Orígenes del urbanismo y dinámicas sociales en el Bronce Final de Cataluña meridional: El Avenc del Primo (Bellmunt del Priorat, Tarragona)

Autores/as

  • Xosé Lois Armada Instituto de Ciencias del Patrimonio (Incipit), Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)
  • Núria Rafel Departament d’Història, Universitat de Lleida
  • Raimon Graells Römisch-Germanisches Zentralmuseum-Mainz
  • Ramón Roqué Museu de les Mines de Bellmunt, Ajuntament de Bellmunt del Priorat

DOI:

https://doi.org/10.3989/tp.2013.12113

Palabras clave:

Urbanismo, Complejidad social, Minería, Análisis de isótopos de plomo, Cerámica acanalada, Península Ibérica, Mediterráneo occidental

Resumen


El poblado de Avenc del Primo (Bellmunt del Priorat, Tarragona), en el que hemos realizado dos breves campañas de excavación, constituye actualmente el ejemplo más antiguo de urbanismo planificado en el sur de Cataluña (siglos X-IX ane). Entre el material arqueológico recuperado destaca un fragmento de mineral de cobre local, por lo que los habitantes del poblado podrían estar ya explotando los filones de la importante área minera de Molar- Bellmunt-Falset. Las primeras evidencias de urbanismo en el sur de Cataluña se habían fechado en el siglo VII ane, a partir de los contactos con el ámbito fenicio, pero los resultados que aquí presentamos sugieren un origen anterior y relacionado con las dinámicas internas de las comunidades del Bronce Final.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Almagro-Gorbea, M. 1977: “El Pic dels Corbs, de Sagunto, y los campos de urnas del NE de la Península Ibérica”. Saguntum 12: 89-141.

Álvarez Gracia, A. y Bachiller Gil, J. A. 2000: “Elementos de diferenciación social en el Bajo Aragón durante el Bronce Final-Hierro I”. Vegueta 5: 9-27.

Anóm. 2010: Catàleg de paisatge de les Terres de l’Ebre. Observatori del Paisatge, Generalitat de Catalunya. http://www.catpaisatge.net/cat/cataleg_presentats_te.php (consulta 31-III-2012).

Armada, X. L.; Graells, R.; Rafel, N. y Roqué, R. 2009: “El poblat del Turó de l’Avenc del Primo: un dels més antics de la Catalunya meridional”. Cros Ric 7: 31-37.

Asensio, D.; Belarte, M. C.; Ferrer, C.; Noguera, J.; Sanmartí, J. y Santacana, J. 1994-96: “El jaciment del Barranc de Sant Antoni (Ginestar, Ribera d’Ebre)”. Gala 3-5: 231-246.

Barceló, J. A. 2008: “La sequencia crono-cultural de la prehistòria catalana. Anàlisi estadística de las datacions radiomètriques de l’inici de l’holocè a l’edat del ferro”. Cypsela 17: 65-88.

Barrachina, A. M. 2012: Indesinenter: Permanencia y cambio. El Pic dels Corbs como modelo de interpretación de la Edad del Bronce en el norte del País Valenciano. Diputació de Castelló. Castelló.

Belarte, M. C. 2008: “Domestic architecture and social differences in North-Eastern Iberia during the Iron Age (c. 525-200 BC)”. Oxford Journal of Archaeology 27 (2): 175-199. http://dx.doi.org/10.1111/j.1468-0092.2008.00303.x

Belarte, M. C. 2010: “Los individuos en el espacio doméstico en la protohistoria de Cataluña”. Arqueología Espacial 28: 109-134.

Burillo, F. 2011: “Oppida y ‘ciudades estado’ celtibéricos”. Complutum 22 (2): 277-295.

Burillo, F. y Picazo, J. V. 1994: “Urbanisme protohistòric en la vall mitjana de l’Ebre”. Cota Zero 10: 102-114.

