Fases de ocupación y estratigrafía del asentamiento neolítico de Les Guixeres de Vilobí (Sant Martí Sarroca, Barcelona)

Autores/as

  • F. Xavier Oms Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP). Secció de Prehistòria i Arqueologia, Dept. d’Història i Arqueologia, Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona https://orcid.org/0000-0002-1642-548X
  • Josep Mestres VINSEUM, Museu de les Cultures del Vi https://orcid.org/0000-0002-7839-7082
  • Héctor Martínez-Grau Integrative Prehistoric and Archaeological Science (IPAS), Department of Environmental Sciences, University of Basel https://orcid.org/0000-0002-5839-3084
  • Rafael Laborda https://orcid.org/0000-0002-0925-6390
  • Ferran Antolín Integrative Prehistoric and Archaeological Science (IPAS), Department of Environmental Sciences, University of Basel https://orcid.org/0000-0002-0533-5788
  • M. Mercè Bergadà Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP). Secció de Prehistòria i Arqueologia, Dept. d’Història i Arqueologia, Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona https://orcid.org/0000-0003-3637-7793
  • Alejandro Emens Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP). Secció de Prehistòria i Arqueologia, Dept. d’Història i Arqueologia, Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona https://orcid.org/0000-0002-9492-1366
  • Juan F. Gibaja Escuela Española de Historia y Arqueología en Roma (EEHAR-CSIC) https://orcid.org/0000-0002-0830-3570
  • Cynthia González Olivares Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP). Secció de Prehistòria i Arqueologia, Dept. d’Història i Arqueologia, Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona https://orcid.org/0000-0002-6075-2322
  • Xavier Mangado Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP). Secció de Prehistòria i Arqueologia, Dept. d’Història i Arqueologia, Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona https://orcid.org/0000-0002-3594-0794
  • Patricia Martín Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP). Secció de Prehistòria i Arqueologia, Dept. d’Història i Arqueologia, Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona https://orcid.org/0000-0002-8781-7966
  • Bàrbara Mas Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP). Secció de Prehistòria i Arqueologia, Dept. d’Història i Arqueologia, Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona https://orcid.org/0000-0003-2920-638X
  • Jordi Nadal Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP). Secció de Prehistòria i Arqueologia, Dept. d’Història i Arqueologia, Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona https://orcid.org/0000-0003-1305-617X
  • Josep M. Fullola Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP). Secció de Prehistòria i Arqueologia, Dept. d’Història i Arqueologia, Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona https://orcid.org/0000-0001-7089-1425

DOI:

https://doi.org/10.3989/tp.2021.12275

Palabras clave:

península ibérica, Penedès, Neolítico, asentamiento al aire libre, estratigrafía

Resumen


Les Guixeres de Vilobí (Sant Martí Sarroca, Penedès, Barcelona) es un yacimiento al aire libre de unos 2500 m2 de extensión, excavados en un 10 % aproximadamente. Su estratigrafía tiene 4 fases documentadas del Neolítico Antiguo Cardial, Neolítico Antiguo Epicardial, Neolítico Postcardial y Neolítico Final. Las ocupaciones se caracterizan por niveles arqueológicos más o menos extensos y por la presencia de numerosas estructuras negativas: agujeros de poste, cubetas, estructuras de combustión, fosas-contenedor y silos. En la fase del Neolítico Cardial, la que tiene más material, se han hallado tres ámbitos que proponemos como unidades habitacionales. Las 9 dataciones radiocarbónicas (7 inéditas) que se presentan permiten inferir que las ocupaciones han sido muy continuadas en el tiempo, entre 5600-5200 cal BC para la fase A, c. 5000-4700 cal BC para la fase B, c. 4650-4450 cal BC para la fase C y c. 3350-3100 cal BC para la fase D. Estos datos cronológicos se completan con los resultados preliminares del análisis de la cultura material del yacimiento. Por último, se presenta especial atención a la comparación de esta con la derivada de las estructuras de hábitat entre el Neolítico Antiguo y el Neolítico Final en diferentes regiones del Mediterráneo occidental.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Baldellou, V. y Mestres, J. 1981: "Les Guixeres de Vilobí, hàbitat del Neolític Antic a l'aire lliure". El Neolític a Catalunya. Taula rodona de Montserrat 1980): 69-74. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Montserrat.

