Coll del Moro (Gandesa, Tarragona) and its territorial context: formation and development of a protohistoric urban settlement
DOI:
https://doi.org/10.3989/tp.2020.12249Keywords:
Protohistory of the Iberian peninsula, Romanization, Habitat, Iberian culture, Urbanization, Socio-cultural changeAbstract
Research carried out between 2014 and 2019 on this important site, strategically located between the basins of the Ebro and Matarraña rivers, combined extensive excavation, intensive survey of the settlement and its immediate surroundings, interdisciplinary analysis, and a review of previous works. The results throw new light on the evolution of the settlement between the Early Iron Age and the Early Empire. Its initial extension must have been reduced, and aimed to control the territory from a large tower, while in the 3rd century BC the settlement reached its maximum surface (3 ha) and a large aristocratic mansion was erected. This evolution reflects the stratification and urbanisation processes of the Iberian society in the area, which would be truncated by the Roman conquest. In the Roman Republican era, a fortified building was built that recovered the site’s function as a control point; this would be sporadically occupied during the early Roman Empire.
Downloads
References
Albizuri, S. y Nadal, J. 2000: "Anexo 1. Estudi arqueozoològic de les restes faunístiques recuperades al jaciment del Barranc de Gàfols (Ginestar, Ribera, Ebre)". En J. Sanmartí, M. C. Belarte, J. Santacana, D. Asensio y J. Noguera: L'assentament del bronze final i la primera edat del ferro del Barranc de Gàfols (Ginestar, Ribera d'Ebre). Arqueo Mediterrània 5, Universidad de Barcelona. Barcelona: 197-207.
Alonso, N. y Juan, J. 1994: "Anexo. Fibras de lino en las piletas del poblado ibérico del Coll del Moro (Gandesa, Terra Alta): estudio arqueobotánico". Trabajos de Prehistoria 51 (2): 137-142. https://doi.org/10.3989/tp.1994.v51.i2.452
Asensio, D.; Cardona, R.; Morer, J.; Pou, J.; Gil, B.; Cantero, F. J. y Ferrer, C. 2012: "El poblament ibèric al Solsonès: un estat de la qüestió a partir dels treballs del Centre d'Estudis Lacetans". Actes de les I Jornades d'Arqueologia de la Catalunya Central (Manresa 2010): 73-82. Manresa.
Belarte, M. C.; Noguera, J. 2007: La necròpolis protohistòrica de Santa Madrona (Riba-roja d'Ebre, Ribera d'Ebre). Hic et Nunc 2, Institut Català d'Arqueologia Clàssica. Tarragona.
Belarte, M. C., Noguera, J., Plana-Mallart, J. y Sanmartí, J. 2019: "On the notion of the city and its relevance for the study of the western Mediterranean Protohistory". En M. C. Belarte, J. Noguera, R. Plana y J. Sanmartí (eds.): Urbanization in Iberia and Mediterranean Gaul in the first millennium BC. Treballs d'Arqueologia de la Mediterrània Antiga (TRAMA), 7, Institut Català d'Arqueologia Clàssica. Tarragona: 11-18.
Beltrán, A. 1980: Cabezo de Monleón. Atlas Arqueológico de Aragón. Zaragoza.
Benavente, J. A.; Marco, F. y Moret, P. 2003: "El Palao de Alcañiz y el Bajo Aragón durante los ss. II y I a. C.". Archivo Español de Arqueología 76: 231-246. https://doi.org/10.3989/aespa.2003.v76.116
Berges, M. y Ferrer, M. 1976: "«Torre ibérica» del Coll del Moro. Gandesa (Tarragona)". Noticiario Arqueológico Hispánico, Prehistoria 5: 393-398.
Blasco, M. y Rafel, N. 1995: "El taller tèxtil de Coll del Moro de Gandesa (Terra Alta)". Tribuna d'Arqueologia 1993-1994: 37-50.
Bosch Gimpera, P. 1932: Etnologia de la Península Ibèrica. Barcelona. Ed. Alpha.
Burillo, F. 1991: "Introducción a las fortificaciones de época ibérica en la margen derecha del valle medio del Ebro". Fortificacions. La problemática de l'ibèric ple (segles IV-III a. de C.). Simposi Internacional d'Arqueologia Ibèrica (Manresa, 6-9 desembre del: 37-53). Manresa.
