¿Depósito votivo o destrucción de necrópolis?: el silo protohistórico de El Pontarró (La Secuita, Tarragona)

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.3989/tp.2017.12199

Palabras clave:

Península Ibérica, Protohistoria, Cultura ibérica, Silo, Ritual, Cuentas de vidrio, Isótopos de plomo

Resumen


Se presenta el estudio de los materiales recuperados en el silo de El Pontarró, en La Secuita (Tarragona), amortizado a finales del siglo V o inicios del IV a.C. Entre ellos destacan un conjunto de elementos de ornamentación de bronce y unas 6.000 cuentas de collar de vidrio, junto a vasijas cerámicas, fusayolas, molinos, restos de fauna terrestre y malacológica (en su mayoría de Cypraea) y otros arqueobotánicos. Algunos de estos objetos son muy poco frecuentes y, en su mayoría, se vinculan con el mundo funerario o ritual. Ello sugiere que el silo se colmató en un acto ritual, tal vez tras la destrucción de una necrópolis. El carácter fortuito del hallazgo y el estado de arrasamiento del terreno donde, además, es difícil continuar la intervención arqueológica impiden obtener más información sobre el contexto y condiciones del depósito. No obstante este es el mayor conjunto de cuentas de vidrio, descubierto hasta la fecha, lo que le convierte en un unicum en la Protohistoria de la Península Ibérica.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Allué, E.; Ollé, A.; Otiña, P.; Vallverdú, J. y Vergés, J. M. 2010: "Estudi arqueobotánic d'una sitja del segle IV aC a la plaça de Sant Andreu (la Selva del Camp, Tarragona)". En M. Prevosti, J. Guitart y D. Gorostidi (eds.): Ager Tarraconensis 1. Institut d'Estudis Catalans e Institut Catalá d'Arqueologia Clássica. Barcelona, Tarragona: 173-180.

Almagro, M. 1953: Las necrópolis de Ampurias. 1 Introducción y necrópolis griegas. Seix Barral Barcelona.

Almagro, M. 1955: Las necrópolis de Ampurias. 2 Necrópolis romanas y necrópolis indígenas, Diputación Provincial de Barcelona. Barcelona.

Almagro-Gorbea, M. y Moneo, T. 2000: Santuarios urbanos en el mundo ibérico. Bibliotheca Archaeologica Hispana 4, Real Academia de la Historia. Madrid.

Ambert, P. y Barge-Mahieu, H. 1989: "Essai sur les perles en 'verre' antérieures à l'Âge du Fer en Languedoc et en Provence". En M. Feugère (ed.): Le verre préromain en Europe Occidentale. Éditions Monique Mergoil. Montagnac: 7-17.

Arcelin, P. y Plana, R. 2011: "L'expression monumentale des rites protohistoriques en Gaule méditerranéenne et dans la partie nord-est de la Péninsule Ibérique". En R. Roure y L. Pernet (dir.): Des rites et des hommes. Errance. Par.s: 25-62. PMid:21104496

Arribas, A. y Tosdal, R. M. 1994: "Isotopic composition of Pb and S in base and precious metal deposits of the Betic Cordillera, Spain: origin and relationship to other European deposits". Economic Geology 89: 1074–1093. https://doi.org/10.2113/gsecongeo.89.5.1074

Asensio, D. 2015: "Cerámiques importades, béns de prestigi: práctiques socials i sistemes productius entre les comunitats ibériques del nord-est peninsular". En M. C. Belarte, D. Garcia y Joan Sanmartí (eds.): Les estructures socials protohistòriques a la Gàl·lia i a Ibèria. Homenatge a Aurora Martín i Enriqueta Pons. Actes de la VII Reunió Internacional d'Arqueologia de Calafell (Calafell 2013). Arqueo Mediterránia 14, Universitat de Barcelona – Institut Catalá d'Arqueologia Clássica. Barcelona: 237-249.

Asensio, D.; Belarte, M. C.; Sanmart., J.; Santacana, J. 1998: "Paisatges ibérics. Tipus d'assentaments i formes d'ocupació del territorio a la costa central de Catalunya durant el período ibéric ple". En C. Aranegui (ed.): Actas del Congreso internacional 'Los iberos. Príncipes de Occidente'. Estructuras de poder en la sociedad ibérica. Saguntum. Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia, Extra-1: 373-385.

