El ritual funerario en las necrópolis ibéricas a partir de nuevas aproximaciones metodológicas: Les Esquarterades (Ulldecona, Tarragona)

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.3989/tp.2022.12292

Palabras clave:

necrópolis, Ibérico Antiguo, Edad del Hierro, nordeste peninsular, ritual funerario, cremación, radiología, datación, bioarqueología, micromorfología, metalografía, conservación-restauración

Resumen


Se presentan los resultados de la excavación y estudio de la necrópolis ibérica de Les Esquarterades (Ulldecona, Tarragona) y la reconstrucción del ritual funerario del período Ibérico Antiguo a partir de los mismos. Este yacimiento se sitúa en una zona donde existen datos relativamente abundantes sobre el mundo funerario, incluyendo varias necrópolis excavadas entre los ríos Ebro y Mijares. Sin embargo, la mayoría de estas investigaciones se realizó entre las décadas de 1960 y 1970, con importantes carencias metodológicas, entre las que destaca la total ausencia de estudios antropológicos. Esta necrópolis se ha estudiado mediante una metodología renovada, con elevado carácter interdisciplinar. Esto ha permitido recuperar información de calidad sobre aspectos hasta ahora poco conocidos para el período y la zona, como la caracterización antropológica de la población enterrada, los ustrina o la identificación de banquetes funerarios o libaciones en el momento de realizar los depósitos funerarios.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Abad, L. y Sala, F. 1991: "Las necrópolis ibéricas del área de Levante". En J. Blánquez y V. Antona (eds.): Congreso de Arqueología Ibérica: las necrópolis (Madrid, 1991): 145-167. Madrid.

Angelucci, D. E. 2008: "Geoarchaeological insights from a Roman age incineration feature (ustrinum) at Enconsta de Sant'Ana (Lisbon, Portugal)". Journal of Archaeological Science 35: 2624-2633. https://doi.org/10.1016/j.jas.2008.04.020

Anderson, T. y Fell, C. 1995: "Analysis of Roman cremation vessels by Computerized Tomography". Journal of Archaeological Science 22: 609-617. https://doi.org/10.1016/S0305-4403(95)80146-4

Argente, J. L. 1987: "Hacia una clasificación tipológica y cronológica de las fíbulas de la Edad del Hierro en la meseta norte". Zephyrus 39-40: 139-157.

Barberà, J. 1968-69: "La necròpolis ibèrica de Cabrera de Mar (Excavació 1968-1969)". Ampurias 31-32: 160-189.

Bea, D.; Diloli, J.; Garcia i Rubert, D.; Moreno, I. y Moret, P. 2012: "Arquitectura de prestigio y aristocracias indígenas". En M. C. Belarte, J. A. Benavente, L. Fatás, J. Diloli, P. Moret y J. Noguera (eds.): Iberos del Ebro, II Congreso Internacional (Alcañiz-Tivissa 2011). Documenta 25, Institut Català d'Arqueologia Clàssica. Tarragona: 51-70.

Belarte, M. C. y Noguera, J. 2007: La necròpolis protohistòrica de Santa Madrona (Riba-roja d'Ebre, Ribera d'Ebre). Hic et Nunc 2, Institut Català d'Arqueologia Clàssica. Tarragona.

Belarte, M. C.; Malgosa, A.; Noguera, J.; Olmos, P. y Piga, G. 2013: "Las necrópolis protohistóricas tumulares de Cataluña meridional: el ejemplo de Sebes (Flix, Tarragona)". Trabajos de Prehistoria 70 (2): 295-314. https://doi.org/10.3989/tp.2013.12114

Belarte, M. C.; Noguera, J.; Garcia i Rubert, D. y Moreno, I. 2016: "Intervencions arqueològiques a la necròpolis ibèrica de les Esquarterades (Ulldecona, el Montsià). 2014-2015". En J. Martínez, J. Diloli y M. Villalbí (eds.): I Jornades d'Arqueologia de les Terres de l'Ebre (2016 Tortosa): 256-273. Tortosa.

Bergadà, M. M. 1998: Estudio geoarqueológico de los asentamientos prehistóricos del Pleistoceno Superior y el Holoceno inicial en Catalunya. British Archaeological Reports International Series 742, Archaeopress, Oxford.

