Fases de ocupación y estratigrafía del asentamiento neolítico de Les Guixeres de Vilobí (Sant Martí Sarroca, Barcelona)

F. Xavier  Oms; Josep  Mestres; Héctor  Martínez-Grau; Rafael  Laborda; Ferran  Antolín; M. Mercè  Bergadà; Alejandro  Emens; Juan F.  Gibaja; Cynthia  González Olivares; Xavier  Mangado; Patricia  Martín; Bàrbara  Mas; Jordi  Nadal; Josep M.  Fullola

doi:10.3989/tp.2021.12275

Autores/as

F. Xavier Oms Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP). Secció de Prehistòria i Arqueologia, Dept. d’Història i Arqueologia, Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona https://orcid.org/0000-0002-1642-548X
Josep Mestres VINSEUM, Museu de les Cultures del Vi https://orcid.org/0000-0002-7839-7082
Héctor Martínez-Grau Integrative Prehistoric and Archaeological Science (IPAS), Department of Environmental Sciences, University of Basel https://orcid.org/0000-0002-5839-3084
Rafael Laborda https://orcid.org/0000-0002-0925-6390
Ferran Antolín Integrative Prehistoric and Archaeological Science (IPAS), Department of Environmental Sciences, University of Basel https://orcid.org/0000-0002-0533-5788
M. Mercè Bergadà Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP). Secció de Prehistòria i Arqueologia, Dept. d’Història i Arqueologia, Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona https://orcid.org/0000-0003-3637-7793
Alejandro Emens Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP). Secció de Prehistòria i Arqueologia, Dept. d’Història i Arqueologia, Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona https://orcid.org/0000-0002-9492-1366
Juan F. Gibaja Escuela Española de Historia y Arqueología en Roma (EEHAR-CSIC) https://orcid.org/0000-0002-0830-3570
Cynthia González Olivares Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP). Secció de Prehistòria i Arqueologia, Dept. d’Història i Arqueologia, Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona https://orcid.org/0000-0002-6075-2322
Xavier Mangado Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP). Secció de Prehistòria i Arqueologia, Dept. d’Història i Arqueologia, Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona https://orcid.org/0000-0002-3594-0794
Patricia Martín Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP). Secció de Prehistòria i Arqueologia, Dept. d’Història i Arqueologia, Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona https://orcid.org/0000-0002-8781-7966
Bàrbara Mas Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP). Secció de Prehistòria i Arqueologia, Dept. d’Història i Arqueologia, Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona https://orcid.org/0000-0003-2920-638X
Jordi Nadal Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP). Secció de Prehistòria i Arqueologia, Dept. d’Història i Arqueologia, Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona https://orcid.org/0000-0003-1305-617X
Josep M. Fullola Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP). Secció de Prehistòria i Arqueologia, Dept. d’Història i Arqueologia, Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona https://orcid.org/0000-0001-7089-1425

DOI:

https://doi.org/10.3989/tp.2021.12275

Palabras clave:

península ibérica, Penedès, Neolítico, asentamiento al aire libre, estratigrafía

Resumen

Les Guixeres de Vilobí (Sant Martí Sarroca, Penedès, Barcelona) es un yacimiento al aire libre de unos 2500 m² de extensión, excavados en un 10 % aproximadamente. Su estratigrafía tiene 4 fases documentadas del Neolítico Antiguo Cardial, Neolítico Antiguo Epicardial, Neolítico Postcardial y Neolítico Final. Las ocupaciones se caracterizan por niveles arqueológicos más o menos extensos y por la presencia de numerosas estructuras negativas: agujeros de poste, cubetas, estructuras de combustión, fosas-contenedor y silos. En la fase del Neolítico Cardial, la que tiene más material, se han hallado tres ámbitos que proponemos como unidades habitacionales. Las 9 dataciones radiocarbónicas (7 inéditas) que se presentan permiten inferir que las ocupaciones han sido muy continuadas en el tiempo, entre 5600-5200 cal BC para la fase A, c. 5000-4700 cal BC para la fase B, c. 4650-4450 cal BC para la fase C y c. 3350-3100 cal BC para la fase D. Estos datos cronológicos se completan con los resultados preliminares del análisis de la cultura material del yacimiento. Por último, se presenta especial atención a la comparación de esta con la derivada de las estructuras de hábitat entre el Neolítico Antiguo y el Neolítico Final en diferentes regiones del Mediterráneo occidental.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Baldellou, V. y Mestres, J. 1981: "Les Guixeres de Vilobí, hàbitat del Neolític Antic a l'aire lliure". El Neolític a Catalunya. Taula rodona de Montserrat 1980): 69-74. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Montserrat.