Barceló, J. A.; Calvano, M.; Campana, I.; Piqué, R.; Palomo, A. y López-Bultó, O. 2019: "Rebuilding the past: 3D Reconstruction and BIM Analysis of a Neolithic House at La Draga (Girona, Spain)". En H. Kremers (ed.): Digital Cultural Heritage. Springer Nature Switzerland. Cham: 157-168. https://doi.org/10.1007/978-3-030-15200-0_11

Beeching, A. 2009: "Les maisons ovales du Néolithique ancien de Lalo à Espeluche (Drôme)". En A. Beeching e I. Sénépart I. (eds.): De la maison au village. L'habitat néolithique dans le Sud de la France et le Nord-Ouest méditerranéen (Marseille 2003). Mémoire Société préhistorique française 48. Paris: 39-48.

Beeching A. y Sénépart I. (eds.) 2009: De la maison au village. L'habitat néolithique dans le Sud de la France et le Nord-Ouest méditerranéen (Marseille 2003). Mémoire Société préhistorique française 48. Paris.

Bernabeu, J. (ed.) 1993: "El IIIer milenio a.C. en el País Valenciano. Los poblados de Jovades (Cocentaina, Alacant) y Arenal de la Costa (Ontinyent, Valencia)". Saguntum-PLAV 26: 9-179.

Bernabéu, J.; Molina, Ll.; Díez, A. y Orozco, T. 2006: "Inequalities and power. Three millennia of Prehistory in Mediterranean Spain (5600-2000 cal BC)". En P. Díaz-del-Río y L. García Sanjuán (eds.): Social Inequality in Iberian Late Prehistory. British Archaeological Reports, International series 1525, BAR Publishing. Oxford: 97-116.

Bernabéu, J.; Orozco, T. y Díez-Castillo, A. 2012: "Mas d'Is y las construcciones con fosos del VI al III milenio cal a.C.". MARQ. Arqueología y Museos 5: 53-72.

Bernabeu, J.; Orozco, T.; Díez, A.; Gómez, M. y Molina, F. J. 2003: "Mas d'Is (Penàguila, Alicante): aldeas y recintos monumentales del Neolítico Inicial en el valle del Serpis". Trabajos de Prehistoria 60 (2): 39-59.

Bosch, À.; Buxó, R.; Palomo, A.; Buch, M.; Mateu, J.; Tabernero, E. y Casadevall, J. 1998: El poblat neolític de Plansallosa. L'explotació del territorio dels primers agricultors-ramaders de l'Alta Garrotxa. Publicacions Eventuals d'Arqueologia de la Garrotxa 5. Olot.

Bosch, À.; Chinchilla, J. y Tarrús, J. 2000: El poblat lacustre neolític de la Draga. Excavacions de 1990 a 1998. Monografies del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya 3. Girona.

Bosch, À., Chinchilla, J. y Tarrús, J. 2011: El poblat lacustre del neolític antic de la Draga. Excavacions 2000-2005. Girona. Monografies del Monografies del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya 9. Girona.

Briois F. y Manen C. 2009: "L'habitat néolithique ancien de Peiro Signado à Portiragnes (Hérault)". En A. Beeching e I. Sénépart I. (eds.): De la maison au village. L'habitat néolithique dans le Sud de la France et le Nord-Ouest méditerranéen (Marseille 2003). Mémoire Société préhistorique française 48. Paris: 31-37.

Cebrià, A.; Fullola, J. M.; Oms, F. X. y Pedro, M. 2017: "Coves sepulcrals (III mil·lenni aC) al baix Foix, un patrimonio oblidat i malmès". En M. Boada, R. Maneja y C. Pereira (eds.): IV Trobada d'Estudiosos del Foix (Castellet i la Gornal 2016): 105-115. Sèrie Territori i Parcs Naturals 3. Diputació de Barcelona. Barcelona.

