Aspectos comerciales acerca de dos fragmentos de cerámica ática procedentes del Puerto de Ibiza

Autores/as

  • Joan Ramon Torres Grup de Recerca d’Arqueologia Protohistòrica, Clàssica i Egípcia, Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueología, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona
  • Marcus Heinrich Hermanns Instituto Arqueológico Alemán

DOI:

https://doi.org/10.3989/tp.2012.12099

Palabras clave:

Cerámica ática de barniz negro, Baleares, Comercio, Difusión, Primera mitad siglo IV a.C.

Resumen


En este artículo se presentan y estudian un cuenco y un plato de pescado de cerámica ática, hallados ambos en aguas del puerto de Ibiza. El primero tiene dos grafitos, uno griego y el otro púnico, que resultan difíciles de clasificar como administrativos, comerciales o, simplemente como marcas personales de propiedad. Los dos vasos, que se enmarcan claramente el ámbito del comercio de cerámicas de producción áticas desde el Mediterráneo central hacia el extremo Occidente, permiten sin embargo retomar el tema de sus modos de transmisión, actualmente vinculados más bien con el mundo púnico, que con un comercio griego de carácter directo y se discute al mismo tiempo el denominado doble circuito mercantil. En cualquier caso, esta corriente comercial afectó Ibiza, como reflejan, no sólo los materiales áticos encontrados en la isla, sino también su imitación local, observándose, además, en ambos fenómenos, que se producen en paralelo, un carácter selectivo. A nivel insular y hasta la fecha, las dos formas aquí estudiadas, apenas se hallaban representadas en el repertorio publicado, resultado evidente de una investigación enfocada de modo casi exclusivo al mundo funerario, a expensas del estudio de los contextos de la vida cotidiana, que en el sentido indicado introducen variables más que significativas.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Arribas, A.; Trías, G.; Cerdá, D. y Hoz, J. de 1987: El barco de el Sec (costa de Calviá, Mallorca). Estudio de los materiales. Gráficas Miramar. Mallorca.

Bats, M. 1989: “Consommation, production et distribution de la vaisselle céramique”. En R. Rouillard y M.C. Villanueva-Puig (eds.): Grecs et ibères au IVe siècle avant Jésus-Christ: commerce et iconographie. Actes de la table ronde tenue à Bordeaux III les 16-17-18 décembre 1986. Revue des études anciennes 89 (3): 197-216.

Chelbi, F. 1992: Céramique à vernis noir de Carthage. Institut National d’Archéologie et d’Art. Tunis.

Cuadrado, E. 1968: “Tumbas principescas de El Cigarralejo”. Madrider Mitteilungen 9: 148-186.

Domínguez, A. J. 1994: “El periplo del Pseudo-Escílax y el mecanismo comercial y colonial fenicio en época arcaica”. En S. M. Ordóñez Agulla y P. Sáez Fernández (coords.): Homenaje al Profesor Presedo. Universidad de Sevilla. Sevilla: 61-80.

Fernández, J. H.; Maluquer, J. y Picazo, M. 1987: Corpus Vasorum Antiquorum. Espagne. Musée d’Eivissa, fasc.•I, Institut d’Estudis Catalans. Barcelona.

Fless, F. 2001: Rotfigurige Keramik als Handelsware. Erwerb und Gebrauch attischer Vasen im mediterranen und pontischen Raum während des 4. Jhs. v.Chr. Internationale Archäologie 71. Rahden.

Fuentes, M. J. 1986: Corpus de las inscripciones fenicias, púnicas y neopúnicas de España. Ormograf. Barcelona.

Fuentes, M. J. y Gasca, M. 1991: “Un grafito púnico de Ampurias sobre cerámica ática de barniz negro”. Anuari de Filologia. Seccio E. Estudis Hebreus i Arameus XIV 1: 55-59.