Bertral, A.; Belarte, M. C. y Noguera, J. 2018: "Archaeologists and conservator/restorers: teamwork needed for the study and conservation of archaeological heritage: the example of an Iberian funerary urn". 5th International Conference YOCOCU 2016: Youth in Conservation of Cultural Heritage (Madrid): 127-130. Madrid.

Blánquez, J. 1990: La formación del mundo ibérico en el sureste de la meseta (estudio arqueológico de las necrópolis ibéricas de la provincia de Albacete). Instituto de Estudios Albacetenses. Albacete.

Bullock, P.; Fedoroff, N.; Jongerius, A.; Stoops, G. y Tursina, T. 1985: Handbook for soil thin section description. Waine research publ. Wolverhampton.

Byers, S. N. 2002: Introduction to forensic anthropology. Allyn and Bacon. Boston.

Cenzon-Salvayre, C. 2014: Le bûcher funéraire dans l'Antiquité: une approche archéologique, bioarchéologique et historique d'après l'étude des structures de crémation en Gaule méridionale. Thèse de doctorat. Université du Maine. https://hal.archives-ouvertes.fr/tel-01777983/

Chapa, T.; Pereira, J.; Madrigal, A. y Mayoral, V. 1998: La necrópolis ibérica de Los Castellones de Céal (Hinojares, Jaén). Universidad de Jaén. Jaén.

Chhem, R. K. y Brothwell, D. R. 2008: Paleoradiology: imaging mummies and fossils. Springer. Berlin.

Clausell, G. 1999: "La incineración 20 de la necrópolis del Torrelló del Boverot (Almazora, Castellón)". Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló 20: 115-128.

Correira, P. M. M. 1997: "Fire modification of bone: a review from the literature". En W. D. Haglund y M. H. Sog (eds.): Forensic taphonomy: The postmortem fate of human remains. CRC Press: 275-286.

Dedet, B. 1996: "Une illustration de l'évolution des pratiques funéraires en Languedoc oriental à l'Âge du Fer. La tombe de Font de la Vie à Saint-Bauzille-de-Montmel, Hérault, Ve s. avant J.-C.". Gallia 52: 145-163. https://doi.org/10.3406/galia.1995.3137

Dedet, B. 2012: Une nécropole du second Âge du Fer à Ambrussum, Hérault. Éditions Errance/Centre Camille Jullian, Bibliothèque d'archéologie méditerranéenne et africaine 11. Paris/ Aix en Provence. https://doi.org/10.4000/books.pccj.1267

Dedet, B. y Schwaller, M. 2018: Grecs en Gaule du Sud. Tombes de la colonie d'Agde (Agde, Hérault, IVe - IIe siècle av. J.-C.). Études Massiliètes 15, Editions Errance / Centre Camille Jullian. Paris/ Aix en Provence. https://doi.org/10.4000/books.pccj.14957

Esteve Gàlvez, F. 1966: "La necrópolis ibérica de El Bovalar (Benicarló, Castellón de la Plana". Archivo de Prehistoria Levantina XI: 125- 154.

Esteve Gàlvez, F. 1974: La necrópolis ibérica de La Oriola cerca de Amposta (Tarragona). Estudios Ibéricos 5, Instituto de Estudios Ibéricos y de Etnología Valenciana. València.

Esteve Gàlvez, F. 1999: Recerques arqueològiques a la Ribera Baixa de l'Ebre, II. Protohistòria i Antiguitat Tardana. Museu del Montsià - Ajuntament d'Amposta. Amposta.

Esteve, X.; Rovira, C.; Fadrique, T. y Allué, E. 2012: "L'estructura 378 de Mas d'en Boixos-1 (Pacs del Penedès, Alt Penedès): una tomba de cremació aïllada de l'ibèric antic". En M. C. Rovira Hortalà, F. J. López Cachero y F. Mazière (eds.): Les necròpolis d'incineració entre l'Ebre i el Tíber (segles IX-VI aC): metodologia, pràctiques funeràries i societat. Monografies 14, Museu d'Arqueologia de Catalunya. Barcelona: 119-125.

