Muerte infantil en época ibérica: el complejo arqueológico de Ullastret (Girona, Cataluña)
DOI:
https://doi.org/10.3989/tp.2024.959Palabras clave:
muerte natural, infanticidio, sacrificio, antropología física, genética, línea neonatalResumen
Una de las cuestiones más discutidas con relación a la cultura ibérica es el origen y el significado de los enterramientos infantiles, que aparecen habitualmente bajo el pavimento de determinados espacios domésticos. El objetivo de este estudio es analizar las inhumaciones infantiles de la ciudad ibérica de Ullastret (Girona, Cataluña) mediante una metodología antropológica que incide en la morfología, histología y genética como forma de evaluar las hipótesis planteadas hasta ahora: muertes debidas a causas naturales, posibles infanticidios o sacrificios rituales. El análisis de las 15 inhumaciones perinatales identificadas por el momento señala un patrón de mortalidad por causas naturales, aunque se observa un mayor número de individuos femeninos. El rango de edad sugiere que la mayoría de las muertes ocurrieron alrededor del nacimiento y en la etapa postnatal. Los resultados son consistentes con la idea de que estos enterramientos infantiles seguían normas sociales para individuos que morían en momentos tempranos de la vida.
Descargas
Citas
Afonso, C., Nociarova, D., Santos, C., Martínez‐Labarga, C., Mestres, I., Durán, M. y Malgosa, A. (2018). “Sex selection in late Iberian infant burials: Integrating evidence from morphological and genetic data”. American Journal of Human Biology, 31(1), e23204.
Agustí, B. (1999). “Estudi de les restes antropològiques de l’Illa d’en Reixac 1987-90”. En: Martín, A., Buxó, R., López, J. y Mataró, M. (Dirs.). Excavacions arqueològiques a l’Illa d’en Reixac (1987-1992). Monografies d’Ullastret, 1. Girona: Museu d’Arqueologia de Catalunya–Ullastret, pp. 305-309.
Agustí, B. y Brun, E. (2017). “Un dipòsit perinatal dins una casa senyorial del segle V a. C. a Mas Castellar-Pontós (Alt Empordà). L’estructura ES525”. Cypsela: revista de prehistòria i protohistòria, 20, pp. 107-116.
Agustí, B. y Casellas, S. (1999). “Els dipòsits d’infants i d’ovicaprins”. En: Martín, A., Buxó, R., López, J. y Mataró, M. (Dirs.). Excavacions arqueològiques a l’Illa d’en Reixac (1987-1992). Monografies d’Ullastret, 1. Girona: Museu d’Arqueologia de Catalunya–Ullastret, pp. 311-312.
Agustí, B., Llorens, J., López, J., Martín, M. A., Mataró, M. y Toledo, A. (1992). “Enterraments domestiques d’individus périnataux dans l’Illa d’en Reixac – Ullastret, Gerone, Espagne”. En: EPA (Ed.). Anthropologie Préhistorique : résultats et tendances. Sarrians: EPA, pp. 67-73.
Agustí, B., Martín, A. y Pons, E. (2008). “Dipòsits infantils als poblats ibers empordanesos”. En: Gusi, F., Muriel, S. y Olaria, C. (Dirs.). Nasciturus, infans, puerulus, vobis mater terra. Sèrie de Prehistòria i Arqueologia. Castellón: Diputación de Castellón, pp. 117-142.
Ahman, E. y Zupan, J. (2004). Neonatal and Perinatal Mortality: Country, Regional and Global Estimates. Geneva: World Health Organization. Accesible en:https://www.who.int/publications/i/item/9789241596145
Alcina, E., Piqueras, F. y Pallares, A. (1989). “Estudio del material dental humano contenido en las urnas del yacimiento arqueológico de Zucaina (Castellón)”. Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonenses, 14, pp. 43-50.
Alessandri, L., Stanley, F., Garner, J. y Walters, B. (1992). “A case-control study of unexplained antepartum stillbirths”. British Journal of Obstetrics and Gynecology, 99, pp. 711-718.
Almagro-Gorbea, M. (1994). “Ritos y cultos funerarios en el mundo ibérico”. Anales de Prehistoria y Arqueología, 9-10, pp. 107-133.
AlQahtani, S. (2008). Atlas of tooth development and eruption. Barts and the London School of Medicine and Dentistry. London: MClinDent.
AlQahtani, S., Hector, M. y Liversidge, M. (2010). “Brief Communication: The London Atlas of Human Tooth Development and Eruption”. American Journal of Physical Anthropology, 142, pp. 481-490.