Barceló, J. A.; Calvano, M.; Campana, I.; Piqué, R.; Palomo, A. y López-Bultó, O. 2019: "Rebuilding the past: 3D Reconstruction and BIM Analysis of a Neolithic House at La Draga (Girona, Spain)". En H. Kremers (ed.): Digital Cultural Heritage. Springer Nature Switzerland. Cham: 157-168. https://doi.org/10.1007/978-3-030-15200-0_11

Beeching, A. 2009: "Les maisons ovales du Néolithique ancien de Lalo à Espeluche (Drôme)". En A. Beeching e I. Sénépart I. (eds.): De la maison au village. L'habitat néolithique dans le Sud de la France et le Nord-Ouest méditerranéen (Marseille 2003). Mémoire Société préhistorique française 48. Paris: 39-48.

Beeching A. y Sénépart I. (eds.) 2009: De la maison au village. L'habitat néolithique dans le Sud de la France et le Nord-Ouest méditerranéen (Marseille 2003). Mémoire Société préhistorique française 48. Paris.

Bernabeu, J. (ed.) 1993: "El IIIer milenio a.C. en el País Valenciano. Los poblados de Jovades (Cocentaina, Alacant) y Arenal de la Costa (Ontinyent, Valencia)". Saguntum-PLAV 26: 9-179.

Bernabéu, J.; Molina, Ll.; Díez, A. y Orozco, T. 2006: "Inequalities and power. Three millennia of Prehistory in Mediterranean Spain (5600-2000 cal BC)". En P. Díaz-del-Río y L. García Sanjuán (eds.): Social Inequality in Iberian Late Prehistory. British Archaeological Reports, International series 1525, BAR Publishing. Oxford: 97-116.

Bernabéu, J.; Orozco, T. y Díez-Castillo, A. 2012: "Mas d'Is y las construcciones con fosos del VI al III milenio cal a.C.". MARQ. Arqueología y Museos 5: 53-72.

Bernabeu, J.; Orozco, T.; Díez, A.; Gómez, M. y Molina, F. J. 2003: "Mas d'Is (Penàguila, Alicante): aldeas y recintos monumentales del Neolítico Inicial en el valle del Serpis". Trabajos de Prehistoria 60 (2): 39-59.

Bosch, À.; Buxó, R.; Palomo, A.; Buch, M.; Mateu, J.; Tabernero, E. y Casadevall, J. 1998: El poblat neolític de Plansallosa. L'explotació del territorio dels primers agricultors-ramaders de l'Alta Garrotxa. Publicacions Eventuals d'Arqueologia de la Garrotxa 5. Olot.

Bosch, À.; Chinchilla, J. y Tarrús, J. 2000: El poblat lacustre neolític de la Draga. Excavacions de 1990 a 1998. Monografies del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya 3. Girona.

Bosch, À., Chinchilla, J. y Tarrús, J. 2011: El poblat lacustre del neolític antic de la Draga. Excavacions 2000-2005. Girona. Monografies del Monografies del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya 9. Girona.

