Nuevas aportaciones al estudio de los patrones de asentamiento en el nordeste de la Península Ibérica durante la Primera Edad del Hierro. El caso del Complejo Sant Jaume

Autores/as

  • David Garcia i Rubert Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica (GRAP). Universitat de Barcelona

DOI:

https://doi.org/10.3989/tp.2011.11073

Palabras clave:

Primer Hierro, Tierras del Sénia y del Ebro, Fenicios, Patrón de asentamiento

Resumen


Presentamos los resultados de los trabajos desarrollados en los últimos años por el Grup de Recerca en Arqueología Protohistòrica (GRAP) de la Universidad de Barcelona en el área del río Sénia, a caballo de Cataluña y el País Valenciano. Permiten definir el patrón del poblamiento de esta zona durante el Primer Hierro. Deducimos que los cinco yacimientos localizados formaron parte de una entidad político-territorial, que hemos denominado Complejo Sant Jaume. Proponemos la existencia de una relación jerárquica entre ellos.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Adanez, J. 1985: “Determinación del patrón de asentamiento regional: una aproximación cuantitativa al análisis locacional de mapas arqueológicos”. Revista Española de Antropología Americana XV: 77-122.

Albizuri, S.; Alonso, N. y López Cachero, F. J. 2011: “Economia i canvi social a Catalunya durant l’edat del bronze i la primera edat del ferro”. Arqueomediterrània 12: 11-36.

Armada, X. L.; Garcia i Rubert, D.; Montero, I.; Moreno, I.; Rafel, N. y Rovira, C. 2005: “Minería y metalurgía durante la primera edad del Hierro. Procesos de cambio en el sur de Catalunya”. Revista d’Arqueologia de Ponent 15: 133-150.

Asensio, D.; Belarte, M. C.; Ferrer, C.; Noguera, J.; Sanmartí, J. y Santacana, J. 1994-1996: “El poblament de les comarques del curs inferior de l’Ebre durant el Bronze Final i la Primera Edat del Ferro”. Gala 3-5: 301-318.

Asensio, D. y Martín, A. 2004: “La segona edat del ferro: el món ibèric”. En R. Buxó (ed.): Eines i feines del camp a Catalunya. L’estudi de l’agricultura a través de l’arqueologia. Museu d’Arqueologia de Catalunya. Girona: 47-55.

Bailey, G. N. y Davidson, I. 1983: “Site exploitation territories and topography: two case studies from Paleolithic Spain”. Journal of Archaeological Science 10: 87-115. http://dx.doi.org/10.1016/0305-4403(83)90044-4

Bea, D.; Diloli, J.; Garcia i Rubert, D.; Gracia, F.; Moreno, I.; Rafel, N. y Sardà, S. 2008: “Contacte i interacció entre indígenes i fenicis a les terres de l’Ebre i del Sénia durant la primera edat del Ferro”. Contactes. Indígenes i fenicis a la Mediterrània Occidental entre els segles VIII i VI ane. eds. Grap y Ayuntamiento de Alcanar. Alcanar: 135-169.

Belarte, M.ª C. 1997: Arquitectura domèstica i estructura social a la Catalunya protohistòrica. Arqueomediterrània 1, Universitat de Barcelona. Barcelona.

Burillo, F. y Picazo, J. V. 1994: “L’urbanisme protohistòric a la vall mitjana de l’Ebre”. Cota Zero 10: 102-114.

Carneiro, R. L. 1981: “The Chiefdom: precursor of the state”. En G. Jones y R. Kautz (eds.): The transition to statehood in the new world. New directions in archaeology. Cambridge University Press. Cambridge: 37-79.

Clarke, D. 1977: “Spatial information in archaeology”. En D. Clarke (ed.): Spatial Archaeology. Academic Press. London: 1-32.

Constante, J. L. 1975: “El piedemonte costero de Vinaròs- Benicarló”. Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Castelló: 244-273.

Chabal, P.; Feinman, G. M. y Skalnik, P. 2004: “Beyond states and empires: chiefdoms and informal politics”. Social Evolution & History 3 (1): 22-40.

Dennell, R. 1978: Early Farming in South Bulgaria from the VI to the III millenium BC. British Archaeological Reports, International Series 45. Oxford.

Diloli, J. 1998: “L’ús del sòl durant la protohistòria al curs inferior de l’Ebre i plana litoral de Vinaròs- Benicarló”. Arqueología Espacial 19-20: 295- 307.

Earle, T. 1991: “The evolution of chiefdoms”. Chiefdoms: Power, Economy and Ideology. Cambridge University Press. Cambridge: 1-15.

Fernández, V. M. y Ruiz Zapatero, G. 1984: “El análisis de territorios arqueológicos: una introducción crítica”. Arqueología Espacial 1: 55-71.