Asensio, D.; Cela, X.; Morer, J. 2005: "El jaciment protohistóric del Tur. de la Font de la Canya (Avinyonet del Penedés, Alt Penedés): un nucli d'acumulació d'excedents agrícoles a la Cossetínia (segle VII-III aC)". Fonaments 12: 177-195.

Asensio, D.; Francès, J. y Pons, E. 2002: "Les implicacions económiques i socials de la concentració de reserves de cereals a la Catalunya costanera en época ibérica". Cypsela 14: 125-140.

Bea, D.; Carilla, A. y Chimisanas, E. 1999: "La necrópoli de Can Canyís (Banyeres del Penedés, Baix Penedés)". Miscel·lània Penedesenca 24: 35-52.

Belarte, M. C. y Chazelles, Cl.-A. de 2011: "Les manifestations de pratiques rituelles en contexte domestique en Ibérie et en Gaule méditerranéenne". En R. Roure y L. Pernet (eds..): Des rites et des Hommes. Errance. París: 165-188.

Belarte, M. C.; Malgosa, A.; Noguera, J.; Olmos, P. y Piga, G. 2013: "Las necrópolis protohistóricas tumulares de Catalu-a meridional: el ejemplo de Sebes (Flix, Tarragona)". Trabajos de Prehistoria 70 (2): 295-314. https://doi.org/10.3989/tp.2013.12114

Belarte, M. C. y Noguera, J. 2007: La necròpolis protohistòrica de Santa Madrona (Riba-roja d'Ebre, Ribera d'Ebre). Hic et Nunc 2, Institut Catalá d'Arqueologia Clássica. Tarragona.

Belarte M. C.; Noguera J.; Garcia, D. y Moreno, I. 2016: "Intervencions arqueológiques a la necrópolis ibérica de les Esquarterades (Ulldecona, el Montsià). 2014-2015". En J. Martínez, J. Diloli y M. Villalbí (eds.): I Jornades d'Arqueologia de les Terres de l'Ebre (Tortosa 2016) I: 255-272. Rubí.

Belarte, M. C. y Sanmart., J. 1997: "Espais de culte i práctiques rituals a la Catalunya protohistórica". Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló 18:7-32.

Belarte, M. C. y Valenzuela-Lamas, S. 2013: "Zooarchaeological evidence for domestic rituals in the Iron Age communities of north-eastern Iberia (present-day Catalonia) (6th -2nd century BC)". Oxford Journal of Archaeology 32 (2): 163-186. https://doi.org/10.1111/ojoa.12008

Broncano, S. 1989: El depósito votivo de El Amarejo. Bonete (Alicante). Excavaciones Arqueológicas en España 156. Ministerio de Cultura. Madrid.

Canals, A. y Cardellach, E. 1997: "Ore lead and sulphur isotope pattern from the low temperatures veins of the Catalonian Coastal Ranges (NE Spain)". Mineralium Deposita 32: 243–249. https://doi.org/10.1007/s001260050089

Canela, J. 2015: Evolució del poblament i el paisatge a la Cessetània occidental durant el 1r mil·lenni aC. Tesis doctoral, Universitat Rovira i Virgili. Tarragona http://www.tdx.cat/handle/10803/296436 (consulta: 09-01-2017).

Codina, F.; Martín, A.; Prado, G. de y Agust., B. 2011: "Ullastret. Baix Empordá, Catalogne". En R. Roure y L. Pernet (eds.): Des rites et des Hommes. Errance. París: 158-163.

Esteve Gálvez, F. 1966: "La necrópolis ibérica de El Bovalar (Benicarló, Castellón de la Plana)". Archivo de Prehistoria Levantina XI: 125-154.

Esteve Gálvez, F. 1999: Recerques arqueològique a la Ribera Baixa de l'Ebre, II. Protohistòria i Antiguitat Tardana. Museu del Montsi. – Ajuntament d'Amposta. Amposta. Etxeberria, F. 1992: "Aspectos macroscópicos del hueso sometido al fuego. Revisión de las cremaciones descritas en el País Vasco". Munibe 46: 111-116.

García-Heras, M.; Rincón, J. M.; Jimeno, A. y Villegas, M. A. 2005: "Pre-Roman coloured glass beads from the Iberian Peninsula: a chemico-physical characterisaiton study". Journal of Archaeological Science 32: 727-738. https://doi.org/10.1016/j.jas.2004.12.007

Garcia i Rubert, D.; Gracia Alonso, F. y Moreno Martínez, I. 2016: L'assentament de la primera edat del ferro de Sant Jaume (Alcanar, Montsià). Els espais AI, A3, A4, CI, Accés i T2 del sector I. Estudis del GRAP, Universitat de Barcelona. Barcelona.