Briois F. y Manen C. 2009: "L'habitat néolithique ancien de Peiro Signado à Portiragnes (Hérault)". En A. Beeching e I. Sénépart I. (eds.): De la maison au village. L'habitat néolithique dans le Sud de la France et le Nord-Ouest méditerranéen (Marseille 2003). Mémoire Société préhistorique française 48. Paris: 31-37.

Cebrià, A.; Fullola, J. M.; Oms, F. X. y Pedro, M. 2017: "Coves sepulcrals (III mil·lenni aC) al baix Foix, un patrimonio oblidat i malmès". En M. Boada, R. Maneja y C. Pereira (eds.): IV Trobada d'Estudiosos del Foix (Castellet i la Gornal 2016): 105-115. Sèrie Territori i Parcs Naturals 3. Diputació de Barcelona. Barcelona.

Clop, X. 1996: "Estudio petrológico de las cerámicas cepilladas del neolítico antiguo evolucionado del Penedès". Rubricatum 1, I Congrés del Neolític a la Península Ibèrica (Gavà-Bellaterra 1995): 207-214.

Clop, X.; Faura, J. M.; Piqué, R. y Gibaja, J. F. 2005: "Els Vilars de Tous (Igualada, Barcelona): una estructura de habitación y producción lítica del Vº milenio cal BC". En P. Arias, R. Ontañón, R. y C. García-Moncó (eds.): III Congreso del Neolítico en la Península Ibérica (Santander 2003): 551-558. Monografías del Instituto Internacional de Investigaciones Prehistóricas de Cantabria 1. Universidad de Cantabria. Santander.

Coularou, J.; Jallet, F.; Colomer, A. y Balbure, J. 2008: Boussargues. Une enceinte chalcolithique des garrigues du Sud de la France. Archives d'écologie préhistorique. Toulouse.

Edo, M.; Antolín, F.; Martínez, P.; Castellana, C.; Bardera, R.; Saña, M…. y Fullola, J. M. 2019: "Cueva de Can Sadurní (Begues, Barcelona). Hacia la definición del modelo funerario". En J. F. Gibaja, M. Mozota, M. E. Subirà y A. Martín (ed.): Mirando a la muerte: las prácticas funerarias durante el Neolítico en el noreste peninsular. E-ditarx 3. Castelló de la Plana: 306-356.

Esteve, X.; Martín, P.; Oms, F. X.; Jornet, R. y López, D. 2012: "Intervencions arqueològiques als enllaços de l'autopista AP-7 de Vilafranca del Penedès: nous assentaments prehistòrics a l'aire lliure al Penedès". Tribuna d'Arqueologia 2010-2011: 23-39.

Ferrer, A. 1954: "Les Guixeres de Viloví (Penedés, Barcelona), yacimiento al aire libre del Neolítico Hispano-mauritánico". I Congreso Arqueológico del Marruecos Español (Tetuán 1953): 171-175. Alta Comisaría de España en Marruecos. Tetuán.

Font, J. 2006: "Les estructures del Neolitic final-Calcolitic i del Bronze mitja-recent de Can Vinyalets (Santa Perpetua de Mogoda)". Notes 21: 185-216.

García Atiénzar, G.; Barciela, V.; Martínez Amorós, S.; Jover Maestre, F. J.; Molina, F. J.; Tormo, C…. y Sirvent, L. 2020: "El asentamiento neolítico de Limoneros (Elche, Alicante)". Complutum 31 (1): 25-48. https://doi.org/10.5209/cmpl.71648

García Gazolaz, J. y Sesma, J. 2010: "Enterramientos en el poblado neolítico de los Cascajos (Los Arcos)". En M. A. Hurtado, F. Cañada, J. Sesma y J. García Gasolaz: La tierra te sea leve. Arqueología de la muerte en Navarra. Ed. Gobierno de Navarra. Pamplona: 52-58.