Ferrer, J.; Garcia i Rubert, D.; Moreno, I. y Velaza, J. 2008: “Una inscripción ibérica sobre plomo procedente del poblado de la Moleta del Remei (Alcanar, Montsià, Tarragona)”. Palaeohispánica 8: 203-216.

Garcia i Rubert, D. 2004: “El plantejament urbanístic i defensiu del poblat de la Moleta del Remei (Alcanar, Montsià) durant la primera edat del ferro”. Revista d’Arqueologia de Ponent 14: 179-200.

Garcia i Rubert, D. 2005: “El yacimiento de la Primera Edad del Hierro de Sant Jaume-Mas d’en Serrà (Alcanar, Montsià, Catalunya) y el proceso de iberización en el curso del río Senia y áreas limítrofes”. En A. Blanco, C. Cancelo y A. Esparza (eds.): Actas del Encuentro de Jóvenes Investigadores sobre Bronce Final y Edad del Hierro en la Península Ibérica (Salamanca 2003): 519-543.

Salamanca. Garcia i Rubert, D. 2009a: “Tyrichae al riu Sénia. Rellegint l’Ora Marítima d’Aviè”. Saguntum 40 (2008): 79-108.

Garcia i Rubert, D. 2009b: “Els sistemes de fortificació de la porta d’accés a l’assentament de la primera edat del ferro de Sant Jaume (Alcanar, Montsià)”. Revista d’Arqueologia de Ponent 19: 205-229.

Garcia i Rubert, D. 2010: “Sant Jaume. Une résidence aristocratique du VIIe s. av. J.-C. dans le sud de la Catalogne“. Dossiers d’Archéologie 339: 80-83.

Garcia i Rubert, D.; Álvarez, R.; Forcadell, T. y López, A. 2002: “Excavacions a l’assentament ibèric del Castell d’Ulldecona (Ulldecona, Montsià). Un balanç de conjunt”. Ilercavònia 3: 171-184.

Garcia i Rubert, D. y Gracia, F. 1998: “Un conjunto de pondera procedentes del yacimiento preibérico de la Ferradura (Ulldecona, Montsià, Tarragona)”. Pyrenae 29: 205-225.

Garcia i Rubert, D. y Gracia, F. 2002: “El jaciment preibèric de Sant Jaume/Mas d’en Serrà (Alcanar, Montsià). Campanyes d’excavació 1997-2001”. Ilercavònia 3: 37-50.

Garcia i Rubert, D. y Gracia, F. 2011: “Phoenician trade in the north-east of the Iberian peninsula: a historiographical problem”. Oxford Journal of Archaeology 30 (1): 33-56. http://dx.doi.org/10.1111/j.1468-0092.2010.00358.x

Garcia i Rubert, D.; Gracia, F.; Montero, I.; Moreno, I. y Rovira, M. C. 2007: “Estudio de composición mediante ED-XRF de materiales metálicos del asentamiento protohistórico de Sant Jaume-Mas d’en Serrà (Alcanar, Montsià, Tarragona)”. En J. Molera, J. Farjas, P. Roura y T. Pradell (eds.): Avances en Arqueometría 2005. Actas del VI Congreso Ibérico de Arqueometría (Girona 2005): 145-152.

Gerona. Garcia i Rubert, D.; Gracia, F. y Moreno, I. 2004: “L’impacte del fenomen comercial fenici a les terres del Sénia durant el primer ferro a partir de l’estudi quantitatiu de la ceràmica. El cas del jaciment de Sant Jaume (Alcanar, Montsià)”. Arqueomediterrània 8: 191-201.

Garcia i Rubert, D.; Gracia, F. y Moreno, I. 2005: “L’assentament de la primera edat del Ferro de Sant Jaume-Mas d’en Serrà (Alcanar, Montsià). Balanç de les campanyes d’excavació realitzades entre els anys 1997 i 2003”. XIII Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà (Puigcerdà 2003): 117-140. Puigcerdà.

Garcia i Rubert, D.; Gracia, F. y Moreno, I. 2006: ”Consideracions sobre la complexitat social durant el primer Ferro al nord-est peninsular. Les comunitats del curs inferior del riu Ebre i de les terres del riu Sénia”. Arqueomediterrània 9: 201-220.

Garcia i Rubert, D.; Gracia, F.; Moreno, I. y Serrano, A. 2009: “Il villagio protostorico di Sant Jaume- Mas d’en Serrà (Alcanar, Montsià, Catalunya). L’insediamento fra i secoli VII-VI aC”. Rivista di Studi Fenici XXXIV, 2 - 2006: 185-20.

Garcia i Rubert, D. y Moreno, I. 2008: “Marcadors socials durant el primer Ferro a Catalunya i el País Valencià. Apunts en relació a l’assentament de Sant Jaume (Alcanar, Montsià)”. Arqueomediterrània 10: 215-225.