Etxeberria, F. 1994: "Aspectos macroscópicos del hueso sometido al fuego. Revisión de las cremaciones descritas en el País Vasco desde la Arqueología". Munibe 46: 111-116.

Faro, J. A. 2016: Ritos funerarios en el valle medio del Ebro (s. VI-III a. C.). Necrópolis de El Castillo (Castejón, Navarra). Tesis Doctoral, Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED), http://e-spacio.uned.es/fez/view/tesisuned:ED-Pg-HHAT-Jafaro (consulta.08-03-2021)

Fletcher, D. 1965: La necrópolis de la Solivella (Alcalá de Chivert). Servicio de Investigación Prehistórica, Diputación Provincial de Valencia, Trabajos Varios 32. Valencia.

Flors, E. (ed.) 2009: Torre la Sal (Ribera de Cabanes, Castellón). Evolución del paisaje antrópico desde la Prehistória hasta el Medioevo, Monografies de Prehistòria i Arqueologia Castellonenques, 8, Servicio de Investigaciones Arqueológicas y Prehistóricas Diputació de Castelló. Castelló.

Fülöp, K. 2018: "Why is it so rare and random to find pyre sites? Two cremation experiments to understand the characteristics of pyre sites and their investigational possibilities". Dissertationes Archaeologicae ex Instituto Archaeologico Universitatis de Rolando Eötvös nominatae, Ser. 3 (6): 287-311. https://doi.org/10.17204/dissarch.2018.287

Garcia Roselló, J. 1993: Turó dels Dos Pins: Necròpolis ibèrica. Museu Comarcal del Maresme. Mataró.

García, J. M. y Moraño, I. 2013: "Orleyl II: nueva necrópolis de la Punta d'Orleyl (la Vall d'Uixó, Castellón)". Quaderns de Prehistòria de Castelló 31: 159-162.

Genera, M.; Barril, M. y Peiret, J. 2008: "Datos para una redefinición de la necrópolis de Mianes, Santa Bàrbara-Tortosa (Montsià-Baix Ebre, Tarragona)". Zephyrus 62: 207-229.

Gonçalves, D. 2011: "The reliability of osteometric techniques for the sex determination of burned human skeletal remains". HOMO Journal of Comparative Human Biology 62: 351-358. https://doi.org/10.1016/j.jchb.2011.08.003 PMid:21899836

Graells, R. 2008: La necròpolis protohistòrica de Milmanda (Vimbodí, Conca de Barberà, Tarragona): un exemple del món funerari català durant el trànsit entre els segles VII i VI aC. Hic et Nunc 5, Institut Català d'Arqueologia Clàssica. Tarragona.

Graells, R. 2010: Las tumbas con importaciones y la recepción del Mediterráneo en el nordeste de la Península Ibérica (siglos VII-VI aC). Revista d'Arqueologia de Ponent, número extra (fuera de colección). Universitat de Lleida. Lleida.

Guardiola, A,; Tortosa, T.; Miguel, M. P. de; Grau, E.; Haro, S. de; Carrascosa, B. y Martínez, M. T. 2001: En el umbral del más allá. Una tumba ibérica d'Elx. Ajuntament d'Elx. Elche.

Gurrera, M. y Moreno, I. 2016: "Intervenció arqueològica d'urgència al jaciment de les necròpolis de les Esquarterades". En J. Martínez, J. Diloli y M. Villalbí (eds.): I Jornades d'Arqueologia de les Terres de l'Ebre (2016 Tortosa): 245-257. Tortosa.

Gusi, F.; Díaz, M. A. y Oliver, A. 1991: "Modelos de fortificación ibérica en el norte del País Valenciano". Fortificacions. La problemàtica de l'Ibèric Ple (segles IV-III a.C.). Simposi Internacional d'Arqueologia Ibèrica (Manresa 1990): 79-102. Manresa.

