Sociedad y economía durante el Bronce Final y la primera Edad del Hierro en el Noreste Peninsular: una aproximación a partir de las evidencias arqueológicas

Autores/as

  • F. Javier López Cachero Profesor lector SERP - Dpt. Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia. Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona.

DOI:

https://doi.org/10.3989/tp.2007.v64.i1.96

Palabras clave:

Cultura de Campos de Urnas, Bronce Final, Primera Edad del Hierro, Noreste peninsular, Sociedad y economía

Resumen


A finales de la Edad del Bronce comienzan a producirse importantes transformaciones en el seno de las comunidades del noreste peninsular que tendrán continuidad durante los siglos VII y VI ANE y que se caracterizarán por la paulatina formación de una clase aristocrática de carácter guerrero. Sin embargo, esta élite no se consolidará definitivamente en el poder hasta el ibérico antiguo, constituyéndose así la estructura social sobre la que se desarrollarán los estados arcaicos durante el ibérico pleno. No obstante, los procesos de gestación de las desigualdades sociales que se observan en el noreste peninsular son diferentes en función del territorio que analicemos, ya que mientras que en el caso de los territorios interiores (Segre- Cinca, Guadalope y Matarraña-Algás) la dinámica emprendida parece ser consecuencia del desarrollo interno de estas sociedades, en la costa el cambio se produce en paralelo a la presencia del comercio fenicio y, por lo tanto, con la integración del territorio dentro de un sistema mundial de ámbito mediterráneo. La respuesta indígena a este fenómeno tampoco se muestra homogénea, pues se perciben importantes diferencias en la cronología de los cambios y en la evolución de los mismos, así como en los modelos de poblamiento y en el reparto de la riqueza en las necrópolis de incineración. Se trata, pues, de un proceso sumamente complejo que conviene analizar detenidamente en cada uno de los territorios afectados. Con este trabajo pretendemos relanzar la discusión entorno al desarrollo social y económico de las sociedades del noreste peninsular. Para la elaboración de nuestro discurso realizaremos un breve estado de la cuestion de los períodos analizados donde nos replanteamos algunos de los argumentos tradicionalmente asumidos referentes a la cuestión de la denominada Cultura de los Campos de Urnas y valoraremos las últimas aportaciones realizadas a partir de determinados contextos arqueológicos que han comenzado a ver la luz durante la última década.  

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Agustí, B. 2002: “Depósitos funerarios con cremación durante el Calcolítico y el Bronce en el nordeste de Cataluña”. En M.A Rojo y M. Kunst (eds.): Sobre el significado del fuego en los rituales funerarios del neolítico. Studia Archaeologica 91, Universidad de Valladolid: 65-82.

Alonso, N. 1999: De la llavor a la farina. Els processos agrícoles protohistòrics a la Catalunya occidental. Monographies d’Archéologie Méditerranéenne 4. C.N.R.S.

Álvarez Gracia, A. 1990: “El Bronce Final y el Hierro Inicial en la región aragonesa”. Estado actual de la arqueología en Aragón I. Institución Fernando el Católico. Zaragoza: 97-131.

Álvarez, A. y Bachiller, J. A. 1994/96: “La evolución del urbanismo en el Bajo Aragón durante los períodos del Bronce Final-Hierro Antiguo”. Actas de la Taula Rodona: models d’ocupació, transformació i explotació del territori entre el 1600 i el 500 ane a la Catalunya meridional i zones limítrofes de la Depressió de l’Ebre (St. Feliu de Codines 1994). Gala 3-5: 175-182.

Aquilué, X.; Bures, L.; Castanyer, P.; Esteba, Q.; Pons, E.; Santos, M. y Tremoleda, J. 2000: “Els assentaments indígenes i l’ocupació grega arcaica de Sant Martí d’Empúries (L’Escala, Alt Empordà). Resultats del projecte d’intervencions arqueològiques de 1994 i 1995". L’hàbitat protohistòric a Catalunya, Rosselló i Llenguadoc Occidental. Actualitat de l’arqueologia de l’Edat del Ferro. Actes del XXII Col•loqui Internacional per a l’Estudi de l’Edat del Ferro, Sèrie Monogràfica 19. Museu d’Arqueologia de Catalunya – Girona: 19-32.

