Nuevas intervenciones en la Cova Gran y la Cova Freda de Montserrat (Collbató, Barcelona) casi 100 años después
DOI:
https://doi.org/10.3989/tp.2019.12241Palabras clave:
Cova Gran, Cova Freda, NE de la península ibérica, Neolítico Antiguo, Epipaleolítico, Dataciones C14Resumen
En este trabajo se presentan los primeros datos estratigráficos, radiocarbónicos y de cultura material de las recientes excavaciones en las Coves de Montserrat (Cova Gran y Cova Freda). Estos emblemáticos yacimientos fueron excavados el año 1922 y proporcionaron uno de los primeros conjuntos cardiales de la península ibérica. Desde entonces, no volvieron a ser intervenidos de forma oficial y quedaron abandonados. En el año 2018 se han reiniciado los trabajos con sondeos en ambas cuevas, determinando la preservación de depósitos arqueológicos estratificados en algunos de ellos. En la Cova Freda se ha reconocido la existencia de un tramo de la cavidad probablemente usado como redil durante el Neolítico Antiguo Cardial y, en la Cova Gran, se han documentado un nivel y una estructura negativa de esa misma cronología, así como un potente nivel finipaleolítico.
Descargas
Citas
Aura, J. E.; Jordá, J. F.; Montes, L. y Utrilla, P. 2011: "Human responses to Younger Dryas in the Ebro valley and Mediterranean watershed (Eastern Spain)". Quaternary International 242 (2): 348-359. https://doi.org/10.1016/j.quaint.2011.01.023
Baldellou, V. 1972: "El yacimiento prehistórico del Roc d'en Sardinyà (Sant Genís de Vilassar, Barcelona)". Pyrenae 8: 41-52.
Baldellou, V. 1974: "Los materiales arqueológicos de la Cova Bonica de Vallirana (Barcelona)". Ampurias 36: 1-19.
Baldellou, V. y Castán, A. 1983: "Excavaciones en La Cueva de Chaves en Bastaras (Casbas- Huesca)". Bolskan 1: 9-38.
Baldellou, V. y Mestres, J. 1981: "Les Guixeres de Vilobí, un hàbitat del neolític antic a l'aire lliure". En El Neolític a Catalunya.Taula Rodona de Montserrat (Montserrat 1980): 69-74. Montserrat. Barcelona.
Bernabéu, J. 1999: "Pots, símbols and territories: the archaeological context of Neolithisation in Mediterranean Spain". Documenta Praehistorica XXVI: 101-118.
Bosch Gimpera, P. 1923: "Les coves properes a la costa catalana". Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans VI: 476.
Colomines, J. 1925: Prehistòria de Montserrat. Analecta Montserratensia VI. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Montserrat
Colomines, J. 1947: "La Cueva de Can Montmany, de Pallejà". Ampurias IX-X: 237-242.
Daura, J.; Sanz, M.; Oms, F. X.; Pedro, M.; Martínez, P.; Mendiela, S.... y Fullola, J. M. 2019: "Deciphering Neolithic activities from a Cardial burial site (Cova Bonica) on the western Mediterranean coast".Journal of Archaeological Science: Reports 23: 324-347. https://doi.org/10.1016/j.jasrep.2018.10.036
Giró, P. 1947: "Cuevas del Bolet (Mediona)". Ampurias IX-X: 261.
Edo, M.; Blasco, A. y Villalba, M. J. 2011: "Guió sintètic de la prehistòria recent de Garraf". En A. Blasco, M. Edo y M. J. Villalba (eds.): Jornades.La Cova de Can Sadurní i la prehistòria de Garraf.Recull de 30 anys d'investigació (Begues 2008): 13-96. Milan.
Fullola, J. M.; Garcia-Argüelles, P.; Mangado, X. y Medina, B. 2011: "Paleolític i epipaleolític al Garraf-Ordal. On érem i on som..." En A. Blasco, M. Edo y M. J. Villalba (eds.): Jornades.La Cova de Can Sadurní i la prehistòria de Garraf.Recull de 30 anys d'investigació (Begues 2008): 227-244. Milan.
Gómez, A. y Molist, M. 2017: "Caserna de Sant Pau del Camp (Barcelona): noves dades pel neolític antic cardial del nord-est peninsular". Cypsela 20: 11-23.
Grivé, M. 1936: "L'Esquerda de les Roques del Pany (Penedès)". Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans VIII: 19-33.
Guilaine, J.; Llongueras, Ll.; Marcet, R.; Petit, M. A. y Vaquer, J. 1981: "La cova del Toll (Moià), Barcelona". En El Neolític a Catalunya.Taula Rodona de Montserrat (Montserrat 1980): 113-122. Montserrat, Barcelona.
Martí, B. 1977: Cova de l'Or (Beniarrés, Alicante) 1. Serie de Trabajos Varios 51, Servicio de Investigación Prehistórica, Diputación Provincial Valencia. Valencia.
Martí, B. 2008: "Cuevas, poblados y santuarios neolíticos: una perspectiva mediterránea". En M. S. Hernández, J. A. Soler y J. A. López Padilla (eds.): IV Congreso del Neolítico Peninsular (Alicante 2006) 1: 17-27. Alicante.
Martín, A. 2000: "Els primers pastors de Sant Llonrenç del Munt al VI mil·lenni aC". En IV Trobada d'Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l'Obac (1997): 197-204. Barcelona.