Clop, X. 1996: "Estudio petrológico de las cerámicas cepilladas del neolítico antiguo evolucionado del Penedès". Rubricatum 1, I Congrés del Neolític a la Península Ibèrica (Gavà-Bellaterra 1995): 207-214.

Clop, X.; Faura, J. M.; Piqué, R. y Gibaja, J. F. 2005: "Els Vilars de Tous (Igualada, Barcelona): una estructura de habitación y producción lítica del Vº milenio cal BC". En P. Arias, R. Ontañón, R. y C. García-Moncó (eds.): III Congreso del Neolítico en la Península Ibérica (Santander 2003): 551-558. Monografías del Instituto Internacional de Investigaciones Prehistóricas de Cantabria 1. Universidad de Cantabria. Santander.

Coularou, J.; Jallet, F.; Colomer, A. y Balbure, J. 2008: Boussargues. Une enceinte chalcolithique des garrigues du Sud de la France. Archives d'écologie préhistorique. Toulouse.

Edo, M.; Antolín, F.; Martínez, P.; Castellana, C.; Bardera, R.; Saña, M…. y Fullola, J. M. 2019: "Cueva de Can Sadurní (Begues, Barcelona). Hacia la definición del modelo funerario". En J. F. Gibaja, M. Mozota, M. E. Subirà y A. Martín (ed.): Mirando a la muerte: las prácticas funerarias durante el Neolítico en el noreste peninsular. E-ditarx 3. Castelló de la Plana: 306-356.

Esteve, X.; Martín, P.; Oms, F. X.; Jornet, R. y López, D. 2012: "Intervencions arqueològiques als enllaços de l'autopista AP-7 de Vilafranca del Penedès: nous assentaments prehistòrics a l'aire lliure al Penedès". Tribuna d'Arqueologia 2010-2011: 23-39.

Ferrer, A. 1954: "Les Guixeres de Viloví (Penedés, Barcelona), yacimiento al aire libre del Neolítico Hispano-mauritánico". I Congreso Arqueológico del Marruecos Español (Tetuán 1953): 171-175. Alta Comisaría de España en Marruecos. Tetuán.

Font, J. 2006: "Les estructures del Neolitic final-Calcolitic i del Bronze mitja-recent de Can Vinyalets (Santa Perpetua de Mogoda)". Notes 21: 185-216.

García Atiénzar, G.; Barciela, V.; Martínez Amorós, S.; Jover Maestre, F. J.; Molina, F. J.; Tormo, C…. y Sirvent, L. 2020: "El asentamiento neolítico de Limoneros (Elche, Alicante)". Complutum 31 (1): 25-48. https://doi.org/10.5209/cmpl.71648

García Gazolaz, J. y Sesma, J. 2010: "Enterramientos en el poblado neolítico de los Cascajos (Los Arcos)". En M. A. Hurtado, F. Cañada, J. Sesma y J. García Gasolaz: La tierra te sea leve. Arqueología de la muerte en Navarra. Ed. Gobierno de Navarra. Pamplona: 52-58.

Gernigon, K. 2016: "Les villages avant les maisons? La néolithisation de l'Europe au prisme de la maisonnée". Palethnologie 8. https://doi.org/10.4000/palethnologie.460

Gibaja, J. F.; Oms, F. X.; Mestres, J.; Mazzucco, N. y Palomo, A. 2018: "Primeros resultados sobre la función del utillaje lítico de las primeras comunidades neolíticas asentadas en Les Guixeres de Vilobí (Sant Martí Sarroca, Barcelona)". Saguntum PLAV 50: 35-56. https://doi.org/10.7203/SAGVNTVM.50.11603

Gómez, A. y Molist, M. 2016: "Les primeres ocupacions estables al pla de Barcelona, del VI al IV mil·lenni: el desenvolupament dels agricultors- ramaders". La prehistòria al pla de Barcelona. Documents per a una nova síntesi. Museu d'Historia de Barcelona, Documents 11. Ajuntament de Barcelona. Barcelona: 35-50.