Armentano, N., Esteve, X., Nociarová, D. y Malgosa, A. (2012). “Taphonomical study of the anthropological remains from Cova des Pas (Minorca)”. Quaternary International, 275, pp. 112-119.
Asensio, D., Morer, J., Sanmartí, J., Santacana, J. y Pou, J. (2005). “Evidències arqueològiques del procés d’emergència ‘d’élites’ aristocràtiques a la ciutadella ibèrica d’Alorda Park (Calafell, Baix Penedès)”. En: Mercadal, O. (Ed.). Món ibèric als Països Catalans: XIII Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. Homenatge a Josep Barberà i Farràs. Puigcerdà, 14 i 15 de novembre de 2003. Puigcerdà: Institut d’Estudis Ceretans, pp. 597-614.
Béraud-Colomb, E., Roubin, R., Martin, J., Maroc, N., Gardeisen, A., Trabuchet, G. y Goossens, M. (1995). “Human beta-globin gene polymorphisms characterized in DNA extracted from ancient bones 12,000 years old”. American Journal of Human Genetics, 57 (6), pp. 1267-1274.
Buckberry, J. (2000). Missing, presumed buried? Bone diagenesis and the under-representation of Anglo-Saxon children. Assemblage 5, vol. 5. Accesible en:http://www.shef.ac.uk/~Cassem/5/buckberr.html (Consultado: 10 mayo 2022).
Carneiro, C., Curate, F., Borralho, P. y Cunha, E. (2013). “Radiographic fetal osteometry: approach on age estimation for the Portuguese population”. Forensic Science International, 231 (1-3), pp. 397. e1–397.e5.
Chao, F., Gerland, P., Cook, A. R. y Alkema, L. (2019). “Systematic assessment of the sex ratio at birth for all countries and estimation of national imbalances and regional reference levels”. Proceedings of the National Academy of Sciences, 116 (19), pp. 9303-9311.
Chapa, T. (2003). “La percepción de la infancia en el mundo ibérico”. Trabajos de Prehistoria, 60, pp. 115-138.
Codina, F., Martin, A., Nadal, J., Prado, G. de y Valenzuela, S. (2009). “Étude et interprétation des dépôts fauniques sous pavement identifiés au Puig de Sant Andreu (Ullastret, Catalogne)”. En: Bonnardin, S., Hamon, C., Lauwers, M. y Quilliec, B. (Dirs.). Du matériel au spirituel. Réalités archéologiques et historiques des « dépôts » de la Préhistoire à nos jours. XXIXe Rencontres Internationales d’Archéologie et d’Histoire d’Antibes. Antibes: Éditions APDCA, pp. 137-144.
Codina, F., Martin, A. y Prado, G. de (Eds.) (2024). El Puig de Serra (Serra de Daró, Baix Empordà). La necròpolis de la ciutat ibèrica d’Ullastret i els seus precedents d’hàbitat de la primera Edat del Ferro. Girona: Museu d’Arqueologia de Catalunya–Ullastret, Monografies d’Ullastret 4.
Codina, F., Ortiz-Quintana, H., Prado, G. de, Roqué, C. y Sala, R. (2020). “Fase I de l’excavació en extensió d’un tram del fossat del Puig de Sant Andreu (Ullastret, Baix Empordà)”. En: Burch, J., Buxó, R., Frigola, J., Fuertes, M., Manzano, S. y Mataró, M. (Eds.). Quinzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona. Girona: Documenta Universitaria, pp.117-121.
Codina, F., Prado, G. de y Roqué, C. (2021). “Les défenses avancées dans les fortifications de l’âge du Fer du nord-est de la péninsule Ibérique : le fossé du Puig de Sant Andreu (Ullastret, Catalogne)”. En: Nectoux, E., Kurzaj, M-C., Gruat, P., Féliu, C. y Delrieu, F. (Eds.). Espaces fortifiés à l’âge du Fer en Europe (actes 43e coll. int. Le Puy-en-Velay). Francia: AFEAF, pp. 137-144.
Conceição, E. y Cardoso, H. (2011). “Environmental effects on skeletal versus dental development II: Further testing of a basic assumption in human osteological research”. American Journal of Biological Anthropology, 144 (3), pp. 463-470.
Fazekas, I. y Kósa, F. (1978). Forensic Fetal Osteology. Budapest: Akadémiai Kiadó.
Francès, J. y Guàrdia, M. (2011). “El poblat ibèric del Turó de Ca n’Oliver (segles VI –I aC). Balanç de 25 anys de recerca i difusión”. Tribuna d’arqueologia, Nº 2010-2011, pp. 267-291.
Gordon, C. y Buikstra, J. (1981). “Soil pH, bone preservation and sampling bias at mortuary sites”. American Antiquity, 46, pp. 566-571.