Martín, A.; Biosca, A. y Albareda, M. J. 1985: "Excavacions arqueològiques a la Cova del Frare (Matadepera, Vallès Occidental). Dinàmica ecològica, seqüència cultural i cronologia absoluta". Tribuna d'Arqueologia 1983-1984: 91-103.
Mestres, J. 1981-1982: "Avançament a l'estudi del jaciment de les Guixeres de Vilobí". Pyrenae 17-18: 35-53.
Mestres, J. 1989: "Los yacimientos más importantes de Cataluña". En V. Baldellou, J. Mestres, B. Martí y J. Juan-Cabanilles (eds.): El neolítico antiguo.Los primeros agricultores y ganaderos en Aragón, Cataluña y Valencia. Diputación de Huesca. Huesca: 43-48.
Mestres, J. y Esteve, X. 2016: "Sitges, cenotafis i sepulcres. 20 anys d'intervencions arqueològiques al Penedès". En X. Esteve, C. Miró, N. Molist y G. Sabaté (eds.): Jornades d'Arqueologia del Penedès 2011: 37-76. Vilafranca del Penedès, Barcelona.
Mestres, J.; Tarrús, J. y Ten, R. 1983a: "El neolític antic a Catalunya i les coves de Montserrat". Montserrat.Butlletí del Santuari 5 (2ª época): 33-34.
Mestres, J.; Tarrús, J. y Ten, R. 1983b: "El neolític antic a Catalunya i les coves de Montserrat. La ceràmica". Montserrat.Butlletí del Santuari 7 (2ª época): 39-41.
Molist, M.; Vicente, O. y Farré, R. 2008. "El jaciment de la Caserna de Sant Pau: aproximació a la caracterització d'un assentament del Neolític antic". Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona (Época 2) 4: 14-24.
Morales, J. I.; Cebrià, A.; Mestres, J.; Oms, F. X. y Allué, E. 2013: "La Cova del Guineu, 12000 anys de presència humana a la capçalera del Foix". III Monografies del Foix, Diputació de Barcelona. Barcelona: 172 -183.
Oms, F. X. 2014: La neolitització del nord-est de la Península Ibèrica a partir de les datacions de 14C i les primeres ceràmiques impreses. Tesis doctoral, Universitat de Barcelona. Barcelona. http://hdl.handle.net/2445/69672
Oms, F. X. 2017: "Fases y territorios de la neolitización en el NE de la Península Ibérica ca. 5600-4900 cal BC". Munibe 68: 155-177. https://doi.org/10.21630/maa.2017.68.01
Oms, F. X.; Daura, J.; Sanz, M.; Mendiela, S.; Pedro, M. y Rodríguez, P. 2017: "First evidence of collective human inhumation from the Cardial Neolithic (Cova Bonica, Barcelona, NE Iberian Peninsula)". Journal of Field Archaeology 42: 43-53. https://doi.org/10.1080/00934690.2016.1260407
Oms, F. X.; Esteve, X.; Mestres, J.; Martín, P. y Martins, H. 2014: "La neolitización del nordeste de la Península Ibérica: datos radiocarbónicos y culturales de los asentamientos al aire libre del Penedès". Trabajos de Prehistoria 71 (1): 43-56. https://doi.org/10.3989/tp.2014.12123
Oms, F. X.; Mestres, J.; Cebrià, A.; Morales, J. I.; Nadal, J.; Pedro, M.... y Fullola, J. M. 2016: "La cova de la Guineu (Font-Rubí, Barcelona) i les relacions plana-muntanya al Penedès durant el neolític inicial". En Del neolític a l'edat del bronze en el Mediterrani occidental.Estudis en homenatge a Bernat Martí Oliver.Serie de Trabajos Varios 119, Servicio de Investigación Prehistórica. València: 97-107.
Palomo, A. 2012: Tecnologia de la indústria lítica i de la fusta de la prehistòria recent al nord- est peninsular. Anàlisi tecnomorfològica i funcional. Tesis doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona. Barcelona. http://hdl.handle.net/10803/96270
Reimer, P. J.; Bard, E.; Bayliss, A.; Beck, J. W.; Blackwell, P. G.; Bronk Ramsey, C.... y van der Plicht, J. 2013: "IntCal13 and Marine13 radiocarbon age calibration curves 0-50,000 years cal BP". Radiocarbon 55 (4): 1869-1887. https://doi.org/10.2458/azu_js_rc.55.16947
Vilaseca, S. 1969: "La Cova de la Font Major". Trabajos de Prehistoria XXVI: 117-202.
Descargas
Publicado
Cómo citar
Número
Sección
Licencia
Derechos de autor 2019 Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)

Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución 4.0.
© CSIC. Los originales publicados en las ediciones impresa y electrónica de esta Revista son propiedad del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, siendo necesario citar la procedencia en cualquier reproducción parcial o total.Salvo indicación contraria, todos los contenidos de la edición electrónica se distribuyen bajo una licencia de uso y distribución “Creative Commons Reconocimiento 4.0 Internacional ” (CC BY 4.0). Puede consultar desde aquí la versión informativa y el texto legal de la licencia. Esta circunstancia ha de hacerse constar expresamente de esta forma cuando sea necesario.
No se autoriza el depósito en repositorios, páginas web personales o similares de cualquier otra versión distinta a la publicada por el editor.