Garcia i Rubert, D. y Moreno, I. 2009: “Un servei de vaixella procedent de l’assentament de la primera edat del ferro de Sant Jaume (Alcanar, Montsià)”. Citerior 5: 97-162.

García Sanjuan, L. 2005: Introducción al reconocimiento y análisis arqueológico del territorio. Ed. Ariel Prehistoria. Barcelona.

Genera, M. 1991: L’Ebre final: del Paleolític al món romà. Colección Dertosa 37. Tortosa.

G.I.P. (Group d’Investigació Prehistòrica) 2003: “Caballos y hierro. El campo frisio y la fortaleza de Els Vilars de Arbeca (Lleida, España), siglos VIII-IV ane”. En N. Alonso, E. Junyent, A. Lafuente y J. B. López (eds.): Chevaux-de-frise i fortificació en la primera edat del ferro europea. Univ. de Lleida. Lleida: 223-274.

Gracia, F. y Munilla, G. 1993: “Estructuración cronocupacional del poblamiento ibérico en las comarcas del Ebro”. Laietania 8: 209-255.

Grau, I. 2002: La organización del territorio en el área central de la Contestania Ibérica. Publicacions de la Universitat d’Alacant, Sèrie Arqueològica, Anejo de la revista Lucentum, 6. Alicante.

Harding, A. F. 2003: Sociedades europeas en la Edad del Bronce. Ariel Prehistoria. Barcelona.

Henderson, H. y Ostler, N. 2005: “Muisca settlement organization and chiefly authority at Suta, Valle de Leyva, Colombia: A critical appraisal of native conc Hodder, I. y Orton, C. 1990: Análisis espacial en Arqueología. Crítica. Barcelona.

Johnson, A. W. y Earle, T. 2003: La evolución de las sociedades humanas. Desde los grupos cazadoresrecolectores al estado agrario. Ariel Prehistoria. Barcelona.

Junyent, E. 2002: “Els segles de formació: el Bronze Final i la primera edat del Ferro a la depressió de l’Ebre”. Ilercavònia 3: 75-87.

López, J. 1999: “Primeros ensayos urbanísticos en el NE peninsular: el ejemplo de Genó y los poblados de espacio central”. Pyrenae 30: 69-89.

López, J. 2007: “Sociedad y economía durante el Bronce Final y la primera Edad del Hierro en el noreste peninsular: una aproximación a partir de las evidencias arqueológicas”. Trabajos de Prehistoria 64 (1): 99-120.

López, D.; Buxó, R.; Garcia i Rubert, D. y Moreno, I. 2011: “Noves aportacions sobre agricultura i alimentació durant la primera edat del ferro a Catalunya: dades de l’assentament de Sant Jaume/Mas d’en Serrà (Alcanar, Montsià)”. Pyrenae 42 (1): 77-118.

Maluquer de Motes, J. 1983: El poblado paleibérico de La Ferradura, Ulldecona (Tarragona). Programa de Investigaciones Protohistóricas VII. Universidad de Barcelona. Barcelona.

Martín, A. 1995: “Formació i desenvolupament de la cultura ibérica a la zona nord-est de Catalunya”. X Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà (Puigcerdà 1994): 423-447. Puigcerdà.

Mascort, M.; Sanmartí, J. y Santacana, J. 1991: El jaciment protohistòric d’Aldovesta (Benifallet) i el comerç fenici arcaic a la Catalunya meridional, Diputació Provincial de Tarragona. Tarragona.

Matamoros, J. 1922: Historia de mi pueblo: Alcanar. Alcanar.

Mateu, J. F. 1982: El norte del País Valenciano. Geomorfología litoral y prelitoral. València. Maya, J. L.; Cuesta, F. y López, F. J. 1998: Genó: un poblado del Bronce Final en el Bajo Segre (Lleida), Publicacions de la Universitat de Barcelona. Barcelona.

Mayoral, F. 1984: “Contribución a la delimitación del territorio de los asentamientos protohistóricos. Aplicación de un modelo de gravedad”. Arqueología Espacial 1: 73-89.

Memoria del Instituto de Arqueología y Prehistori. 1972: Universidad de Barcelona. Barcelona. Moret, P. 1996: Les Fortifications ibériques. De la fin de l’âge du bronze à la conquête romaine. Collection de la Casa de Velázquez 56. Madrid.

Moret, P. 2001a: “Del buen uso de las murallas ibéricas”. Gladius 21: 137-144. http://dx.doi.org/10.3989/gladius.2001.81

Moret, P. 2001b: “El Tossal Montañés (Valdeltormo, Teruel): une maison-tour ibérique du VIe siècle av. J.-C.”. Madrider Mitteilungen 42: 85-101. Moret, P. 2002: “Tossal Montañés y la Gessera: residencias aristocráticas del Ibérico Antiguo en la cuenca media del Matarraña?”. Ilercavònia 3: 65- 73.