Gernigon, K. 2016: "Les villages avant les maisons? La néolithisation de l'Europe au prisme de la maisonnée". Palethnologie 8. https://doi.org/10.4000/palethnologie.460

Gibaja, J. F.; Oms, F. X.; Mestres, J.; Mazzucco, N. y Palomo, A. 2018: "Primeros resultados sobre la función del utillaje lítico de las primeras comunidades neolíticas asentadas en Les Guixeres de Vilobí (Sant Martí Sarroca, Barcelona)". Saguntum PLAV 50: 35-56. https://doi.org/10.7203/SAGVNTVM.50.11603

Gómez, A. y Molist, M. 2016: "Les primeres ocupacions estables al pla de Barcelona, del VI al IV mil·lenni: el desenvolupament dels agricultors- ramaders". La prehistòria al pla de Barcelona. Documents per a una nova síntesi. Museu d'Historia de Barcelona, Documents 11. Ajuntament de Barcelona. Barcelona: 35-50.

Gómez, A. y Molist, M. 2017: "Caserna de Sant Pau (Barcelona): noves dades pel neolític antic cardial del nord-est peninsular". Cypsela 20: 11-23.

Gonçalves, V. S.; Sousa, A. C. y Marchand, G. 2013: Na margem do grande rio. Os últimos grupos de caçadores-recolectores e as primeiras sociedades camponesas no Guadiana médio. Memórias d'Odiana 2.ª Série Estudos Arqueológicos do Alqueva. Évora.

Guilaine, J. 2016: "Maisons néolithiques: exemples méditerranéens". Palethnologie 8. https://doi.org/10.4000/palethnologie.468

Guilaine, J. y Escallon, G. 2004: Les Vautes (Saint-Gély-du-Fesc, Hérault) et la fin du Néolithique en Languedoc oriental. Archives d'Ecologie Préhistorique, Recherches en Archéologie Préventives 2. Toulouse.

Jover, F. J.; Pastor, M. y Torregrosa, P. 2019: "Advances in the analysis of households in the early neolithic groups of the Iberian Peninsula: Deciphering a partial archaeological record". Journal of Anthropological Archaeology 53: 1-21. https://doi.org/10.1016/j.jaa.2018.10.001

Jover, F. J. y Torregrossa, P. 2017: "Las unidades domésticas de los primeros grupos neolíticos en el Este de la península ibérica". Munibe Antropologia-Arkeologia 68: 135-153. https://doi.org/10.21630/maa.2017.68.03

Laborda, R. 2019: El Neolítico antiguo en el Valle medio del Ebro. Una visión desde la cerámica y las dataciones radiocarbónicas. Monografías Arqueológicas, Arqueología 55. Prensas Universitarias. Zaragoza.

Laborda, R.; Alcolea, M.; Benavente, J. A. y Andrés, T. 2017: "Nuevos datos radiocarbónicos del Neolítico antiguo del Valle Medio del Ebro. El yacimiento de Alonso Norte (Alcañiz, Teruel) en el río Guadalope". Salduie 17: 11-30.

Martín, A.; Edo, M.; Tarrús, J. y Clop, X. 2010: "Le Néolithique ancien de Catalogne (VI - première moité du V millenaire av. J. C.). Les séquences chronoculturels". En C. Manen, F. Convertini, D. Binder e I. Sénépart (eds.): Premières societés paysannes de Méditerrannée occidental. Structures des productions céramiques. Mémoire 51 Société Préhistorique Française. Toulouse: 197-214.

Mestres, J. 1981-1982: "Avançament a l'estudi del jaciment de Les Guixeres de Vilobí". Pyrenae 17-18: 35-53.

Mestres, J. 1987: "La indústria lítica en sílex del neolític antic de Les Guixeres de Vilobí)". Olerdulae XII, 1-4: 5-71.

Mestres, J. y Esteve, X. 2016: "Sitges, cenotafis i sepulcres. 20 anys d'intervencions arqueològiques al Penedès". En X. Esteve, C. Miró, N. Molist y G. Sabaté (eds.): Jornades d'Arqueologia del Penedès (Vilafranca del Penedès 2011): 3-27. Institut d'Estudis Penedesencs. Vilafranca del Penedès.

