Estudio transdisciplinar de la fosa EE1 de la Cova Colomera (Prepirineo de Lleida): implicaciones domésticas y paleoambientales en el Bronce Antiguo del noreste de la Península Ibérica

Autores/as

  • F. Xavier Oms SERP, Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques. Dept. de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, Universitat de Barcelona
  • M. Àngels Petit SERP, Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques. Dept. de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, Universitat de Barcelona
  • Ethel Allué IPHES, Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social. Àrea de Prehistòria, Universitat Rovira i Virgili
  • Amèlia Bargalló IPHES, Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social. Àrea de Prehistòria, Universitat Rovira i Virgili
  • Hugues Alexandre Blain IPHES, Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social. Àrea de Prehistòria, Universitat Rovira i Virgili
  • Juan Manuel López-García IPHES, Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social. Àrea de Prehistòria, Universitat Rovira i Virgili
  • Patricia Martín IPHES, Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social. Àrea de Prehistòria, Universitat Rovira i Virgili
  • Juan Ignacio Morales IPHES, Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social. Àrea de Prehistòria, Universitat Rovira i Virgili
  • Mireia Pedro IPHES, Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social. Àrea de Prehistòria, Universitat Rovira i Virgili
  • Anna Rodríguez IPHES, Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social. Àrea de Prehistòria, Universitat Rovira i Virgili
  • Àlex Solé IPHES, Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social. Àrea de Prehistòria, Universitat Rovira i Virgili

DOI:

https://doi.org/10.3989/tp.2009.09016

Palabras clave:

Prepirineo de Lleida, Edad del Bronce, Paleoecología, Paleoeconomía, Epicampaniforme

Resumen


El estudio transdisciplinar de la fosa EE1 de la Cova Colomera ha proporcionado un conjunto de datos que aportan importante información sobre las prácticas domésticas y económicas desarrolladas en ella, y sobre las características paleoambientales de esta zona del noreste peninsular en el tránsito III-II milenio cal. AC. Los resultados apuntan a que esta cueva fue ocupada por grupos reducidos, con una economía mixta agropecuaria, que recurrían también a actividades cinegéticas para completar su dieta. En sus cortas estancias en la Cova Colomera, crearon y amortizaron estructuras excavadas en el suelo de la cavidad, como la fosa EE1, bien para almacenar excedentes y después desechar basura, o bien para eliminar residuos de origen doméstico.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Abdel-Moneim, A.Y. y Abd-Alla, M.S. 1999: “Feed preference by Baladi goats”. Applied Animal Behaviour Science 65: 63-72. doi:10.1016/S0168-1591(99)00045-3

Akeret, Ö. y Jacomet, S. 1997: “Analisis of plant macrofossils in goat/sheep faeces from the Neolithic lake shore settlement of Horgen Séller, an indication of prehistoric transhumance”. Vegetation History and Archaeobotany 6: 235-239. doi:10.1007/BF01370444

Allué, E. 2005: “Aspectos ambientales y económicos durante el Neolítico antiguo a partir de la secuencia antracològica de la Cova de la Guineu (Font Rubí, Barcelona)”. En P. Arias, C. Ontañón y C. García-Moncón (eds.): III Congreso del Neolítico en la Península Ibérica (Santander, 2004): 53-61. Santander.

Allué, E. 2006: “Análisis antracológico. Una disciplina arqueobotánica para el conocimiento del paisaje vegetal y la explotación de los recursos forestales”. En Actas del I Congreso de Analíticas aplicadas a la arqueología (Igualada, 2005): 195-218. Igualada.

Alonso, N. 1999: De la llavor a la farina. Els processos agrícoles protohistòrics a la Catalunya Occidental. Monographies d’Archéologie Mediterranéenne, 4. Lattes.

Alonso, N. y Buxó, R. 1995: Agricultura, alimentación y entorno vegetal en la Cova de Punta Farisa (Fraga, Huesca) durante el Bronce medio. Quaderns del Departament de Geografia i Història. Lleida.

Badal, E. 1999. “El potencial pecuario de la vegetación mediterránea: las Cuevas-Redil”. En J. Bernabéu y T. Orozco (eds.): II Congrés del Neolític a la Península Ibérica. Saguntum-Plav. Extra-2: 69-75.