Gómez, A. y Molist, M. 2017: "Caserna de Sant Pau (Barcelona): noves dades pel neolític antic cardial del nord-est peninsular". Cypsela 20: 11-23.

Gonçalves, V. S.; Sousa, A. C. y Marchand, G. 2013: Na margem do grande rio. Os últimos grupos de caçadores-recolectores e as primeiras sociedades camponesas no Guadiana médio. Memórias d'Odiana 2.ª Série Estudos Arqueológicos do Alqueva. Évora.

Guilaine, J. 2016: "Maisons néolithiques: exemples méditerranéens". Palethnologie 8. https://doi.org/10.4000/palethnologie.468

Guilaine, J. y Escallon, G. 2004: Les Vautes (Saint-Gély-du-Fesc, Hérault) et la fin du Néolithique en Languedoc oriental. Archives d'Ecologie Préhistorique, Recherches en Archéologie Préventives 2. Toulouse.

Jover, F. J.; Pastor, M. y Torregrosa, P. 2019: "Advances in the analysis of households in the early neolithic groups of the Iberian Peninsula: Deciphering a partial archaeological record". Journal of Anthropological Archaeology 53: 1-21. https://doi.org/10.1016/j.jaa.2018.10.001

Jover, F. J. y Torregrossa, P. 2017: "Las unidades domésticas de los primeros grupos neolíticos en el Este de la península ibérica". Munibe Antropologia-Arkeologia 68: 135-153. https://doi.org/10.21630/maa.2017.68.03

Laborda, R. 2019: El Neolítico antiguo en el Valle medio del Ebro. Una visión desde la cerámica y las dataciones radiocarbónicas. Monografías Arqueológicas, Arqueología 55. Prensas Universitarias. Zaragoza.

Laborda, R.; Alcolea, M.; Benavente, J. A. y Andrés, T. 2017: "Nuevos datos radiocarbónicos del Neolítico antiguo del Valle Medio del Ebro. El yacimiento de Alonso Norte (Alcañiz, Teruel) en el río Guadalope". Salduie 17: 11-30.

Martín, A.; Edo, M.; Tarrús, J. y Clop, X. 2010: "Le Néolithique ancien de Catalogne (VI - première moité du V millenaire av. J. C.). Les séquences chronoculturels". En C. Manen, F. Convertini, D. Binder e I. Sénépart (eds.): Premières societés paysannes de Méditerrannée occidental. Structures des productions céramiques. Mémoire 51 Société Préhistorique Française. Toulouse: 197-214.

Mestres, J. 1981-1982: "Avançament a l'estudi del jaciment de Les Guixeres de Vilobí". Pyrenae 17-18: 35-53.

Mestres, J. 1987: "La indústria lítica en sílex del neolític antic de Les Guixeres de Vilobí)". Olerdulae XII, 1-4: 5-71.

Mestres, J. y Esteve, X. 2016: "Sitges, cenotafis i sepulcres. 20 anys d'intervencions arqueològiques al Penedès". En X. Esteve, C. Miró, N. Molist y G. Sabaté (eds.): Jornades d'Arqueologia del Penedès (Vilafranca del Penedès 2011): 3-27. Institut d'Estudis Penedesencs. Vilafranca del Penedès.

Mestres, J. y Tarrús, J. 2009: "Hábitats neolíticos al aire libre en Catalunya". En De Méditerranée et d'ailleurs…Mélanges offerts à Jean Guilaine. Archives d'Écologie Préhistorique. Toulouse: 522-532.

Miró, J. M. 1992: "La fauna del jaciment de Les Guixeres de Vilobí (Alt Penedès) en el context del Neolític Antic a Catalunya". Estat de la investigació sobre el Neolític a Catalunya, 9è Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà (Puigcerdà, 1991): 79-84. Publicacions de l'Institut d'Estudis Ceretans. Andorra.