García, J. M. 1999: “Algunas observaciones sobre los platos de pescado áticos en la Península Ibérica”. XXIV Congreso Nacional de Arqueología (Cartagena 1997): 161-168. Murcia.

Johnston, A. W. 1979: Trademarks on Greek Vases. Aris & Phillips. Warminster.

Hoz, J. de 1988: “Graffites mercantiles puniques”. En T. Hackens (ed.): Navies and Commerce of the Greeks, the Carthaginians and the Etruscans in the Tyrrhenian Sea. Proceedings of the European Symposium held at Ravello, January 1987. PACT 20. Court-Saint-Étienne: 101-113.

Hoz, J. de 1989: “El Sec: Les graffites mercantiles en occident et l’épave d’El Sec”. En P. Rouillard y M. C. Villanueva-Puig (eds.): Grecs et ibères au IVe siècle avant Jésus-Christ: commerce et iconographie. Actes de la table ronde tenue à Bordeaux III les 16-17-18 décembre 1986. Revue des études anciennes 89 (3): 117-130.

Hoz, J. de 2002: "Grafitos cerámicos griegos y púnicos en la Hispania Prerromana". Archivo Español de Arqueología 74: 75-91. http://dx.doi.org/10.3989/aespa.2002.v75.143

Hoz, J. de 2008: “Los grafitos y marcas”. En X. Nieto y M. Santos (eds.): El vaixell grec arcaic de Cala Sant Vicenç. Monografies del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya 7. Barcelona: 153-162.

Lamboglia, N. 1952: “Per una classificazione preliminare della ceramica campana”. Atti del 1.º Congresso Internazionale di Studi Liguri (Monaco, Bordighera, Genova 1950): 139-206.

Llobregat, E. A. 1989: “Los ‘graffiti’ en escritura grecoiberica y púnica de la Illeta dels Banyets, El Campello (Alicante)”. Archivo de Prehistoria Levantina 19: 149-169.

Morel, J. P. 1981: Céramique campanienne. Les formes. Bibliothèque des Écoles Françaises d’Athènes et de Rome 244. Paris.

Morel, J. P. 1992: “Quelques graffiti commerciaux de Carthage et d’ailleurs”. Bulletin Archéologique du Comité des Travaux historiques et scientifiques NS 22: 280-281.

Morel, J. P. 1994: “La céramique attique à vernis noir en Ibérie et à Carthage: une comparaison”. En P. Cabrera, R. Olmos y E. Sanmartí (eds.): Iberos y griegos. Lecturas desde la diversidad, Simposio Internacional (Ampurias, 1991). Huelva Arqueologica 13 (2): 323-344.

Müller, K. 1855-1882: Geographi graeci minores. Editoribus Firmin-didot et Sociis. Paris.

Parker, A. J. 1992: Ancient shipwrecks of the Mediterranean and the Roman Provinces. British Archaeological Reports, International Series 580, Archaeopress. Oxford.

Py, M. y Sabattini, B. 2000: “La céramique attique du IVe s. à Lattes (Herault)”. En B. Sabattini (ed.): La céramique attique du IVe siècle en Méditerranée occidentale. Actes du colloque international (Arles, 1995). Collection du Centre Jean Bérard 19, Travaux du Centre Camille Jullian 24: 167-200.

Ramón, J. 1981: Ibiza y la circulación de ánforas fenicias y púnicas en el Mediterráneo occidental. Trabajos del Museo Arqueológico de Ibiza 5. Ibiza. PMCid:1246804

Ramón, J. 1984: L’assentament rural púnico-romà de ses Païsses de cala d’Hort (Can Sorà) a Sant Josep (Eivissa). Consell Insular d’ Eivissa i Formentera. Eivissa.

Ramón, J. 1990-1991: “Barrio industrial de la ciudad púnica de Ibiza: El Taller AE-20”. Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonenses XV: 247-285.

Ramón, J. 1993: “IM-50. Eivissa”. Gala. Revista d’Arqueologia, Antropologia i Patrimoni II: 69-88.