Moret, P.; Benavente, J. A. y Gorgues, A. 2006: Iberos del Matarraña. Investigaciones arqueológicas en Valdeltormo, Calaceite, Cretas y La Fresneda (Teruel). Al-Qannis 11. Casa de Velázquez. Teruel. Nocete, F. 1988: “Estómagos bípedos/estómagos políticos”. Arqueología Espacial 12: 119-140.

Noguera, J. 2002: Ibers a l’Ebre. Col·lecció Daliner 3. Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre.

Oliver, A. 1992: “Aproximación al poblamiento antiguo del hierro antiguo en Castellón”. Estudios de Arqueología ibérica y romana. Homenaje a Enrique Pla Ballesteros. Serie de Trabajos Varios 89. Servicio de Investigaciones Prehistóricas, Diputación Provincial. Valencia: 29-38.

Oliver, A. 1993: “El desarrollo cultural protohistórico en el llano litoral del Maestrat (Castellón)”. Cuadernos de Prehistoria y Arqueología de la Universidad Autónoma de Madrid 20: 147-170.

Oliver, A. 1994a: Territorio y poblamiento protohistóricos en el llano litoral del Baix Maestrat. Universitat de Barcelona. Barcelona.

Oliver, A. 1994b: El poblado ibérico del Puig de la Misericòrdia de Vinaròs. Ass. Cult. Amics de Vinaròs. Vinaròs.

Oliver, A. 1996: Poblamiento y territorio protohistóricos en el llano litoral del Baix Maestrat (Castellón), Sociedad Castellonense de Cultura, Arqueología- IX. Castellón.

Oliver, A. 2004: “Torres y casas fortificadas en la provincia castellonense: un planteamiento inicial”, en P. Moret y T. Chapa (eds.): Torres, atalayas y casas fortificadas. Explotación y control del territorio en Hispania (s. III a. de C.-s. I d. de C.). Casa de Velázquez, Universidad de Jaén, Centro Andaluz de Arqueología Ibérica: 145-156.

Pericot, L. 1962: “Memoria de las actividades del Servicio de Investigaciones Arqueológicas de la Diputación provincial de Barcelona: Edad del Hierro”. Noticiario Arqueológico Hispánico VI, Cuadernos 1-3.

Pignant, G. y Crotti, P. 1984: “Rarogne, une economie néolithique en milieu alpin (Valais)”. Archeologie Suisse 7.

Royo, J. I. 1984: “Hábitat y territorio durante la Primera Edad del Hierro en el valle de la Huecha. Zaragoza”. Arqueología Espacial 4: 65-95. Ruiz Zapatero, G. y Fernández, V. M. 1984: “Patrones de asentamiento en el Bajo Aragón protohistórico”. Arqueología Espacial 4: 43-63.

Sancho, J. 1979: La utilización agrícola del suelo en la provincia de Castellón de la Plana. Publicaciones de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón de la Plana. Castellón.

Sanmartí, J. 2001: “La formació i desenvolupament de les societats ibèriques a Catalunya”. Butlletí Arqueològic de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense. Época V (23): 101-132.

Sanmartí, J. 2002: “Les territoires politiques et la formation des états ibériques sur la côte de Catalogne (IVè-IIIe s. av. J.-C.)”. Territoires celtiques. Espaces ethniques et territoires des aglomérations protohistoriques d’Europe Occidentale, Paris: 30-36.

Sanmartí, J. 2004: “From local groups to early states: the development of complexity in protohistoric Catalonia”. Pyrenae 35-1: 7-42.

Sanmartí, J.; Asensio, D.; Belarte, C.; Martín, A. y Santacana, J. 2006: “La iberització a la Catalunya costanera y central”. Arqueomediterrània 9: 145- 163.

Wagner, C. G. 1990: “La jefatura como instrumento de análisis del historiador. Cuestiones teóricas y metodológicas”. En J. Adanez, C. M. Martínez Heras y C. Varela (eds.): Espacio y organización social, Universidad Complutense de Madrid. Madrid: 91-108.

Willey, G. 1953: Prehistoric settlement patterns in the Viril Valley, Peru. Bureau of American Ethnology, Bulletin 155. Smithsonian Institution. Washington DC.

Descargas

Publicado

2011-12-30

Cómo citar

Garcia i Rubert, D. (2011). Nuevas aportaciones al estudio de los patrones de asentamiento en el nordeste de la Península Ibérica durante la Primera Edad del Hierro. El caso del Complejo Sant Jaume. Trabajos De Prehistoria, 68(2), 331–352. https://doi.org/10.3989/tp.2011.11073

Número

Sección

Artículos