Harvig, L.; Lynnerup, N. y Amsgaard Ebsen, J. 2012: "Computed tomo-graphy and computed radiography of late Bronze Age cremation urns from Denmark: An interdisciplinary attempt to develop methods applied in bioarchaeological cremation research". Archaeometry 54 (2): 369-387. https://doi.org/10.1111/j.1475-4754.2011.00629.x

Herrmann, B.; Gruppe, G.; Hummel, S.; Piepenbrink, H. y Schutkowski, H. 1990: Prähistorische Anthropologie. Springer Verlag. Berlin, Heidelberg. https://doi.org/10.1007/978-3-642-61514-6

Isidro, A. y Malgosa, A. 2003: Paleopatología. La enfermedad no escrita. Masson. Barcelona.

Janin, T.; Biazy, J. de; Boisson, H.; Chardenon, N.; Gardeisen, A.; Marchand, G.... y Séjalon, P. 2000: "La nécropole du second âge du Fer de Mourrel-Ferrat à Olonzac (Hérault)". Documents d'Archéologie Méridionale 23: 219-248. https://doi.org/10.3406/dam.2000.1141

Le Goff, I. 2009: "La pratique de la crémation perçue au travers de la documentation archéologique". Cahier des thèmes transversaux ArScAn (Vol IX), Thème VI - La pratique de la crémation perçue au travers de la documentation archéologique: 151-158.

López Cachero, F. J. y Rovira Hortalà, M. C. 2012: "El món funerari a la depressió prelitoral catalana entre el bronze final i la primera edat del ferro: ritual i dinamisme social a partir del registre arqueològic". En M. C. Rovira, F. J. López Cachero y F. Mazière (eds.): Les necròpolis d'incineració entre l'Ebre i el Tíber (segles IX-VI aC): metodologia, pràctiques funeràries i societat. Monografies 14, Museu d'Arqueologia de Catalunya. Barcelona: 37-55.

Maluquer de Motes, J. 1987: Catalunya: Baix Ebre. Institut d'Arqueologia i Prehistòria, Universitat de Barcelona. Barcelona.

Martín y Ortega, M. A. 1994: "Els antecedents ibèrics de la ciutat de Gerunda". Annals de l'Institut d'Estudis Gironins XXXIII, Homenat-ge al Dr. J. Marquès. Girona: 89-108.

Martin, A.; Codina, F. y Prado, G. de 2016: "La cerámica ática de la necrópolis del Puig de Serra (Serra de Daró-Ullastret, Cataluña)". En Cl.-A. de Chazelles y M. Schwaller (eds.): Vie quotidienne, tombes et symboles des Sociétés protohistòriques de Méditerranée nord-occidentale. Mélanges offerts à Bernard Dedet. Monographies d'Archéologie Méditerranéenne, Hors série 7 (2): 479-496.

Martín y Ortega, M. A. y Genís y Armadà, M. T. 1993: "Els jaciments ibèrics del Puig de Serra (Serra de Daró) segles VI-IV aC". Estudis del Baix Empordà 12: 5-48.

Mayoral, F. 1992: "Las necrópolis del Horizonte Ibérico Antiguo del Montsià-Bajo Maestrazgo". Revista d'Arqueologia de Ponent 2: 97- 110.

Mazière, F.; Dedet, D.; Carlús, X.; López Cachero, F.-J. y Rovira Hortalà, M. C. 2017: "Se souvenir des morts du Rhône à l'Èbre, du Xe au Ve s. av. J.-C.". En S. Adroit y R. Graells (eds.): Arquitecturas funerarias y memoria: la gestión de las necrópolis en Europa occidental (ss. X-III C.), Actas del Coloquio del 13-14 marzo 2014 celebrado en la Casa de Velázquez (Madrid). Ossana Edizioni. Venosa.

Miller, C. E.; Conard, N. J.; Goldberg, P. y Berna, F. 2009: "Dumping, sweeping and trampling: experimental micromorphological analysis of anthropogenically modified combustion features". En I. Théry- Parisot, L. Chabal y S. Costamagno (eds): The taphonomy of burned organic residues and combustion features in archaeological contexts. Proceedings of the round table (Valbonne May 27-29 2008). P@leth-nologie 2: 25-37.