Casas, J.; Nolla, J. M.; Palahí, L.; Vivó, D. y Soler, V. 2016: "Mas Gusó: un establecimiento militar de época romana en el suburbium ampuritano". Archivo Español de Arqueología 89: 117-132. https://doi.org/10.3989/aespa.089.016.006
Crespo, L.; Subirà, M. E. y Ruiz, J. 2011: "Twins in Prehistory: the case from Olèrdola (Barcelona, Spain; s. IV-II BC)". International Journal of Osteoarchaeology 21: 751-756. https://doi.org/10.1002/oa.1169
Cubero, C. 2000: "Anexo 1. Estudi de les restes paleocarpològiques". En J. Sanmartí, M. C. Belarte, J. Santacana, D. Asensio y J. Noguera: L'assentament del bronze final i la primera edat del ferro del Barranc de Gàfols (Ginestar, Ribera d'Ebre). Arqueo Mediterrània 5, Universidad de Barcelona. Barcelona: 209-217.
Fatás, L. 2016: "La Edad del Hierro en el valle del Matarraña (Teruel): las investigaciones del Institut d'Estudis Catalans en el Bajo Aragón". Caesaraugusta 85: 9-462.
Ferrer, M. 1982: "Necròpolis del Coll del Moro, Gandesa". Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys, Excavacions Arqueològiques a Catalunya 1, Generalitat de Catalunya. Barcelona: 238-241.
Ferrer, M. 1986: "Un sepulcre singular a la necròpolis del Coll del Moro (Gandesa, Tarragona). Observacions sobre el paisatge i les pràctiques funeràries". Empúries 48-50: 312-323.
Jornet, R. 2017: El jaciment de Sant Antoni de Calaceit i el poblament ibèric de les comarques del Matarranya i la Terra Alta. Monografies del Museu d'Arqueologia de Catalunya-Barcelona 15. Barcelona.
Jornet, R.; Belarte, M. C.; Sanmartí, J.; Asensio, D. y Morer, J. 2016: "Noves excavacions al nucli fortificat del Coll del Moro de Gandesa", I Jornades d'Arqueologia de les Terres de l'Ebre (Tortosa 2016): 342-356. Tortosa.
Marco, F. 2003: "El Poblado íbero-romano de El Palao (Alcañiz): La Cisterna". Al-Qannis. Boletín del Taller de Arqueología de Alcañiz 10.
Mascort, M. T.; Sanmartí, J. y Santacana, J. 1991: El jaciment protohistòric d'Aldovesta (Benifallet) i el comerç fenici arcaic a la Catalunya meridional. Publicacions de la Diputació de Tarragona. Tarragona.
Mata, C.; Moreno, A.; Pérez Jordà, G.; Quixal, D. y Vives-Ferrándiz, J. 2007: "Casas y cosas del campo: hábitat agrícola y estructura social en los territorios de Edeta y Kelin (siglos V-III a.n.e.). En M. C. Belarte (ed.): L'espai domèstic i l'organització de la societat ibèrica: els territoris de la franja mediterrània. Arqueo Mediterrània 11, Universidad de Barcelona. Barcelona: 143-152.
Melguizo, S. 2011: "Palermo I (Caspe, Zaragoza). Estilos regionales defensivos entre los siglos III y I a. C.: paralelos con San Antonio de Calaceite". Revista d'Arqueologia de Ponent 21: 199-210.
Molas, D.; Rafel, N. y Puig, F. 1986: "La necròpolis tumular del Coll del Moro, sector Maries. Campanya 1984 (Gandesa, Terra Alta)". Tribuna d'Arqueologia 1985-1986: 43-52.
Molas, D.; Rafel, N. y Puig, F. 1987a: "Orientalisierende Funde von der Grabung 1984 in der Nekropole des Coll del Moro de Gandesa (prov. Tarragona)". Madrider Mitteilungen 28: 51-57.
Molas, D.; Rafel, N. y Puig, F. 1987b: "Necròpoli del Coll del Moro (Gandesa, Terra Alta). Campanya de 1984 al sector Maries". Butlletí de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense V, 4-5: 21-71.
Moret, P.; Benavente, J. A. y Gorgues, A. 2006: "Iberos del Matarraña: investigaciones arqueológicas en Valdeltormo, Calaceite, Cretas y La Fresneda (Teruel)". Al-Qannis. Boletín del Taller de Arqueología de Alcañiz 11.
Pellicer, M. 1959: "Zaforas, nuevo yacimiento con ceràmica excisa en Caspe". V Congreso Nacional de Arqueología (Zaragoza 1957): 138-156. Zaragoza.
Pera, J.; Carreras, C.; Romaní, N.; Rodrigo, E.; Padrós, N. y de Solà, G. 2016: "El proceso de implantación territorial romana en el NE de la Provincia Citerior en el siglo II a. C. Análisis de tres modelos de ocupación: Ilturo, Can Tacó y Puig Castellar de Biosca". En J. Pera y J. Vidal (eds.): Fortificaciones y Control del Territorio en la Hispania Republicana. Ed. Pórtico. Zaragoza: 167-205.
Pérez Jordà, G. 2000: "La conservación y transformación de los productos agrícolas en el Mundo Ibérico". En Ibers. Agricultors, artesans i comerciants. III Reunió sobre Economia en el Món Ibèric, Saguntum, extra 3: 139-145.