Ramón, J. 2004: “Les àmfores d’importació a l’Eivissa feniciopúnica (s. -VII/-IV)”. En J. Sanmartí, D. Ugolini, J. Ramon y D. Asensio (eds.): La circulació d’àmforesal Mediterrani occidental durant la protohistòria (segles VIII-III aC): aspectes quantitatius i anàlisi de continguts (II Reunió Internacional d’Arqueologia de Calafell 21-23 de març 2002). Arqueo Mediterrània 8. Treballs de l’Àrea d’Arqueologia, Barcelona: 265-282.

Ramon, J. 2010. “La ciudad púnica de Ibiza: estado de la cuestión desde una perspectiva históricoarqueológica actual”. Mainake XXXII 2: 837-866.

Ramon, J. 2011. “El sector alfarero de la ciudad púnica de Ibiza”. En B. Costa y J. H. Fernández (eds.): XXV Jornadas de Arqueología fenicio-púnica (Ibiza 2010). Treballs del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera 66. Eivissa: 125-182.

Sánchez, C. 1981: “La cerámica ática de Ibiza en el Museo Arqueológico Nacional”. Trabajos de Prehistoria 38: 281-311.

Sánchez, C. 1985: “Algunas observaciones sobre la cerámica ática de Ibiza”. Ceràmiques gregues i helenístiques a la Península Ibèrica. Actes de la Taula Rodona (Empúries 1983). Monografies Emporitanes VI. Barcelona: 83-85.

Sánchez, C. 2003: “Los griegos en España en los siglos V y IV a.C. Ibiza y su papel en la distribución de los materiales griegos de Occidente”. En B. Costa y J. H. Fernández (eds.): Contactos en el extremo de la oikouméne. Los griegos en Occidente y sus relaciones con los fenicios. XVII Jornadas de Arqueología Fenicio-Púnica (Ibiza 2002). Treballs del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera 51: 133-143.

Sanmartí, J. 2000: “Les importations de céramique attique du IVe s. av. J.-C. sur la côte centrale de Catalogne”. En B. Sabattini (ed.): La céramique attique du IVe siècle en Méditerranée occidentale. Actes du colloque international (Arles, 1995). Collection du Centre Jean Bérard 19, Travaux du Centre Camille Jullian 24: 233-241.

Schmaltz, B.y Söldner, M. 2003: Griechische Keramik im kulturellen Kontext. Akten des Internationalen Vasen-Symposiums Kiel 2001. Münster.

Schmitz, P.; Docter, R. F. y Ben Tahar, S. 2007: “A Fifth Century BCE Graffito from Ghizène (Jerba)”. Orientalia LXXVI (1): 64-72.

Schuster, S. 2005: Das Seedarlehen in den Gerichtsreden des Demosthenes. Freiburger Rechtsgeschichtliche Abhandlungen 49. Berlin.

Sparkes, B. A. y Talcott, L. 1970: Black and Plain Pottery of the 6th, 5th and 4th centuries B.C. The Athenian Agora. Results of Excavations Conducted by The American School of Classical Studies at Athens XII. Princeton.

Tarradell, N. 1974: “Complemento al catálogo de las cerámicas griegas de Ibiza”. Prehistoria y Arqueología de las Islas Baleares, VI Symposium de Prehistoria Peninsular (Barcelona, 1974): 281-290. Barcelona.

Trías, G. 1967: Cerámicas griegas de la Península Ibérica. The William L. Bryant Foundation, Monografías sobre cerámicas hispánicas 2. Valencia.

Descargas

Publicado

2012-12-30

Cómo citar

Torres, J. R., & Heinrich Hermanns, M. (2012). Aspectos comerciales acerca de dos fragmentos de cerámica ática procedentes del Puerto de Ibiza. Trabajos De Prehistoria, 69(2), 385–393. https://doi.org/10.3989/tp.2012.12099

Número

Sección

Noticiario