Oms, F. X. 2014: La neolitizació del nord-est de la Península Ibèrica a partir de les datacions de 14C i les primeres ceràmiques impreses c. 5600-4900 cal BC. Tesis doctoral, Universitat de Barcelona. http://hdl.handle.net/2445/69672

Oms, F. X. 2017: "Fases y territorios de la neolitización del NE de la Península Ibérica ca. 5600-4900 cal BC". Munibe Antropologia-Arkeologia 68: 155-177. https://doi.org/10.21630/maa.2017.68.01

Oms, F. X.; Esteve, X.; Mestres, J.; Martin, P. y Martins, H. 2014: "La neolitización del nordeste de la Península Ibérica: datos radiocarbónicos y culturales de los asentamientos al aire libre del Penedès". Trabajos de Prehistoria 71 (1): 43-56. https://doi.org/10.3989/tp.2014.12123

Oms, F. X. y Martín, A. 2018: "Els primers pagesos i ramaders del nordest de la Península Ibèrica: el Neolític ca. 5600-2300 cal BC". Monografies del Museu d'Arqueologia de Catalunya 2. Barcelona: 37-62.

Oms, F. X.; Martín, A.; Esteve, X.; Mestres, J.; Morell, B.; Subirà, M. E. y Gibaja, J. F. 2016: "The Neolithic in northeast Iberia: chronocultural phases and 14C". Radiocarbon 58 (2): 291-309. https://doi.org/10.1017/RDC.2015.14

Oms, F. X.; Mestres, J.; Cebrià, A.; Morales, J. I.; Mendiela, S. y Pedro, M. 2018: "Primers resultats sobre la seqüència del neolític final al bronze final c. 3350-900 cal. aC a la Cova de la Guineu (Font-rubí, Alt Penedès, Barcelona)". Tribuna d'Arqueologia 2014-2015: 254-266.

Pallarés, M.; Bordas, A. y Mora, R. 1997: "El proceso de neolitización en los Pirineos Orientales. Un modelo de continuidad entre los cazadores- recolectores neolíticos y los primeros grupos agropastoriles". Trabajos de Prehistoria 54 (1): 121-141. https://doi.org/10.3989/tp.1997.v54.i1.382

Pérez-Jordá, G.; Bernabéu, J.; Carrión-Marco, Y.; García-Puchol, O.; Molina, Ll. y Gómez-Puche, M. (eds.) 2011: La Vital (Gandia, Valencia). Vida y muerte en la desembocadura del Serpis durante el III y el I milenio a.C. Serie de Trabajos Varios 113. Servicio de Investigaciones Prehistóricas. Valencia.

Perrin, T.; Manen, C. y Séjalon, P. 2014: Le Néolithique ancien de la plaine de Nîmes (Gard, France). Ed. Archives d'Écologie Préhistorique. Toulouse.

Pessina, A. y Tiné, V. 2010: Archeologia del Neolitico. L'Italia tra VI e IV millennio a.C. Carossi Editore. Roma.

Pou, R.; Martí, M. y Gibaja, J. F. 2005: "Les restes del Neolític antic al carrer d'en Xammar (Mataró, Maresme)". Laietània 16: 9-23.

Prats, G.; Antolín, F. y Alonso, N. 2020: "From the earliest farmers to the first urban centres: a socio-economic analysis of underground storage practices in north-eastern Iberia". Antiquity 94: 653-668. https://doi.org/10.15184/aqy.2019.153

Reimer, P. J., Austin, W. E. N., Bard, E., Bayliss, A., Blackwell, P. G., Bronk Ramsey, C. y Talamo, S. 2020. "The IntCal20 Northern hemisphere radiocarbon age calibration curve (0-55 ka BP)". Radiocarbon 62 (4): 725-757. https://doi.org/10.1017/RDC.2020.41

Rodà, X.; Roy, M.; Griera, R.; Vega, S.; Plasencia, X.; Martínez-Moreno, J. y Mora, R. 2019: "Fora de la norma? Mesolític i Neolític antic a la Font del Ros". Actes de les IV Jornades d'Arqueologia de la Catalunya Central (Solsona 2016): 31-37. Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Solsona.