Bernabéu, J.; Martínez-Valle, R. y Pérez Ripoll, M. 1999: “Huesos, Neolitización y Contextos Arqueológicos Aparentes”. En J. Bernabeu y T. Orozco (eds.): II Congrés del Neolític a la Península Ibèrica (Valencia, 1999). Saguntum-Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia. Extra 2: 589-596.

Bernabéu, J. 2006: “Una visión actual sobre el origen y difusión del Neolítico en la Península Ibérica. Ca. 5600-5000 cal. a.C.”. En O. Puchol y E. Aura (eds.): El abric de la Falguera (Alcoi, Alacant). 8.000 años de ocupación humana en la cabecera del río de Alcoi. Ediciones del Museu d’Alcoi, Alicante: 189-211.

Blain, H.A.; Bailon, S.; Cuenca-Bescós, G.; Arsuaga, J.L.; Bermúdez de Castro, J.M. y Carbonell, E. 2009: “Long-term climate record infered from early-middle Pleistocene amphibian and squmate reptiles assemblages at the Gran Dolina Cave, Atapuerca, Spain”. Journal of Human Evolution 56 (1): 55-75. doi:10.1016/j.jhevol.2008.08.020 PMid:18986681

Botella, M.C.; Alemán, I. y Jiménez, S.A. 2000: Los huesos humanos. Manipulación y alteraciones. Ed. Bellaterra: Barcelona.

Bouby, L.; Fages, G. y Treffort, J.M. 2005: “Food storage in two Late Bronze Age caves of Southern France: palaeoethnobotanical and social implications”. Vegetation History and Archaeobotany 14: 313-328. doi:10.1007/s00334-005-0079-6

Bouso, M.; Esteve, X.; Farré, J.; Feliu, J.M.; Mestres, J.; Palomo, A.; Rodríguez, A. y Senabre, M.R. 2004: “Anàlisi comparatiu de dos assentaments del Bronze inicial a la Depressió Prelitoral catalana: Can Roqueta II (Sabadell, Vallès Occidental) i Mas d’en Boixos I (Pacs del Penedès, Alt Penedès)”. Cypsela 15: 73-101.

Burjachs, F. 1988: “Análisis polínico de los niveles cerámicos de la Cova 120 (Alta Garrotxa, Catalunya)”. En J. Civis Llovera y M.F. Valle Hernández (eds.): Actas del VI Simposio de Palinología. Acta Salmanticensia, Biblioteca de la Ciencias 65. Ediciones de la Universidad de Salamanca. Salamanca: 285-290.

Burjachs, F. 1993: “Anàlisi paleopalinològica del jaciment arqueològic de la Cova Farisa”. Estudios de la Antigüedad 6-7: 41-43.

Buxó, R. 1997: Arqueología de las plantas. La explotación económica de las semillas y los frutos en el marco mediterráneo de la Península Ibérica. Ed. Crítica. Barcelona.

Buxó, R.; Alonso, N.; Canal, D.; Echave, C. y González, I. 1997: “Archaeobotanical remains of hulled and naced cereals in the Iberian Peninsula”. Vegetation History and Archaeobotany 6: 15-23. doi:10.1007/BF01145882

Cáceres, I.; Lozano, M. y Saladié, P. 2007: “Evidence for Bronze Age Cannibalism in El Mirador Cave (Sierra de Atapuerca, Burgos, Spain)”. American Journal of Physical Anthropology 133 (3): 899-917. doi:10.1002/ajpa.20610 PMid:17492670

Carbonell, E.; Mosquera, M.; Ollé, A.; Rodríguez, X.P.; Sala, R.; Vaquero, M. y Vergès, J.M. 1992: New elements of the Logical Analytical System. First International Meeting on Technical Systems to Configure Lithic Objects of scarce elaboration. Cahier Noir 7.

Castany, J.; Alsina, F. y Guerrero, Ll. 1992: El Collet de Brics d’Ardèvol. Un hàbitat deñ Calcolític a l’aire lliure (Pinós, Solsonès). Memòries d’Intervencions arqueològiques a Catalunya 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.

Castany, J.; Guerrero, Ll . y Fàbregas, L. 2006: “L’hàbitat prehistòric de les Portes, Lladurs, Solsonès”. Tribuna d’Arqueologia 2004-2005: 21-44.