Mestres, J. y Tarrús, J. 2009: "Hábitats neolíticos al aire libre en Catalunya". En De Méditerranée et d'ailleurs…Mélanges offerts à Jean Guilaine. Archives d'Écologie Préhistorique. Toulouse: 522-532.

Miró, J. M. 1992: "La fauna del jaciment de Les Guixeres de Vilobí (Alt Penedès) en el context del Neolític Antic a Catalunya". Estat de la investigació sobre el Neolític a Catalunya, 9è Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà (Puigcerdà, 1991): 79-84. Publicacions de l'Institut d'Estudis Ceretans. Andorra.

Oms, F. X. 2014: La neolitizació del nord-est de la Península Ibèrica a partir de les datacions de 14C i les primeres ceràmiques impreses c. 5600-4900 cal BC. Tesis doctoral, Universitat de Barcelona. http://hdl.handle.net/2445/69672

Oms, F. X. 2017: "Fases y territorios de la neolitización del NE de la Península Ibérica ca. 5600-4900 cal BC". Munibe Antropologia-Arkeologia 68: 155-177. https://doi.org/10.21630/maa.2017.68.01

Oms, F. X.; Esteve, X.; Mestres, J.; Martin, P. y Martins, H. 2014: "La neolitización del nordeste de la Península Ibérica: datos radiocarbónicos y culturales de los asentamientos al aire libre del Penedès". Trabajos de Prehistoria 71 (1): 43-56. https://doi.org/10.3989/tp.2014.12123

Oms, F. X. y Martín, A. 2018: "Els primers pagesos i ramaders del nordest de la Península Ibèrica: el Neolític ca. 5600-2300 cal BC". Monografies del Museu d'Arqueologia de Catalunya 2. Barcelona: 37-62.

Oms, F. X.; Martín, A.; Esteve, X.; Mestres, J.; Morell, B.; Subirà, M. E. y Gibaja, J. F. 2016: "The Neolithic in northeast Iberia: chronocultural phases and 14C". Radiocarbon 58 (2): 291-309. https://doi.org/10.1017/RDC.2015.14

Oms, F. X.; Mestres, J.; Cebrià, A.; Morales, J. I.; Mendiela, S. y Pedro, M. 2018: "Primers resultats sobre la seqüència del neolític final al bronze final c. 3350-900 cal. aC a la Cova de la Guineu (Font-rubí, Alt Penedès, Barcelona)". Tribuna d'Arqueologia 2014-2015: 254-266.

Pallarés, M.; Bordas, A. y Mora, R. 1997: "El proceso de neolitización en los Pirineos Orientales. Un modelo de continuidad entre los cazadores- recolectores neolíticos y los primeros grupos agropastoriles". Trabajos de Prehistoria 54 (1): 121-141. https://doi.org/10.3989/tp.1997.v54.i1.382

Pérez-Jordá, G.; Bernabéu, J.; Carrión-Marco, Y.; García-Puchol, O.; Molina, Ll. y Gómez-Puche, M. (eds.) 2011: La Vital (Gandia, Valencia). Vida y muerte en la desembocadura del Serpis durante el III y el I milenio a.C. Serie de Trabajos Varios 113. Servicio de Investigaciones Prehistóricas. Valencia.

Perrin, T.; Manen, C. y Séjalon, P. 2014: Le Néolithique ancien de la plaine de Nîmes (Gard, France). Ed. Archives d'Écologie Préhistorique. Toulouse.

Pessina, A. y Tiné, V. 2010: Archeologia del Neolitico. L'Italia tra VI e IV millennio a.C. Carossi Editore. Roma.

Pou, R.; Martí, M. y Gibaja, J. F. 2005: "Les restes del Neolític antic al carrer d'en Xammar (Mataró, Maresme)". Laietània 16: 9-23.