Puch, E. 1996: El poblament ibèric i romà a la Terra Alta. Centre d'Estudis de la Terra Alta. Gandesa.
Rafel, N. 1989: La necròpolis del Coll del Moro de Gandesa. Les estructures funeràries. Col·lecció Monografies. Publicacions de la Diputació de Tarragona. Tarragona.
Rafel, N. 1991: La necròpolis del Coll del Moro de Gandesa. Els materials. Publicacions de la Diputació de Tarragona. Tarragona.
Rafel, N. 1993: Necròpolis del Coll del Moro. Gandesa, Terra Alta. Campanyes 1984 a 1987. Excavacions Arqueològiques a Catalunya 12, Generalitat de Catalunya. Barcelona.
Rafel, N. y Blasco, M. 1991: "El recinte fortificat del Coll del Moro de Gandesa". Fortificacions. La problemática de l'ibèric ple (segles IV-III a. C.) Simposi Internacional d'Arqueologia Ibèrica (Manresa, 6-9 desembre del 1990): 293-301. Manresa.
Rafel, N. y Blasco, M. 1994: El Coll del Moro. Un recinte ibèric fortificat. Campanyes 1982-1983. Memòries d'Intervencions Arqueològiques a Catalunya 8, Generalitat de Catalunya. Barcelona.
Rafel, N., Blasco, M. y Sales, J. 1994: "Un taller ibérico de tratamiento del lino en el Coll del Moro de Gandesa (Tarragona)". Trabajos de Prehistoria 51 (2): 121-142. https://doi.org/10.3989/tp.1994.v51.i2.451
Rafel, N.; Garcia-Rubert, D. y Jornet, R. 2015: Nuevos datos sobre el poblamiento en la Cataluña meridional entre el siglo VII ane y época romana: el Coll del Moro de Gandesa. Opúsculo Arqueológico 9. Teruel.
Rafel, N. y Hernández, G. 1992: "Pràctiques funeràries a la necròpolis del Coll del Moro (Gandesa, Terra Alta)". Revista d'Arqueologia de Ponent 2: 37-57.
Rafel, N.; Jornet, R. y Burillo-Cuadrado, P. 2018: "Una vasija decorada ibérica de función ceremonial: un espacio singular en el Coll del Moro (Gandesa, Tarragona)". Complutum 29 (1): 135-150. https://doi.org/10.5209/CMPL.62399
Sanmartí, J.; Asensio, D.; Jornet, R. y Miró, M. 2012: "El Castellet de Banyoles (Tivissa): Una ciudad ibérica en el curso inferior del río Ebro". Archivo Español de Arqueología 85: 43-63. https://doi.org/10.3989/aespa.085.012.003
Sanmartí, J.; Belarte, M. C.; Santacana, J.; Asensio, D. y Noguera, J. 2000: L'assentament del bronze final i la primera edat del ferro del Barranc de Gàfols (Ginestar, Ribera d'Ebre). Arqueo Mediterrània 5, Universidad de Barcelona. Barcelona.
Sanmartí, J.; Plana-Mallart, R. y Martín, A. 2015: "Les estructures socials en els estats ibèrics de la costa de Catalunya". En M. C. Belarte, D. Garcia y J. Sanmartí (eds.): Les estructures socials a la Gàl·lia i a Ibèria. Homenatge a Aurora Martin i Enriqueta Pons, Actes de la VIIa Reunió International d'Arqueologia de Calafell. Arqueo Mediterrània 14, Barcelona: 119-136.
Sanmartí-Grego, E. 1984: "Observaciones acerca del poblado ibérico de San Antonio de Calaceite en relación a su funcionalidad rectora en el poblamiento de su área de influencia". Arqueología Espacial 4: 161-171.
Snodgrass, A. 2002: "A Paradigm Shift in Classical Archaeology?". Cambridge Archaeological Journal 12 (2): 179-194. https://doi.org/10.1017/S0959774302000094
Vilaseca, S. 1954: Nuevos yacimientos tarraconenses de cerámica acanalada. Instituto de Estudios Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Reus.
Downloads
Published
How to Cite
Issue
Section
License
Copyright (c) 2020 Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)
This work is licensed under a Creative Commons Attribution 4.0 International License.
© CSIC. Manuscripts published in both the printed and online versions of this Journal are the property of Consejo Superior de Investigaciones Científicas, and quoting this source is a requirement for any partial or full reproduction.All contents of this electronic edition, except where otherwise noted, are distributed under a “Creative Commons Attribution 4.0 International” (CC BY 4.0) License. You may read here the basic information and the legal text of the license. The indication of the CC BY 4.0 License must be expressly stated in this way when necessary.
Self-archiving in repositories, personal webpages or similar, of any version other than the published by the Editor, is not allowed.