Castaños, P. 1996: “Estudio de la fauna de la cámara inferior de la cueva del Moro (Olvena, Huesca)”. Bolskan 13, La Cueva del Moro de Olvena (Huesca). II: 139-141.

Castro, P.V. y Micó, R. 1995: “El C14 y la resolución de problemas arqueológicos. La conveniencia de una reflexión”. Revista d’Arqueologia de Ponent 5: 252-260.

Clutton-Brock, J. y Hammond, N. 1994: “Hot dogs: Comestible Canids in Preclassic Maya Culture at Cuello, Belize”. Journal of Archaeological Science 21: 819-826. doi:10.1006/jasc.1994.1079

Conesa, J.A. 2001: Flora i vegetació de les serres marginals prepirinenques compreses entre els rius Segre i Nogera Ribagorçana. Institut d’Estudis Illerdencs. Barcelona.

Cuenca-Bescós, G.; Rofes, J. y García-Pimienta, J.C. 2005: “Environmental change across the Early-Middle Pleistocene transition: small mammalian evidence from the Trinchera Dolina cave, Atapuerca”. En M.J. Head y P.I. Gibbard (eds.): Early-Middle Pleistocene Transitions: The Land-Ocean Evidence. Geological Society, Special Publications 247 London: 277-286.

Folch, R. 1986: La vegetació del països catalans. Ed. Ketres. Barcelona.

Gip, Grup d’Investigacions Prehistòriques 2001: Colors de terra. La vida i la mort en una aldea d’ara fa 4000 anys: Minferri (Juneda). Quaderns de la Sala d’Arqueologia 1. Institut d’Estudis Ilerdencs.

Gràcia, J. 1986: “La punta d’os ogival amb aletes i peduncle de l’Esquerda de les Roques del Pany (Torrelles de Foix, Alt Penedès, Barcelona)”. Miscel•lània Penedesenca 1986: 7-18.

Grau, E. y Pons, E. 2005: “L’activitat ramadera”. En E. Giralt (ed.): Història Agrària dels Paisos Catalans. Edicions de la Universitat de Barcelona. Barcelona: 231-244.

Guilaine, J. 1972: L’age du Bronze en Languedoc occidental, Roussillon et Ariège. Mémoire de la Société Préhistorique Française 9: 460.

Harcourt, R.A. y Kent, A. 1974: “The Dog in Prehistoric and Early Historic Britain”. Journal of Archaeological Science 1: 151-175. doi:10.1016/0305-4403(74)90040-5

Jensen, P. 2004: Etología de los animales domésticos. Editorial Acribia. Zaragoza.

Kerem, Z.; Lev-Yadun, S.; Gopher, A.; Weinberg, P. y Abbo, S. 2007: “Chickpea domestication in the Neolithic Levant through the nutritional perspective ” . Journal of Archaeological Science 34: 1289-1293. doi:10.1016/j.jas.2006.10.025

López-García, P. y López-Sáez, J.A. 1994: “Contribución al conocimiento de la historia de la vegetación de Huesca: Análisis Palinológico del yacimiento de la Cueva del Moro (Olvena)”. Boletín Geológico y Minero 105-5: 427-435.

Maluquer de Motes, J. 1963: “Notas sobre la cultura megalítica navarra”. Príncipe de Viana 92-93-148.

Martín, A. y Mestres, J.S. 2003: “Periodització des de la fi del neolític fins a l’edat del bronze a la Catalunya sud-pirinenca. Cronologia relativa i absoluta”. En XII Col•loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà: Pirineus i Veïns al 3r mil•lenni AC. De la fi del neolític a l’edat del bronze entre l’Ebre i la Garona, Institut d’Estudis Ceretans, Puigcerdà: 77-130.

Maya, J.L. y Petit, M.À. 1986: “El grupo del nordeste. Un nuevo conjunto de cerámicas con boquique en la Península Ibérica” en Anales de Prehistoria y Arqueología, 2: 49-71.

Maya, J.L. y Petit, M.À. 1995: “L’edat del Bronze a Catalunya. Problemàtica i perspectiva de futur”. X Col•loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, Homenatge a Jean Guilaine. Institut d’Estudis Ceretans, Puigcerdà: 327-342.