Minozzi, S.; Giuffra, V.; Bagnoli, J.; Paribeni, E.; Giustini, D.; Caramella, D. y Fornaciari, G. 2010: "An investigation of Etruscan cremations by Computed Tomography (CT)". Antiquity 84: 195- 201. https://doi.org/10.1017/S0003598X00099865

Nicosia, C. y Stoops, G. (eds.) 2017: Archaeological soil and sediment micromorphology. John Wiley & Sons, Ltd. Chichester. https://doi.org/10.1002/9781118941065

Oliver, A. 2005: "La necrópolis ibérica del Mas Nou de Bernabé en Tirig - Salzadella (Castellón)". Saguntum (PLAV) 37: 45 -58.

Oliver, A. 2014: "La necrópolis ibérica de la Solivella: Nuevas visiones, nuevas propuestas". Cuadernos de Prehistoria y Arqueologia de la Universidad Autónoma de Madrid 40: 67-79. https://doi.org/10.15366/cupauam2014.40.005

Oliver, A. 2016: "La necrópolis ibérica de la Bassa del Mas, Santa Magdalena de Polpis (Castellón) y su entorno arqueológico". Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló 34: 119-151.

Oliver, A. 2018: "Nuevos enterramientos ibéricos en Castellón". En C. Matamoros de Villa, F. E. Tendero Fernández, Ll. Alapont Martín y J. Alfonso Llorens (eds.): Jornades d'Arqueologia de la Comunitat Valenciana 2013-2015: 69-76. Valencia.

Pagà, M. 2016: "La necròpolis ibèrica de Mianes (Santa Barbarà, Montsià). Noves aportacions i estudi de conjunt". En J. Martínez, J. Diloli y M. Villalbi (eds.): I Jornades d'Arqueologia de les Terres de l'Ebre (2016 Tortosa): 274-284. Tortosa.

Pons, E.; Asensio, D.; Morer, J. y Jornet, R. 2016: "Un edifici singular del segle V aC trobat sota la torre de defensa de l'oppidum ibèric (Mas Castellar-Pontós, Alt Empordà)". Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos 47: 13-46.

Py, M. 1997: "Syslat 3.1. Manuel de référence". Lattara 10 [monográfico].

Rafel, N. 1991: La necròpolis del Coll del Moro de Gandesa. Els materials. Publicacions de la Diputació de Tarragona. Tarragona.

Rafel, N. y Armada, X. L. 2008: "Sobre la cronologia de la necròpolis del Calvari del Molar i l'horitzó funerari del bronze final - primera edat del ferro a l'Ebre. Noves datacions absolutes". Cypsela 17: 149-159.

Rafel, N.; Belarte, M. C.; Graells, R. y Noguera, J. 2012: "Les necròpolis d'incineració a la Catalunya meridional i el Matarranya (segles IX-VI a. n. e). Novetats de la recerca". En M. C. Rovira, F. J. López Cachero y F. Mazière (eds.): Les necròpolis d'incineració entre l'Ebre i el Tíber (segles IX-VI aC): metodologia, pràctiques funeràries i societat. Monografies 14, Museu Arqueologic de Catalunya. Barcelona: 25-36.

Ripoll i Perelló, E. 1959: "El poblado y la necrópolis ilergetes de "La Pedrera" (Vallfogona de Balaguer, Lérida)". Empúries 21: 275-279.

Roser, P. y Fuentes, C. 2007: El yacimiento arqueológico Tossal de les Basses: seis mil años de historia de Alicante [Catálogo de la exposición]. Ayuntamiento de Alicante. [Alicante].

Ruiz Zapatero, G. 1985: Los Campos de Urnas del N.E. de la Península Ibérica. Universidad Complutense. Madrid.

Sala, R.; Garcia, E. y Tamba, R. 2012: "Archaeological geophysics. From basics to new perspectives". En I. Ollich (ed.): Archaeology, New approaches in theory and techniques: 133-166. https://doi.org/10.5772/45619

Sanmartí Grego, J. 1991: "Las necrópolis ibéricas en el área catalana". En J. Blánquez y V. Antona (eds.): Congreso de Arqueología Ibérica: las necrópolis (Madrid 1991): 77-108. Madrid.

Sanmartí, J.; Plana, R. y Martín, A. 2015: "Les estructures socials en els estats ibèrics de la costa de Catalunya". En M. C. Belarte, D. Garcia y J. Sanmartí (eds.): Les estructures socials protohistòriques a la Gàl·lia i a Ibèria. Homenatge a Aurora Martín i Enriqueta Pons. Actes de la VII Reunió Internacional d'Arqueologia de Calafell (Calafell 2013). Arqueo Mediterrània 14, Àrea d'Arqueologia de la Universitat de Barcelona - Institut Català d'Arqueologia Clàssica. Barcelona: 119-136.