Armada, X.L.; Hunt, M. A.; Juan Tresserras, J.; Montero, I.; Rafel, N. y Ruiz De Arbulo, J. 2005: “Primeros datos arqueométricos sobre la metalurgia del poblado y necrópolis de Calvari del Molar (Priorat, Tarragona)”. Trabajos de Prehistoria 62.1: 139- 155.

Asensio, D. 2005: “La incidencia fenicia entre las comunidades indígenas de la costa catalana (siglos VII-VI AC): ¿Un fenómeno orientalizante?”. En S. Celestino y J. Jiménez (eds.): El período orientalizante. Actas del III Simposio Internacional de Arqueología de Mérida: Protohistoria del Mediterráneo Occidental (Mérida 2003). Anejos de Archivo Español de Arqueología XXXV: 551-564.

Barril, M.; Delibes, G. y Ruiz Zapatero, G. 1982: “Moldes de fundición del bronce final procedentes de “El Regal de Pidola” (Huesca)”. Trabajos de Prehistoria 39: 369-383.

Bea, D.; Diloli, J. y Vilaseca, A. 2002: “El Turó del Calvari (Vilalba dels Arcs, Terra Alta). Un recinte singular de la primera edad del ferro al curs inferior de l’Ebre”. I Jornades d’Arqueologia: Ibers a ’Ebre. Recerca i interpretació (Tivissa 2001). Ilercavònia 3. Ribera de l’Ebre: 75-87.

Bouloumié, B. 1988: “Le syposion greco-étrusque et l’aristocratie celtique”. Les princes celtes et la Mediterranée. Rencontres de l’École du Louvre. Paris: 343- 383.

Carlús, X.; Lara, C.; López Cachero, J.; Oliva, M.; Palomo, A.; Rodriguez, A., Terrats, N. y Villena, N. 2002: “El paraje arqueológico de Can Roqueta (Sabadell, Vallès Occidental): Diacronía y tipología de las ocupaciones”. XXVII Congreso Nacional de Arqueología (Huesca 2003). Bolskan 19: 121-139.

Castro Martínez, P. V. 1994: La sociedad de los Campos de Urnas en el nordeste de la Península Ibérica. La necrópolis de El Calvari (El Molar, Priorat, Tarragona). BAR International Series 592. Oxford.

Clop, X.; Faura, J. M.; Gangonells, M.; Molist, M. y Navarro, C. 1998: El Pla de la Bruguera-Centre de distribució Sony. Una necròpoli d’incineració de la Primera Edat del Ferro a Castellar del Vallès (Castellar del Vallès, Vallès Occidental). Excavacions Arqueològiques a Catalunya 15. Barcelona.

Dupré, X. 2006: “Un santuario foceo junto al río Oleum: la antefija arcaica del Hospitalet de l’Infant (Vandellòs, Tarragona)”. En D. Vaquerizo y J. F. Murillo (eds.): El concepto de lo provincial en el mundo antiguo. Homenaje a la Profesora Pilar León Alonso I. Universidad de Córdoba. Córdoba: 55-88.

Edo, M.; Millán, M.; Blasco, A. y Blanch, M. 1986: “Cova de Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat)”. Tribuna d’Arqueologia 1985-1986. Barcelona: 33-41.

Farnié, C. y Quesada, F. 2005: Espadas de hierro, grebas de bronce. Símbolos de poder e instrumentos de guerra a comienzos de la Edad del Hierro en la Península Ibérica. Monografías del Museo de Arte Ibérico de El Cigarralejo 2. Murcia.

Ferrández, M.; Lafuente, Á.; López, J.B. y Plens, M. 1991: “La necròpolis tumular d’incineració de la Colomina I (Gerb, La Noguera)”. Revista d’Arqueologia de Ponent 1: 83-150.

Francès, J. 2000: “Características y evolución de los hábitats de la primera edad del hierro en la Depresión prelitoral catalana”. L’hàbitat protohistòric a Catalunya, Rosselló y Llenguadoc Occidental. Actualitat de l’arqueologia de l’edat del ferro. Actes del XXII Col•loqui Internacional per a l’Estudi de l’edat del ferro. Sèrie Monogràfica 19. Museu d’Arqueologia de Catalunya – Girona: 33-42.

Francés, J. y Pons, E. 1998: “L’hàbitat del Bronze Final i la Primera Edat del Ferro a la Catalunya litoral i prelitoral”. Cypsela 12. Girona: 31-46.