Roig. J.; Coll, J. M.; Molina, J. A. y Gómez, R. 2020: "El poblat neolític de Ca l'Estrada-2 (Canovelles, Vallès Oriental)". Tribuna d'Arqueologia 2016-2017: 217-239.

Rojo; M. A., Kunst, M., Garrido, R., García, I. y Morán, G. 2008. Paisajes de la memoria. Asentamientos del Neolítico Antiguo en el Valle de Ambrona (Soria, España). Serie Arte Arqueología. Universidad de Valladolid. Valladolid.

Rojo, M. A; García-Martínez de Lagrán, I. y Royo, J. I. 2018: "The beginning of the Neolithic in the mid-Ebro valley and in Iberia's inland (northern and southern Submeseta), Spain". Quaternary International 470: 398-438. https://doi.org/10.1016/j.quaint.2017.12.037

Rosser, P. y Soler, S. 2016: "Propuesta de fases cronológicas para el asentamiento neolítico del Tossal de les Basses (Alicante, España)". Del neolític a l'edat del bronze en el Mediterrani occidental. Estudis en homenatge a Bernat Martí Oliver. Serie de Trabajos Varios, Servicio de Investigaciones Prehistóricas 119. Diputación de Valencia. Valencia: 225-248.

Sénépart, I. 2000: "Gestion de l'espace au Néolithique ancien dans le Midi de la France: l'exemple du Baratin à Courthézon (Vaucluse)". En M. Leduc, N. Valdeyron y J. Vaquer (eds.): Sociétés et espaces, Rencontres méridionales de Préhistoire Récente, 3e sesión (Toulouse 1998): 44-51. Éd. Archives d'Écologie Préhistorique. Toulouse.

Sénépart I. 2003: "Les structures empierrées de Baratin (Courthézon, Vaucluse): bilan descriptive". Le feu domestique et ses structures au Néolithique et à l'Âge des Métaux". Actes du colloque de Beaune et Bourg-en-Bresse 2000: 231-244. Collection Préhistoire 9, Monique Mergoil. Montagnac.

Sénépart I. 2009: "L'habitat néolithique ancien cardial du Baratin à Courthézon (Vaucluse)". En A. Beeching e I. Sénépart I. (eds.): De la maison au village. L'habitat néolithique dans le Sud de la France et le Nord-Ouest méditerranéen (Marseille 2003): 61-72. Mémoire Société préhistorique française 48. Paris.

Tarrús, J. (ed.) 2017: El poblat neolitic de Ca n'Isach (Palau-saverdera, Alt Empordà): les excavacions de 1987-1994 i 2001-2003. Sèrie monogràfica 27. Museu d'Arqueologia de Catalunya-Girona. Girona.

Torregrosa, P.; Jover Maestre, F. J. y López-Seguí, E. 2011: Benàmer (Muro d'Alcoi, Alicante) Mesolíticos y neolíticos en las tierras meridionales valencianas. Serie de Trabajos Varios 112. Diputación de València. València.

Descargas

Publicado

2021-12-01

Cómo citar

Oms, F. X. ., Mestres, J. ., Martínez-Grau, H. ., Laborda, R. ., Antolín, F. ., Bergadà, M. M. ., Emens, A. ., Gibaja, J. F. ., González Olivares, C. ., Mangado, X. ., Martín, P. ., Mas, B. ., Nadal, J. ., & Fullola, J. M. . (2021). Fases de ocupación y estratigrafía del asentamiento neolítico de Les Guixeres de Vilobí (Sant Martí Sarroca, Barcelona). Trabajos De Prehistoria, 78(2), 257–276. https://doi.org/10.3989/tp.2021.12275

Número

Sección

Artículos

Datos de los fondos

Generalitat de Catalunya
Números de la subvención CLT009/18/00024;SGR2017-00011

Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades
Números de la subvención HAR2017-86509

Schweizerischer Nationalfonds zur Förderung der Wissenschaftlichen Forschung
Números de la subvención PP00P1_170515

Ministerio de Ciencia e Innovación
Números de la subvención HAR2016-75201-P

Artículos más leídos del mismo autor/a

<< < 1 2