Miret, J. 2006: “Les sitges per emmagatzemar cereals. Algunes reflexions”. Revista d’Arqueologia de Ponent 15: 319-332.

Molist, M.; Burjachs, F. y Piqué, R. 2003: “Paisatge, territori i hàbitat als vessants meridionals dels Pirineus, en el III Mil•lenni”. XII Col•loqui internacional d’arqueologia de Puigcerdà. Homenatge al Dr. Domènec Campillo. Pirineus i veïns al 3er mil•lenni AC. De la fi del neolític a l’edat del bronze entre l’Ebre i la Garona, Puigcerdà, Institut d’Estudis Ceretans. Ajuntament de Puigcerdà. Patronat Francesc Eiximenis: 179-198.

Morellón, M.; Valero-Garcés, B.; Moreno, A.; González-Sampériz, P.; Mata, P.; Romero, O.; Maestro, M. y Navas, A. 2008: “Holocene palaeohydrolgy and climate variability in northeastern Spain: The sedimentary record of Lake Estanya (Pre-Pyrenean Range)”. Quaternary International, 181: 15-31. doi:10.1016/j.quaint.2007.02.021

Nadal, J.; Senabre, M.R.; Mestres, J. y Cebrià, A. 1999: “Evolución del aprovechamiento de los recursos faunísticos durante el Neolítico en la comarca del’Alt Penedès (Barcelona)”. En J. Bernabéu y T. Orozco (eds.): II Congrés del Neolític a la Península Ibèrica (Valencia, 1999). Saguntum Plav. Extra 2: 85-94.

Olària, C. y Gusi, F. 1996: “La Cova Puntassa: un yacimiento del calcolítico/bronce en el norte de Castellón. Estudio de los materiales provenientes de una rebusca clandestina”. Cuadernos de Prehistoria y Arqueología de Castellón 17: 75-101.

Oms, F.X.; Bargalló, A.; Chaler, M.; Fontanals, M.; García, M.S.; López-García, J.M.; Morales, J.I.; Nievas, T.; Rodríguez, A.; Serra, J.; Solé, A. y Vergès, J.M. 2008: “La Cova Colomera (Sant Esteve de la Sarga, Lleida), una cueva-redil en el Pre-Pirineo de Lleida. Primeros resultados y perspectivas de futuro”. En M.S. Hernández, J.A. Soler y J.A. López Padilla (eds.): IV Congreso del Neolítico de la Península Ibérica; Vol. 1: 230-237. Alicante.

Palombo, J. L. y Gisbert, J. 2005: Atlas de los Mamíferos Terrestres de España. Madrid, Dirección General para la Biodiversidad-SECEM-SECEMU.

Pape, W. 1982: “Au sujet de quelques pointes de flèches en os”. En H. Camps-Fabrer (ed.): L’industrie en os et bois de cervidé durant le Néolithique et l’Age des métaux, Deuxième réunion du groupe de travail n.º 3 sur l’industrie de l’os préhistorique (St. Germaine-en-Laye, 1980): 135-172. Saint Germaine-en-Laye.

Peña-Chocarro, L. 1999: Prehistoric agriculture in Southern Spain during the Neolithic and the Bronze Age. The application of ethnographic models. Oxford: British Archaeological Reports, International Series 818. Oxford.

Peña-Chocarro, L.; Zapata, L.; González, J.E. e Ibáñez, J.J. 2000: “Agricultura, alimentación y uso del combustible: aplicación de modelos etnográficos en arqueobotánica”. Saguntum (Extra 3): 403-420.

Pérez Ripoll, M. 1999: “La explotación ganadera durante el III milenio a.C. en la Península Ibérica”. En J. Bernabéu y T. Orozco (eds.): II Congrés del Neolític a la Península Ibèrica (Valencia 1999). Saguntum Plav. Extra 2: 95-106.

Piqué, R. 1999: “Anàlisis antracològica”. En P. González, A. Martin y R. Mora (coords.): Can Roqueta. Un establiment pagès prehistòric i medieval. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona: 207-220.

Piqué, R. 2005: “Paisaje y gestión de recursos forestales entre el VI y IV milenio cal AC en el nordeste de la Península Ibérica”. En P. Arias, C. Ontañón, y C. García-Moncó (eds.): III Congreso de Neolítico de la Península Ibérica (Santander, 2003): 45-52. Santander.