Gallart, J. 1991: El dipòsit de bronzes de Llavorsí (Pallars Sobirà). Excavacions Arqueològiques a Catalunya 10. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.

Garcés, I. 1984: “Los moldes de fundición del poblado de Masada de Ratón (Fraga, Huesca)”. Ilerda XLV: 29- 37.

Garcés, I. 2002a: “93. Morrió de cavall”. Sala d’Arqueologia. Catàleg. Quaderns de la Sala d’Arqueologia 2: 198- 199.

Garcés, I. 2002b: “94. Fre de cavall”. Sala d’Arqueologia. Catàleg. Quaderns de la Sala d’Arqueologia 2: 200-201.

Garcia, D. 1999: “Sistemas agrários, cultivo de los cereales y urbanización en Galia meridional (s. VIII-IV a.C.)”. Els productes alimentaris d’origen vegetal a l’edat del ferro de l’Europa Occidental: de la producció al consum. Sèrie Monogràfica 18. Museu d’Arqueologia de Catalunya – Girona: 189-196.

García, D. y Gracia, F. 2002: “El jaciment preibèric de Sant Jaume-Mas d’en Serrà (Alcanar, Montsià). Campanyes d’excavació 1997-2001". I Jornades d’Arqueologia. Ibers a l’Ebre. Recerca i interpretació (Tibias 2001). Ilercavònia 3: 37-50.

Genera, M. 1995: El poblat protohistòric de Puig Roig del Roget (El Masroig, Priorat). Memòries d’intervencions Arqueològiques a Catalunya 17. Barcelona.

GIP [Grup d’Investigacions Prehistòriques] 2002: Colors de la Terra. La vida i la mort en una aldea d’ara fa 4000 anys. Minferri (Juneda). Quaderns de la Sala d’Arqueologia 1. Institut d’Estudis Ilerdencs. Lleida.

GIP [Grup d’Investigacions Prehistòriques] 2003: “Caballos y hierro. El campo frisio y la fortaleza de Els Vilars d’Arbeca (Lleida, España), siglos VIIIIV a.n.e.”. En N. Alonso, E. Junyent, A. Lafuente y J. B. López (coords.): Chevaux-de-frise y fortificació a la primera edat del ferro europea. Lleida: 233- 274.

Graells, R. 2004: “Indicis d’emergència aristocràtica al registre funerari del nord-est peninsular. La tomba d’Agullana 184". Revista d’Arqueologia de Ponent 14: 61-83

Guilaine, J. 1972: L’Age du Bronze en Languedoc Occidental, Ariège, Roussillon. Mémoires de la Société Préhistorique Française 9. Paris.

Harding, A. F. 2003: Sociedades europeas en la Edad del Bronce. Editorial Ariel. Barcelona.

Junyent, E. 2002: “Els segles de formació: el bronze final i la primera edat del ferro a la depressió de l’Ebre”. I Jornades d’Arqueologia. Ibers a l’Ebre. Recerca i interpretació (Tivissa 2001). Ilercavònia 3: 17-35.

Kristiansen, K. 2001: Europa antes de la Historia. Ediciones Península. Barcelona.

Le Languedoc 1976: Le Languedoc au Premier Âge du Fer. Journée d’Études de Sète. Fedération archéologique de l’Héraut. Sète.

López Cachero, J. 1999: “Primeros ensayos urbanísticos en el NE peninsular: el ejemplo de Genó y los poblados de espacio central”. Pyrenae 30: 69-89.

López Cachero, J. 2005: La necrópolis de Can Piteu-Can Roqueta (Sabadell) en el contexto del Bronce Final y la Primera Edad del Hierro en el Vallès: estudio de los materiales cerá micos. Tesis doctoral. Universitat de Barcelona. http://www.tesisenxarxa.net

López Cachero, J.2006: Aproximació a la societat durant el bronze final i la primera edat del ferro: el cas de la necròpolis de Can Piteu-Can Roqueta (Sabadell, Vallès Occidental, Barcelona). Societat Catalana d’Arqueologia. Barcelona.

López, J. B. y Gallart, J. 2002: “La societat a l’edat del bronze”. Sala d’Arqueologia, Catàleg. Quaderns de la Sala d’Arqueologia 2. Lleida: 119-134.