Gomes, F. 2014: "Mediterranean goods in 'Post-Orientalizing' funerary contexts of Southern Portugal: some remarks on consumption, peripherality and cultural identity". En J. M. Álvarez, T. Nogales e I. Rod. (eds.): Actas del XVIII Congreso Internacional de Arqueología Clásica: centro y perifèria en el mundo clásico (Mérida 2013): 435-437.

Graells, R. 2008: La necròpolis protohistòrica de Milmanda (Vimbodí, Conca de Barberà, Tarragona). Hic et Nunc 5, Institut Catalá d'Arqueologia Clássica. Tarragona. Mérida. PMCid:PMC2367410

Graeser, S. y Friedrich, G. 1970: "Zur Fragestellung und Genese der Blei-Zink orkommen der Sierra de Cartagena in Spanien". Mineralium Deposita 5 (4): 365–374. https://doi.org/10.1007/BF00206733

Gusi, F. y Muriel, S. 2008: "Panorama actual de la investigación de las inhumaciones infantiles en la protohistoria del sudoeste mediterráneo europeo". En F. Gusi, S. Muriel y C. Olaria (eds.): Nasciturus, infans, puerulus vobis mater terra. Servei d'Investigacions Arqueológiques i Prehistóriques. Castell.: 257-329.

Henderson, J. 1989: "The earliest glass in Britain and Ireland". En M. Feugére (ed.): Le verre préromain en Europe Occidentale. Éditions Monique Mergoil. Montagnac: 19-28.

Henderson, J.; Evans, J. y Nikita, K. 2010: "Isotopic evidence for the primary production, provenance and trade of Late Bronze Age glass in the Mediterranean". Mediterranean Archaeology and Archaeometry 10, 1: 1-24.

Junyent, E. y Lopez, J. B. (eds.) 2016: La fortalesa dels Vilars d'Arbeca. Terra, aigua i poder en el món iber. Museu de Lleida, del 19 de maig al 31 de juliol del 2016. Cat.legs 3, Museu de Lleida: Lleida.

López, D. 2004: "Primers resultats arqueobotánics (llavors i fruits) al jaciment protohistóric del Turó de la Font de la Canya (Avinyonet del Penedés)". Revista d'Arquologia de Ponent 14: 149-177.

López, D.; Asensio, D.; Jornet, R. y Morer, J. 2015: La Font de la Canya. Guia arqueològica. Institut d'Estudis Penedesencs. Sant Sadurn. d'Anoia.

López, D.; Valenzuela, S. y Sanmart., J. 2011: "Economia i canvi socio-cultural a Catalunya durant l'edat del ferro". En S. Valenzuela, N. Padrós, M. C. Belarte y J. Sanmart. (eds.): Economia agropecuària i canvi social a partir de les restes bioarqueològiques. El primer mil·lenni aC a la Mediterrània occidental. Arqueo Mediterránia 12, Universitat de Barcelona – Institut Catalá d'Arqueologia Clássica. Barcelona: 71-92. PMCid:PMC3170504

Maese, X. 2005: "La cerámica a mà de la ciutadella ibérica d'Alorda Park (Calafell, Baix Penedés)". Fonaments 12: 197-221.

Maluquer de Motes, J. 1983: El poblado de la Ferradura, Ulldecona, Tarragona. Departamento de Prehistoria y Arqueología, Universidad de Barcelona. Barcelona.

Maluquer de Motes, J. 1984: La necrópolis paleoibérica de Mas de Mussols, Tortosa (Tarragona). Programa de investigaciones protohistóricas 8, Dpto. de Prehistoria y Arqueología, Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Barcelona.

Maluquer de Motes, J. 1987: La necrópolis paleoibérica de Mianes en Santa Bárbara (Tarragona). Programa de investigaciones protohistóricas 9, Departament d'Arqueologia i Prehistória, Universitat Barcelona. Barcelona.

Montero, I. y Rovira, S. 2002: "Estudios sobre metales arqueológicos quemados". En C. Roldán (ed.): Ponencias del IV Congreso Nacional de Arqueometría (Valencia 2001). Valencia. http://hdl.handle.net/10261/8263.