Castro, P. V. 1994: La sociedad de los Campos de Urnas en el nordeste de la Península Ibérica. La necrópolis de El Calvari (El Molar, Priorat, Tarragona). British Archaeological Reports, International Series 592, Archaeopress, Oxford.

Genera, M. 1993: Protohistòria del Priorat. El poblat del Puig Roig del Roget, el Masroig (el Priorat). Ajuntament del Masroig. Masroig.

Genera, M. 2009: L’establiment prehistòric del Puig Roig del Roget (el Masroig). Una aproximació a un hàbitat d’antics miners i metal·lúrgics de la conca del Priorat. Ajuntament del Masroig –Generalitat de Catalunya– Diputació de Tarragona. Masroig - Tarragona.

Genera, M. 2010: “L’establiment del Puig Roig del Roget, El Masroig (ss. X-VI a.C.): apunts sobre alimentació i dieta d’un grup d’antics miners i metal·lúrgics de la conca del Priorat”. En C. Mata, G. Pérez y J. Vives-Ferrándiz (eds.): De la cuina a la taula. IV reunió d’economia en el primer mil·lenni a.C. Saguntum Extra 9. Valencia: 243-248.

Genera, M. y Brull, C. 2007: “El Puig Roig del Roget (el Masroig, Priorat)”. En G. Hernández (ed.): Jornades d’Arqueologia 1999. Comarques de Tarragona (1993-1999). Prehistòria, Protohistòria i Època Medieval. Generalitat de Catalunya. Barcelona: 107-114.

Graells, R. y Sardà, S. 2011: “Residencias, élites y ritual en el bajo valle del Ebro (siglos VII-V a.C.)”. En F. Quantin (ed.): Archéologie des religions antiques. Presses de l’Université de Pau et des pays de l’Adour. Pau: 151-188.

Guilaine, J. 1972: L’Âge du Bronze en Languedoc Occidental, Roussillon, Ariège. Mémoires de la Société Préhistorique Française 9. Klincksieck. Paris.

López Cachero, J. 1999: “Primeros ensayos urbanísticos en el NE peninsular: el ejemplo de Genó y los poblados de espacio central”. Pyrenae 30: 69-89.

Mata, J. M. 1990: Els minerals de Catalunya. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona.

Maya, J. L. 1993: “En torno al origen del mundo ibérico catalán: problemas de substrato”. Laietania 8: 9-19.

Maya, J. L.; Cuesta, F. y López Cachero, J. 1998: Genó: Un poblado del Bronce Final en el Bajo Segre (Lleida). Universitat de Barcelona. Barcelona.

Montero-Ruiz, I.; Rafel, N.; Rovira, M. C.; Armada, X. L.; Graells, R.; Hunt, M.; Murillo-Barroso, M.; Renzi, M. y Santos, M. 2012: “El cobre de Linares (Jaén) como elemento vinculado al comercio fenicio en El Calvari de El Molar (Tarragona)”. Menga 3: 167-184.

Noguera, J. 2006: Gènesi i evolució de l’estructura del poblament ibèric en el curs inferior del riu Ebre: la Ilercavònia septentrional. Tesis doctoral. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia. Universitat de Barcelona. http://hdl.handle.net/10803/2599 (consulta 15-II-2012).

Pons, E. 1977: La Fonollera (Torroella de Montgrí, Girona). Un poblado al aire libre del Bronce Final. Diputació de Girona. Girona.

Rafel, N. y Armada, X. L. 2008: “Sobre la cronologia de la necròpolis del Calvari del Molar i l’horitzó funerari del bronze final – primera edat del ferro a l’Ebre. Noves datacions absolutes”. Cypsela 17: 149-159.

Rafel, N. y Armada, X. L. 2009: “Transformación del hábitat y cambio social en la Catalunya meridional (siglos X a VI ane)”. Butlletí Arqueològic V, 31: 49-72.

Rafel, N.; Armada, X. L.; Belarte, C.; Fairén, S.; Gasull, P.; Graells, R.; Morell, N.; Pérez, A. y Villalba, P. 2008: “El área minero-metalúrgica del Baix Priorat (Tarragona) en la protohistoria. Explotación y redes de intercambio”. Revista d’Arqueologia de Ponent 18: 245-269.