López, J. B.; Gallart, J. y Lafuente, A. 2002: “La actividad metalúrgica en el poblado del Bronce Final de la Colomina 2 de Gerb (Os de Balaguer, La Noguera). Aspectos económicos y sociales”. En J.M. Mata-Perelló y J.R. González (eds.): Primer Simposio sobre la minería y la metalurgia antigua en el SO europeo (Serós 2000): 255-272.

López, A. y Riera, M. 2004: “Intervencions recents (1997-2001) a l’oppidum del Turó del Montgròs (El Brull, Osona)”. Tribuna d’Arqueologia 2000-2001. Barcelona: 135-185.

Maluquer De Motes, J. 1971: “La estela de la Edad del Bronce de Preixana, Lérida”. Homenaje a Don José Esteban Uranga. Pamplona: 475-481.

Marlasca, R.; Rovira, M.C.; Carlús, X.; Lara, C.; López Cachero, J. y Villena, N. 2005 “Materiales de importación en la necrópolis de incineración de Can Piteu - Can Roqueta (Sabadell, Barcelona)”. En S. Celestino y J. Jiménez (eds.): Actas del III Simposio Internacional de Arqueología de Mérida: Protohistoria del Mediterráneo Occidental (Mérida 2003). Anejos de Archivo Español de Arqueología XXXV: 1039- 1049.

Martín, A. y Plana, R. 2001: “El nord-est català en època ibèrica i l’entitat territorial de l’oppidum d’Ullastret”. En A. Martín y R. Plana (dir.): Territori polític i territori rural durant l’edat del Ferro a la Mediterrània occidental. Actes de la Taula Rodona celebrada a Ullastret (2000). Monografies d’Ullastret 2: 39-52.

Mascort, M.T.; Sanmartí, J. y Santacana, J. 1991: El jaciment protohistòric d’Aldovesta (Benifallet) i el comerç fenici arcaic a la Catalunya meridional. Tarragona.

Maya, J. L. 1978a: “Las necrópolis tumulares ilerdenses”. Els pobles pre-romans del Pirineu. II Col•loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. Puigcerdà: 83- 96.

Maya, J. L. 1978b: “Análisis de la situación anterior al establecimiento de la cultura ilergeta”. Simposi Internacional: Els origens del món ibèric. Ampurias 38-40: 453- 454.

Maya, J. L. 1992/93: “El Bronce Final-Hierro Inicial en la zona norte del valle del Ebro”. Segundos encuentros de prehistoria aragonesa (Caspe-Zaragoza 1986). Bajo Aragón, Prehistoria IX-X: 7-50.

Maya, J. L. 1993: “En torno al origen del mundo ibérico catalán: problemas de sustrato”. El poblament ibèric a Catalunya (Mataró 1993). Laietania 8: 7-19.

Maya, J. L. 1997: “Reflexiones sobre el Bronce Inicial en Catalunya”. Saguntum (PLAV) 30 (II). Homenatge a la Pra. Dra. M. Gil-Mascarell Boscà. Valencia: 11-27.

Maya, J. L. 1998: “El Bronce Final y los inicios de la Edad del Hierro”. En I. Barandiarán, B. Martí, Mª A. Rincón y J.L Maya: Prehistoria de la Península Ibérica. Editorial Ariel. Barcelona: 317-415.

Maya, J. L.; Cuesta, F. y López Cachero, J. (ed.) 1998: Genó: Un poblado del Bronce Final en el Bajo Segre (Lleida). Universitat de Barcelona. Barcelona.

Maya, J. L.; López Cachero, J.; González, J. R.; Junyent, E. y RODRÍGUEZ, J. I. 2001-2002: “Excavaciones en el poblado de Carretelà (Segrià, Lleida) (1981-1983)”. Revista d’Arqueologia de Ponent 11-12: 151-233.

Maya, J. L. y Petit, Mª A. 1995: “L’Edat del Bronze a Catalunya. Problemàtica i perspectives de futur”. Xè. Col•loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. Cultures i medi de la Prehistòria a l’Edat Mitjana. Homenatge al Professor Jean Guilaine (Puigcerdà- Osseja 1994): 327-342.

Mestres, J.S. 1999: “La datació per radiocarboni”. En P. González, A. Martín y R. Mora (coords.): Can Roqueta. Un establiment pagès prehistòric i medieval (Sabadell, Vallès Occidental). Excavacions Arqueològiques a Catalunya 16. Barcelona: 329-335.