Pleguezuelos, J.M.; Márquez, R. y Lianza M. 2002. Atlas de Distribución y Libro Rojo de los Anfibios y Reptiles de España. Dirección General de Conservación de la Naturaleza y Asociación Herpetológica Española, Madrid.

Rasmussen, P. 1993: “Analisis of Goat/Sheep Faeces from Egolzwil 3, Switzerland: Evidence for Branch anb Twig foddering of Livestoch in the Neolithic”. Journal of Archaeological Science, 20: 479-502. doi:10.1006/jasc.1993.1030

Rodanés, J.M. y Ramón, N. 1996: “Cerámicas de la Edad del Bronce de la cueva del Moro de Olvena”. En Bolskan 13, La Cueva del Moro de Olvena (Huesca) II: 39-131.

Rodríguez, A. y Buxó, R. 2008: “Cultivos y alimentación vegetal durante el Neolítico en la Cueva de El Mirador (Sierra de Atapuerca, Burgos)”. En M.S. Hernández, J.A. Soler y J.A. López Padilla (eds.): IV Congreso de Neolítico de la Península Ibérica (Alicante, 2006) 1: 317-325. Alicante.

Romo, A.M. 1989: Flora i vegetació del Montsec (Pre-pirineus Catalans), Institut d’Estudis Catalans. Arxius de la Secció de Ciències, Barcelona.

Ros, M.T. 1995: “Estudi antracològic de tres jaciments de la vall de Llierca (Garrotxa, Catalunya). L’activitat humana i el medi vegetal des del Neolitic Antic al Bronze Final”. X Col•loqui intermancional d’arquelogia de Puigcerdà. Cultures i Medi de la Prehistoria a l’Edat Mitjana. Homenatje a Jean Guilaine, Ajuntament de Puigcerdà: 87-96.

Rouquerol, N. 2004: Du Néolithique à l’Âge du bronze dans les Pyrénnés centrales françaises. Archives d’Écologie Préhistorique, 16. École des Hautes Études en Sciences Sociales, Toulouse.

Saña, M.; Piña, A.; Oltra, J.; Pons, E.; Verdum, E. y Franquesa, D. 2000: “La ramaderia en les societats ibèriques del N-E de la Península Ibèrica: diversificació i especialització”. Saguntum, Extra 3: 155-164.

Seronie-Vivien, M. R. 1968: “Les pointes de flèche en os, essai typologique et cronologique”. Bulletin de la Societé Préhistorique Française LXV: 545-558. doi:10.3406/bspf.1968.4166

Utrilla, P. 1996: “La excavación de la cueva inferior: Estratigrafia y espacio doméstico”. Bolskan 13: 11-38.

Utrilla, P. y Baldellou, V. 1982: “Notas para una tipología ósea postpaleolítica: los materiales de hueso de la Cueva del Moro”. Caesaraugusta 55-56: 25-47.

White, T. 1992: Prehistoric Cannibalism at Mancos 5MTUMR-2346. Princeton: Princeton University Press.

Yáñez, C.; Burjachs, F.; Juan-Tresserras, J. y Mestres, J.S. 2000-2001: “La fossa de Prats (Andorra). Un jaciment del bronze mitjà al Pirineu (Andorra)”. En Revista d’Arqueologia de Ponent 11-12: 123-150.

Zapata, L. 2002: Origen de la agricultura en el País Vasco y transformaciones en el paisaje: análisis de restos vegetales arqueológicos. Bilbao: Kobie, Anejo 4.

Descargas

Publicado

2009-06-30

Cómo citar

Oms, F. X., Àngels Petit, M., Allué, E., Bargalló, A., Blain, H. A., López-García, J. M., Martín, P., Morales, J. I., Pedro, M., Rodríguez, A., & Solé, Àlex. (2009). Estudio transdisciplinar de la fosa EE1 de la Cova Colomera (Prepirineo de Lleida): implicaciones domésticas y paleoambientales en el Bronce Antiguo del noreste de la Península Ibérica. Trabajos De Prehistoria, 66(1), 123–144. https://doi.org/10.3989/tp.2009.09016

Número

Sección

Noticiario

Artículos más leídos del mismo autor/a

1 2 > >>