Oliver, A. 2014: "La necrópolis ibérica de la Solivella: nuevas visiones, nuevas propuestas". Cuadernos de Prehistoria y Arqueología de la Universidad Autónoma de Madrid 40: 67-79. https://doi.org/10.15366/cupauam2014.40.005

Palomar, T.; Pe-a-Poza, J. y Conde, J. F. 2009: "Cuentas de vidrio prerromanas y arqueometría: una valoración de los trabajos realizados en la Península Ibérica". Zephyrus LXIV, julio-diciembre: 53-62.

Picornell, L.; Servera, G.; Riera, S. y Allué, E. 2012: "The study of prehistoric sacred sites and sacred plants. A case study of Son Ferrer funerary mound (Majorca, Balearic Islands). En G. Pungetti, G. Oviedo y D. Hooke (ed.): Sacred species and sites. Advances in Biocultural Conservation, Cambridge University Press. Cambridge: 428-434.

Piga, G.; Thompson, T. J. U.; Malgosa, A. y Enzo, S. 2009: "The potential of x-ray diffraction in the analysis of burned remains from forensic contexts". Journal of Forensics Sciences (3): 534-539.

Piqué i Huerta, R. 2002: "Paisatge i explotació forestal durant el I Mil.lenni a.n.e. a la Plana Empordanesa". Cypsela 14: 211-228.

Pons, E.; Colominas, L.; Sa-a, M. y Vargas, A. 2011: "Mas Castellar, Pontós". En R. Roure y L. Pernet (eds.): Des rites et des Hommes. Errance. París: 205-210.

Pons, E. y Garcia Petit, L. (eds.) 2008: Prácticas alimentarias en el mundo ibérico. El ejemplo de la fosa FS362 de Mas Castellar de Pontós (Empordà-España). British Archaeological Reports International Series 1753. Oxford University Press: Oxford.

Portillo, M. 2006: La mòlta, triturat d'aliments vegetals durant la protohistòria a la Catalunya Oriental, Universitat de Barcelona. http://www.tdx.cat/handle/10803/2594.

Rafel, N. 1993: Necròpolis del Coll del Moro (Gandesa, Terra Alta). Campanyes 1984 a 1987. Excavacions Arqueol.giques a Catalunya 12. Barcelona.

Rafel, N. 1997: "Colgantes de bronce paleoibéricos en el NE de la Península Ibérica. Algunas reflexiones sobre las relaciones mediterráneas". Pyrenae 28: 99-117.

Rafel, N.; Vives-Ferrándiz, J.; Armada, X.-L. y Graells, P. 2008: "Las comunidades de la Edad del Bronce entre el Empordá y el Segura: espacio y tiempo de los intercambios". En S. Celestino, N. Rafel, X.-L. Armada (eds.): Contacto cultural entre el Mediterráneo y el Atlántico (siglos XII-VIII ane). La precolonización a debate. Consejo Superior de Investigaciones Científicas - Escuela Española de Historia y Arqueología en Roma. Madrid: 239-271.

Rafel, N.; Montero-Ruiz, I.; Castanyer, P.; Aquilu., X.; Armada, X.L.; Belarte, M. C.; Fair.n, S.; Gasull, P.; Gener, M.; Graells, R.; Hunt, M.; Martin, A.; Mata, J.M.; Morell, N.; P.rez, A.; Pons, E.; Renzi, M.; Rovira, M.C.; Rovira, S.; Santos, M.; Tremoleda, J. y Villalba, P. 2010: "New approaches on the archaic trade in the north-eastern Iberian peninsula: exploitation and circulation of lead and silver". Oxford Journal of Archaeology 29 (2): 175-202. https://doi.org/10.1111/j.1468-0092.2010.00344.x

Rafel, N.; Montero Ruiz, I.; Soriano, I. y Delgado-Raack, S. 2016: "L'activité miniére préhistorique dans le Nord-Est de la péninsule Ibérique. Étude sur la Coveta de l'Heura et l'exploitation du cuivre à la Solana del Bepo (Tarragone, Espagne)". Bulletin de la Société préhistorique française 113 (1): 95-129.

Ramon, E. 1995: "La necrópolis protohistórica de Milmanda (Vimbodí)". Citerior, I: 107-117.

Ros, A. 2005: "Ideologia i ritual: aportació a l'estudi sobre la religiositat de la Cessetánia". Revista de la Fundació Privada Catalana per a l'Arqueologia Ibèrica 1: 147-184.