Rafel, N.; Montero, I.; Castanyer, P.; Aquilué, X.; Armada, X. L.; Belarte, C.; Fairén, S.; Gasull, P.; Gener, M.; Graells, R.; Hunt, M.; Martín, A.; Mata, J. M.; Morell, N.; Pérez, A.; Pons, E.; Renzi, M.; Rovira, M. C.; Rovira, S.; Santos, M.; Tremoleda, J. y Villalba, P. 2010: “New approaches on the Archaic trade in the North-Eastern Iberian Peninsula: Exploitation and circulation of lead and silver”. Oxford Journal of Archaeology 29 (2): 175-202. http://dx.doi.org/10.1111/j.1468-0092.2010.00344.x

Rovira, J. y Santacana, J. 1982: El yacimiento de La Mussara (Tarragona). Un modelo de asentamiento pastoril en el Bronce Final de Catalunya. Institut de Prehistòria i Arqueologia, Diputació de Barcelona. Barcelona.

Ruiz Zapatero, G. 1985: Los Campos de Urnas del NE de la Península Ibérica. Universidad Complutense. Madrid.

Ruiz Zapatero, G. 2004: “Casas y tumbas. Explorando la desigualdad social en el Bronce Final y primera Edad del Hierro del NE de la Península Ibérica”. Mainake 26: 293-330.

Sanmartí, J. 2010: “Demografía y cambio socio-cultural: el caso de la Iberia septentrional”. Arqueología Espacial 28: 91-108.

Sanmartí, J. y Belarte, M. C. 2001: “Urbanización y desarrollo de estructuras estatales en la costa de Cataluña (siglos VII-III a.C.)”. En L. Berrocal-Rangel y Ph. Gardes (eds.): Entre celtas e íberos. Las poblaciones protohistóricas de las Galias e Hispania. Real Academia de la Historia - Casa de Velázquez. Madrid: 161-174.

Sardà, S.; Diloli, J.; Bea, D. y Ferré, R. 2010: “El espacio de las élites: poder y ritual en la protohistoria del curso inferior del Ebro (siglos VII-III ANE)”. Arqueología Espacial 28: 65-90.

Vicent, J. M. 1998: “La prehistoria del modo tributario de producción”. Hispania 58 (3): 823-839.

Vilaseca, S. 1936: La indústria del sílex a Catalunya. Les estacions tallers del Priorat i extensions. Llibreria Nacional i Estrangera. Reus.

Vilaseca, S. 1939: “Dos cuevas prehistóricas de Tivissa (provincia de Tarragona)”. Ampurias 1: 159-185.

Vilaseca, S. 1953: Las industrias del sílex tarraconenses. Instituto Rodrigo Caro - CSIC. Madrid.

Vilaseca, S. 1954: Nuevos yacimientos tarraconenses de cerámica acanalada. Instituto de Estudios Tarraconenses “Ramón Berenguer IV” - Centro Comarcal de Reus. Reus.

Vilaseca, S. 1956: “El campo de urnas de La Tosseta (Guiamets, prov. de Tarragona)”. IV Congreso Internacional de Ciencias Prehistóricas y Protohistóricas. Zaragoza: 841-856.

Vilaseca, S. 1970: “La estación de la Miloquera (Marsà, Baix Priorat) y los ‘pares de hachas’”. Saitabi 20: 63-72.

Descargas

Publicado

2013-12-30

Cómo citar

Armada, X. L., Rafel, N., Graells, R., & Roqué, R. (2013). Orígenes del urbanismo y dinámicas sociales en el Bronce Final de Cataluña meridional: El Avenc del Primo (Bellmunt del Priorat, Tarragona). Trabajos De Prehistoria, 70(2), 278–294. https://doi.org/10.3989/tp.2013.12113

Número

Sección

Artículos