Sanmartí, E.; Barberà, J.; Costa, F. y García, P. 1982: "Les troballes funeràries d'època ibèrica arcaica de la Granja Soley (Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental, Barcelona)". Ampurias 44: 71-103.

Schwaller, M.; Marchand, G. y Lejars, Th. 2018: Ensérune. La nécropole du second âge du fer 1: Présentation Générale et synthèse. Monographies d'Archéologie Méditerranéenne 38. Lattes.

Selma, S. 2017: Els jaciments arqueològics de Castelló de la Plana. De la investigació a la Divulgació. Monografies de Prehistòria i Arqueologia Castellonenques 13, Servei d'Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques. Castelló.

Stoops, G. 2003: Guidelines for analysis and description of soil and regolith thin section. Soil Science Society of America, Ionc, Wisconsin, Madison.

Trancho, G. J. 2010: "Análisis antropológico de las necrópolis de cremación". Revista Española de Antropología Física, 31: 205-232.

Trellisó, L. 2001: "La acción del fuego sobre el cuerpo humano: la antropología física y el análisis de las cremaciones antiguas". Cypsela 13: 89-100.

Ubelaker, D. H. 2009: "The forensic evaluation of burned skeletal remains: A synthesis". Forensic Science International 183 (1): 1-5. https://doi.org/10.1016/j.forsciint.2008.09.019 PMid:19010619

Verdú, E. 2015: La necrópolis ibérica de l'Albufereta (Alacant). Ritos y usos funerarios en un contexto de interacción cultural. Museo Arqueológico de Alicante. Alicante.

Vidal Matutano, P. 2013: "Cueva Maturras (Ciudad Real, España): el papel del fuego en un contexto funerario del III milenio a.C.". Sagvntum (P.L.A.V.) 45: 39-47. https://doi.org/10.7203/SAGVNTVM.45.2329

Vilaseca, S.; Solé, J. M.ª y Mañé, R. 1963: La necrópolis de Can Canyis (Banyeres, Prov. de Tarragona). Trabajos de Prehistoria VIII, Instituto Español de Prehistoria. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Madrid.

Villagran, X. S.; Huisman, D. J.; Mentzer, S. M.; Miller, C. E. y Jans, M. M. 2017: "Bone and other Skeletal Tissues". En C. Nicosia y G. Stoops (eds.): Archaeological soil and sediment micromorphology. John Wiley & Sons, Ltd. Chichester: 11-29. https://doi.org/10.1002/9781118941065.ch1

Višnjić, J.; Cavalli, F.; Percan, T. e Innocenti, D. 2013: "The Early Iron Age urn from Beram. The results of archaeological and MDCT research". Histria Archaeologica 44: 67-154.

Wahl, J. 1982: "Leichenbranduntersuchungen. Ein Überblick über die Bearbeitungs- und Aussagemöglichkeiten von Brandgräbern". Praehistorische Zeitschrift 57, 1: 1-127. https://doi.org/10.1515/prhz.1982.57.1.1

Zamora, D. 2008: "Can Ros, una nova àrea d'enterrament d'època ibèrica a la vall de Cabrera de Mar". Laietània 18: 17-35.

Descargas

Publicado

2022-06-20

Cómo citar

Belarte, M. C. ., Noguera, J. ., Bertral, A. ., Armentano, N. ., Tomàs-Gimeno, X. ., Prada, J. L. ., Euba, I. ., Sala, R. ., Mercè Bergadà, M. ., Jimeno, D. ., & López, D. . (2022). El ritual funerario en las necrópolis ibéricas a partir de nuevas aproximaciones metodológicas: Les Esquarterades (Ulldecona, Tarragona). Trabajos De Prehistoria, 79(1), 141–158. https://doi.org/10.3989/tp.2022.12292

Número

Sección

Noticiario

Datos de los fondos

Generalitat de Catalunya
Números de la subvención 2014/100756