Ruano, E. 2000: Las cuentas de vidrio prerromanas del Museo Arqueológico de Ibiza y Formentera. Treballs del Museo Arqueológico d'Eivissa y Formentera 36. Ibiza.

Ruano, E.; Hoffmann, P. y Rincón, J. M. 1995a: "Primeros resultados de los análisis químicos comparativos entre materiales de vidrio prerromanos procedentes de diferentes áreas españolas". Boletín de la Asociación Española de Amigos de la Arqueología 37: 121-137.

Ruano, E.; Hoffmann, P. y Rincón, J. M. 1995b: "Aproximación al estudio del vidrio prerromano: los materiales procedentes de la necrópolis ibérica de El Cigarralejo (Mula, Murcia). Composición química de varias cuentas de collar". Trabajos de Prehistoria 52 (1): 189-206. https://doi.org/10.3989/tp.1995.v52.i1.440

Sánchez, C. 1992: "Las copas tipo Castulo en la península Ibérica". Trabajos de Prehistoria, 49: 327-333. https://doi.org/10.3989/tp.1992.v49.i0.548

Sanmartí, J. 1992: "Las necrópolis ibéricas del área catalana". En J. Blánquez P.rez y V. Antona del Val (eds.): Congreso de arqueología ibérica: Las necrópolis (Madrid 1991). Serie Varia 1, Universidad Autónoma de Madrid. Madrid: 77-108. PMCid:PMC1004709

Sanmartí, J. 1995: "Les necrópolis del per.ode ibéric ple i tardí a Catalunya". Citerior 1: 91-106.

Sanmartí, J. 2000: "Les relacions comercials en el món ibéric". En C. Mata y G. Pérez Jord. (eds.): Ibers. Agricultors, artesans i comerciants. III. Reunió sobre Economia en el Món Ibéric. Saguntum. Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia, Extra-3: 307-328. PMCid:PMC1753106

Sanmartí, J. 2004: "From local groups to early state". Pyrenae 35: 7-41.

Sanmartí, J. 2010: "Demografía y cambio sociocultural: el caso de la Iberia septentrional". Arqueología de la Población. Actas del VI Coloquio Internacional de Arqueología Espacial (Teruel 2010). Arqueología Espacial 28, Seminario de Arqueología y Etnología Turolense. Teruel: 91-108.

Sanmartí, J.; Plana, R. y Martín, A. 2015: "Les estructures socials en els estats ibérics de la costa de Catalunya". En M. C. Belarte, D. Garcia y J. Sanmartí (eds.): Les estructures socials protohistòriques a la Gàl·lia i a Ibèria. Homenatge a Aurora Martín i Enriqueta Pons. Actes de la VII Reunió Internacional d'Arqueologia de Calafell (Calafell 2013). Arqueo Mediterránia 14, Universitat de Barcelona – Institut Catalá d'Arqueologia Clássica. Barcelona: 119-136.

Shortland, A.; Rogers, N. y Eremin, K. 2007: “Trace element discriminants between Egyptian and Mesopotamian Late Bronze Age glasses”. Journal of Archaeological Science 34: 781-789. https://doi.org/10.1016/j.jas.2006.08.004

Smirniou, M. y Rehren, Th. 2011: “Direct evidence of primary glass production in late Bronze Age Amarna, Egypt”. Archaeometry 53 (1): 58-80. https://doi.org/10.1111/j.1475-4754.2010.00521.x

Vilaseca, S.; Sol., J. M. y Ma.., R. 1963: La necrópolis de Can Canyís (Banyeres, Provincia de Tarragona). Instituto Espa.ol de Prehistoria del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1963, Madrid.

Willaume, M. 1987: “Les objets de la vie quotidienne”. En D. Coutagne (ed.): Archéologie d’Entremont au Musée Granet, catalogue d’exposition. Mus.e Granet. Aix-en-Provence: 107-142.

Descargas

Publicado

2017-12-12

Cómo citar

Belarte, M. C., Canela, J., Euba, I., López, D., & Valenzuela, S. (2017). ¿Depósito votivo o destrucción de necrópolis?: el silo protohistórico de El Pontarró (La Secuita, Tarragona). Trabajos De Prehistoria, 74(2), 355–374. https://doi.org/10.3989/tp.2017.12199

Número

Sección

Noticiario

Artículos más leídos del mismo autor/a