproximació a la caracterització d'un assentament del Neolític antic". Quaderns d'Arqueologia i Històra de la Ciutat de Barcelona. 4: 14-24.

Molist, M.; Bosch, J.; Clop, X.; Gómez, A. y Guerrero, E. 2009: "Des vases cardiales dans la ville de Barcelone: Apports du site de la Caserna de Sant Pau del Camp sur le néolithique ancien de la Catalogne". En De Méditerranée et ailleurs… Mélanges offerts à Jean Guilaine. Archives d'Écologie Prehistórique. Toulouse: 547-555.

Morales, J. I.; Fontanals, M.; Oms F. X. y Vergès, J. M. 2010: "La chronologie du Néolithique ancien cardial du nord-est de la Péninsule Ibérique. Datations, problématique et méthodologie". L'Anthropologie 114: 427-444. http://dx.doi.org/10.1016/j.anthro.2010.07.004

Oms, F. X. y Morales, J. I.; 2009: Cambrils al Neolític. Implantació i desenvolupament de les economíes productores al Camp de Tarragona. Ajuntament de Cambrils. Cambrils.

Petit, M. A. 2001: "El Toll: resultats dels treballs de condicionament de l'any 1985". Modilianum 24: 53-66.

Pou, R; Martí, M.; Jordana, X.; Malgosa, A.; Gibaja, J. F. 2010: "L'enterrament del Neolític antic de la Plaça Vila de Madrid (Barcelona). Una estructura funerària del VIè mil·lenni a.C". Quaderns d'Arqueologia i Històra de la Ciutat de Barcelona. 6: 94-107

Ripoll, E. y Lumley, H. de 1965: "El paleolítico medio en Cataluña". Ampurias 26/27: 1-70.

Rosell, J.; Blasco, R.; Rivals, F.; Cebrià, A.; Morales, J. I.; Rodríguez, A.; Serrat, D. y Carbonell, E. 2010a. "Las ocupaciones en la Cova de les Texoneres (Moià, Barcelona): relaciones espaciales y grado de competencia entre hienas, osos y neandertales durante el Pleistoceno superior". Actas de la 1.ª reunión de científicos sobre cubiles de hiena (y otros grandes carnívoros) en los yacimientos arqueológicos de la Península Ibérica. Zona Arqueológica 13: 392-403.

Rosell, J.; Blasco, R.; Rivals, F.; Chacón, M. G.; Menéndez, L.; Morales, J. I.; Rodríguez-Hidalgo, A.; Cebrià, A.; Carbonell, E. y Serrat, D. 2010b: "A stop along the way: the role of neanderthals groups at Level III of Teixoneres Cave (Moià, Barcelona Spain)". Quaternaire 21(2): 239-253.

Stiner, M. C.; Kuhn, S. L.; Weiner, S. y Bar-Yosef, O. 1995: "Differential burning, recrystallization, and fragmentation of archaeological bones". Journal of Archaeological Science 22: 223-237. http://dx.doi.org/10.1006/jasc.1995.0024

Vilaseca, S. 1965: "La cerámica de factura tosca de la Cova de la Font Major (Espluga de Francolí, provincia de Tarragona)". Actas del VIII Congreso Arqueológico Nacional (Sevilla-Málaga 1963): 258-264. Zaragoza.

Vilaseca, S. 1969: "La Cova de la Font Major". Trabajos de Prehistoria XXVI: 117-202.

Vilaseca, S. 1973: Reus y su entorno en la Prehistoria. Asociación de Estudios Reusenses. Reus.

Villa, P. y Mahieu, E. 1991: "Breakage pattern of human long bones". Journal of Human Evolution 21(1): 27-48. http://dx.doi.org/10.1016/0047-2484(91)90034-S

Villalta, J. F. 1963. "Los mamíferos del cuaternario catalán. Problemas de la Prehistoria y de la Arqueología Catalanas". II Symposium de Prehistoria Peninsular (Barcelona 1962): 13-19. Barcelona.




Copyright (c) 2014 Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)

Licencia de Creative Commons
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento 4.0 Internacional.


Contacte con la revista trabajosdeprehistoria.cchs@cchs.csic.es

Soporte técnico soporte.tecnico.revistas@csic.es