Mestres, J.; Sanmartí, J. y Santacana, J. 1990: “Estructures de la Primera Edat del Ferro de l’Hort d’en Grimau (Castellví de la Marca, Alt Penedès)”. Olerdulae 1-4: 75-117.

Moret, P. 2002: “Tossal Montañés y La Gessera: ¿residencias aristocráticas del Ibérico Antiguo en la cuenca media del Matarraña?”. I Jornades d’Arqueologia: Ibers a l’Ebre. Recerca i interpretació (Tivissa 2001). Ilercavònia 3. Ribera de l’Ebre: 65-73.

Petit, M.À. 1992-93: “El Bronce final y la transición hacia la primera Edad del Hierro en la región central-costera de Cataluña”. Segundos encuentros de prehistoria aragonesa (Caspe-Zaragoza 1986). Bajo Aragón, Prehistoria IX-X: 255-272.

Pita, R. y Díez-Coronel, L. 1968: La necrópolis de Roques de San Formatge, en Serós (Lérida). Excavaciones Arqueológicas en España 59.

Pons, E. 1984: L’Empordà de l’Edat del Bronze a l’Edat del ferro. Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona. Girona.

Pons, E. 2000: Pobles de muntanya, pobles d’aigua als Pirineus orientals (1100-650 aC.). La necròpolis de Puig Alt, Roses. Collecció Papers de Recerca 5. Roses.

Pons, E. y Esteba, Q. 2000: “La signification sociale des nécropoles à incinération en Catalogne côtière (bronze final et Premier Âge du Fer –entre 1285 y 580 av. J.C.)”. Monographies d’Archéologie Méditerranéenne 7. Lattes: 103-115.

Pons, E. y Solés, A. 2004: El jaciment del Pi de la Lliura (Vidreres-La Selva). Una necròpolis d’incineració del Bronce Final III (1120-910 aC.). Quaderns de la Selva 14 y 15. Centre d’Estudis Selvatans.

Rafel, N. 1989: La necròpolis del Coll del Moro de Gandesa: les estructures funeràries. Ajuntament de Tarragona.

Rafel, N. 2003: Les necròpolis tumulàries de tipus baixaragonès: les campanyes de l’Institut d’Estudis Catalans al Matarranya. Monografies Museu d’Arqueologia de Catalunya 4. Barcelona.

Rafel, N. 2005: “Los soportes de Calaceite y las manufacturas ornamentales en bronce del Ibérico antiguo”. En S. Celestino y J. Jiménez (eds.): El período orientalizante. Actas del III Simposio Internacional de Arqueología de Mérida: Protohistoria del Mediterráneo Occidental (Mérida 2003). Anejos de Archivo Español de Arqueología XXXV: 491-501.

Ramon, E. 1995: “La necròpolis protohistòrica de Milmanda (Vimbodí)”. L’Arqueologia de la mort. El món funerari a l’antiguitat a la Catalunya meridional. Citerior 1. Tarragona: 107-117.

Rodanés, J. Mª y Picazo, J. V. 1997: “Bronce Final y Primera Edad de Hierro”. Caesaraugusta 72 (I): 155- 215.

Rodanés, J. Mª y Sopena, Mª C. 1998: El Tozal de Macarullo (Estiche, Huesca). El Bronce Reciente en el Valle del Cinca. Centro de Estudios de Monzón y Cinca Medio. Col. Tolous 9.

Rovira, J. y Santacana, J. 1980: Economia, societat i canvi a la Catalunya prehistórica. Editorial Cymis. Barcelona.

Royo, J. I. 1994/96: “Ritual funerario y cultura material en las necrópolis tumulares de los castellets de Mequinenza (Zaragoza): una aportación al estudio del Bronce Final/Hierro y en el NE peninsular”. Actas de la Taula Rodona: models d’ocupació, transformació i explotació del territori entre el 1600 i el 500 ane. a la Catalunya meridional i zones limítrofes de la Depressió de l’Ebre (St. Feliu de Codines 1994). Gala 3-5: 93-108.

Ruiz Zapatero, G. 1979: “El Roquizal del Rullo: aproximación a la secuencia cultural y cronológica de los campos de urnas del Bajo Aragón”. Trabajos de Prehistoria 36: 247-288.