Prats, G.; Antolín, F. y Alonso, N. 2020: "From the earliest farmers to the first urban centres: a socio-economic analysis of underground storage practices in north-eastern Iberia". Antiquity 94: 653-668. https://doi.org/10.15184/aqy.2019.153

Reimer, P. J., Austin, W. E. N., Bard, E., Bayliss, A., Blackwell, P. G., Bronk Ramsey, C. y Talamo, S. 2020. "The IntCal20 Northern hemisphere radiocarbon age calibration curve (0-55 ka BP)". Radiocarbon 62 (4): 725-757. https://doi.org/10.1017/RDC.2020.41

Rodà, X.; Roy, M.; Griera, R.; Vega, S.; Plasencia, X.; Martínez-Moreno, J. y Mora, R. 2019: "Fora de la norma? Mesolític i Neolític antic a la Font del Ros". Actes de les IV Jornades d'Arqueologia de la Catalunya Central (Solsona 2016): 31-37. Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Solsona.

Roig. J.; Coll, J. M.; Molina, J. A. y Gómez, R. 2020: "El poblat neolític de Ca l'Estrada-2 (Canovelles, Vallès Oriental)". Tribuna d'Arqueologia 2016-2017: 217-239.

Rojo; M. A., Kunst, M., Garrido, R., García, I. y Morán, G. 2008. Paisajes de la memoria. Asentamientos del Neolítico Antiguo en el Valle de Ambrona (Soria, España). Serie Arte Arqueología. Universidad de Valladolid. Valladolid.

Rojo, M. A; García-Martínez de Lagrán, I. y Royo, J. I. 2018: "The beginning of the Neolithic in the mid-Ebro valley and in Iberia's inland (northern and southern Submeseta), Spain". Quaternary International 470: 398-438. https://doi.org/10.1016/j.quaint.2017.12.037

Rosser, P. y Soler, S. 2016: "Propuesta de fases cronológicas para el asentamiento neolítico del Tossal de les Basses (Alicante, España)". Del neolític a l'edat del bronze en el Mediterrani occidental. Estudis en homenatge a Bernat Martí Oliver. Serie de Trabajos Varios, Servicio de Investigaciones Prehistóricas 119. Diputación de Valencia. Valencia: 225-248.

Sénépart, I. 2000: "Gestion de l'espace au Néolithique ancien dans le Midi de la France: l'exemple du Baratin à Courthézon (Vaucluse)". En M. Leduc, N. Valdeyron y J. Vaquer (eds.): Sociétés et espaces, Rencontres méridionales de Préhistoire Récente, 3e sesión (Toulouse 1998): 44-51. Éd. Archives d'Écologie Préhistorique. Toulouse.

Sénépart I. 2003: "Les structures empierrées de Baratin (Courthézon, Vaucluse): bilan descriptive". Le feu domestique et ses structures au Néolithique et à l'Âge des Métaux". Actes du colloque de Beaune et Bourg-en-Bresse 2000: 231-244. Collection Préhistoire 9, Monique Mergoil. Montagnac.

Sénépart I. 2009: "L'habitat néolithique ancien cardial du Baratin à Courthézon (Vaucluse)". En A. Beeching e I. Sénépart I. (eds.): De la maison au village. L'habitat néolithique dans le Sud de la France et le Nord-Ouest méditerranéen (Marseille 2003): 61-72. Mémoire Société préhistorique française 48. Paris.

Tarrús, J. (ed.) 2017: El poblat neolitic de Ca n'Isach (Palau-saverdera, Alt Empordà): les excavacions de 1987-1994 i 2001-2003. Sèrie monogràfica 27. Museu d'Arqueologia de Catalunya-Girona. Girona.

Torregrosa, P.; Jover Maestre, F. J. y López-Seguí, E. 2011: Benàmer (Muro d'Alcoi, Alicante) Mesolíticos y neolíticos en las tierras meridionales valencianas. Serie de Trabajos Varios 112. Diputación de València. València.