Ruiz Zapatero, G. 1985: Los campos de Urnas del NE de la Península Ibérica. Universidad Complutense. Madrid.

Ruiz Zapatero, G. 2001: “Las comunidades del Bronce Final: enterramiento y sociedad en los Campos de Urnas”. En M. Ruiz- Gálvez Priego (coord.): La Edad del Bronce, ¿primera edad de oro de España? Sociedad, economía e ideología. Editorial Crítica. Barcelona: 257-288.

Ruiz Zapatero, G. 2004: “Casas y tumbas. Explorando la desigualdad social en el Bronce Final y la Primera Edad del Hierro del NE de la península Ibérica”. Mainake XXVI: 293-330.

Sanmartí, E. 1993: Una troballa de guerrer de la primera edat del ferro trobada a Llinars del Vallès (Vallès Oriental, Barcelona). Treballs del Museu de Granollers 1.

Sanmartí, E.; Barberà, J.; Costa, F., y García, P. 1982: “Les troballes funeràries d’època ibèrica arcaica de la Granja Soley (Sta. Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental, Barcelona)”. Ampurias 44: 71-103.

Sanmartí, J. 1991: “Las necrópolis ibéricas en el área catalana”. Congreso de Arqueología Ibérica: las necrópolis, Serie Varia 1. Universidad Autónoma de Madrid. Madrid: 77-108.

Sanmartí, J. 2004: “From local groups to early states: the development of complexity in protohistoric Catalonia”. Pyrenae 35 (1): 7-41.

Sanmartí, J. y Santacana, J. 2005: Els ibers del nord. Rafael Dalmau editor. Barcelona.

Sanmartí, J.; Belarte, Mª C.; Santacana, J.; Asensio, D. y Noguera, J. 2000: L’assentament del Bronze final i Primera Edat del Ferro del Barranc de Gàfols (Ginestar, Ribera d’Ebre). Arqueomediterrània 5. Barcelona.

Santos, M. 2003: “Fenicios y griegos en el extremo NE peninsular durante la época arcaica y los orígenes del enclave foceo de Emporion”. En B. Costa y J. H. Fernández (eds.): Contactos en el extremo de la Oikouméne. Los griegos en Occidente y sus relaciones con los fenicios. XVII Jornadas de Arqueología Fenicio-Púnica (Eivissa 2002). Museu Arqueòlogic d’Eivissa i Formentera. Ibiza: 87-132.

Vázquez, Mª P. 1994/96: “Evolució i organització del territori: els camps d’urnes del Segrià”. Actas de la Taula Rodona: models d’ocupació, transformació i explotació del territori entre el 1600 i el 500 ane. a la Catalunya meridional i zones limítrofes de la Depressió de l’Ebre (St. Feliu de Codines 1994). Gala 3-5: 265-276.

Vignaud, A. 1998: “La nécropole néolithique du Camp del Ginèbre de Caramany (Pyrénées-Orientales)”. En J. Guilaine y J. Vaquer (eds.): Tombes, nécropoles, rites funéraires préhistoriques et historiques. Séminaires du Centre d’Anthropologie. Toulouse: 19-29.

Vilaseca, S., Solé, J. M. y Mañé, R. 1963: “La necrópolis de Can Canyís (Banyeres, provincia de Tarragona)”. Trabajos de Prehistoria 8.

Villena, N.; López Cachero, J.; Martín, A.; Carlús, X.; Lara, C. y Rovira, M.C. 2005: “La necròpolis d’incineració de Can Piteu-Can Roqueta (Sabadell, Vallès Occidental): Anàlisi i estudi pluridisciplinars”. Tribuna d’Arqueologia 2001-2002. Server d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Barcelona: 93-120.

Vives-Ferrándiz Sánchez, J. 2005: Negociando encuentros. Situaciones coloniales e intercambios en la costa oriental de la Península Ibérica (ss. VIII-VI a.C.). Cuadernos de Arqueología Mediterránea 12. Barcelona.

Descargas

Publicado

2007-06-30

Cómo citar

López Cachero, F. J. (2007). Sociedad y economía durante el Bronce Final y la primera Edad del Hierro en el Noreste Peninsular: una aproximación a partir de las evidencias arqueológicas. Trabajos De Prehistoria, 64(1), 99–120. https://doi.org/10.3989/tp.2007.v64.i1.96

Número

Sección

Artículos

Artículos más leídos del mismo autor/a