Guérin, P. (2003). El Castellet de Bernabé y el horizonte ibérico pleno edetano. Serie de Trabajos del SIP, 101. Valencia: Diputación Provincial de Valencia.
Guérin, P. y Martínez, R. (1987-1988). “Inhumaciones infantiles en poblados ibéricos del área valenciana”. Saguntum. Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia, 21, pp. 231-265.
Gusi, J. (1971). “Informe sobre la campaña de excavaciones en la región del Alto Valle del Mijares”. Noticiario Arqueológico Hispánico, XVI, pp. 205-241.
Gusi, J. (1989). “Posibles recintos necroláticos infantiles ibéricos en el ámbito mediterráneo español (siglos VII a. E al II d. E)”. Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonenses, 14, pp. 19-42.
Gusi, F. y Muriel, S. (2008). “Panorama actual de la investigación de las inhumaciones infantiles en la protohistoria del sudoeste mediterráneo europeo”. En: Gusi, F., Muriel, S. y Olaria, C. (Eds.). Nasciturus, infans, puerolus vobis mater terra. La muerte en la infancia. España: Diputació de Castelló.
Gutiérrez, A. (2021). Efectos tafonómicos observados en los restos cadavéricos de Sus scrofa domestica. Tesis doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona.
Guy, H., Masset, C. y Baud, C-A. (1997). “Infant taphonomy”. International Journal of Osteoarchaeology, 7, pp. 221-29.
Irurita, J. y Alemán, I. (2017). “Proposal of new regression formulae for the estimation of age in infant skeletal remains from the metric study of the pars basilaris”. International Journal of Legal Medicine, 131 (3), pp. 781-788.
Irurita, J., Alemán, I., Viciano, J., De Luca, S. y Botella, M. (2014). “Evaluation of the maximum length of deciduous teeth for estimation of the age of infants and young children: proposal of new regression formulas”. International Journal of Legal Medicine, 128(2), pp. 345-52.
Jeanty, R. (1983). “Fetal limb biometry” (Letter). Radiology, 147, pp. 601-602.
Kreutz, K., Timme, M. y Mühlfeld, C. (2015). “The neonatal line in human teeth: a morphological and histological analysis”. Archives of Oral Biology, 60 (2), pp. 280-289.
Lewis, M. (2007). Bioarcheology of children. Cambridge: Cambridge University Press.
Lin, Z., Kondo, T., Minamino, T., Ohtsuji, M., Nishigami, J., Takayasu, T. y Ohshima, T. (1995). “Sex determination by polymerase chain reaction on mummies discovered at Taklamakan desert in 1912”. Forensic Science International, 75(2-3), pp. 197-205.
Llorens i Rams, J. y Mataró i Plaselasala, M. (1999a). “La trama urbana i les àrees de circulació”. En: Martín, A., Buxó, R., López, J. y Mataró, M. (Dirs.). Excavacions arqueològiques a l’Illa d’en Reixac (1987-1992). Monografies d’Ullastret, 1. Girona: Museu d’Arqueologia de Catalunya–Ullastret, pp. 35-38.
Llorens i Rams, J. y Mataró i Plaselasala, M. (1999b). “L’insula 7: estratigrafía, cronología i arquitectura”. En: Martín, A., Buxó, R., López, J. y Mataró, M. (Dirs.). Excavacions arqueològiques a l’Illa d’en Reixac (1987-1992). Monografies d’Ullastret, 1. Girona: Museu d’Arqueologia de Catalunya–Ullastret, pp. 63-78.
Mahoney, P. (2011). “Human deciduous mandibular molar incremental enamel development”. American Journal of Physical Anthropology, 144 (2), pp. 204-214.
Martín, A., Buxó, R., López J. y Mataró, M. (Dirs.). (1999). Excavacions arqueològiques a l’Illa d’en Reixac (1987-1992). Monografies d’Ullastret, 1. Girona: Museu d’Arqueologia de Catalunya–Ullastret.
Martín, A., Codina, F. y Prado, G. (2016). “La cerámica ática de la necrópolis del Puig de Serra (Serra de Daró-Ullastret, Cataluña)”. En: Chazelles, Cl.-A. de y Schwaller, M. (Eds.). Vie quotidienne, tombes et symboles des sociétés protohistòriques de Méditerranée nord-occidentale. Mélanges offerts à Bernard Dedet. Monographies d’Archéologie Méditerranéenne, 7(2), pp. 479-496.
Martin i Ortega M. (1990). “El s. III a. C. a Ullastret (Baix Empordà). Excavació del Tall-1”. En: La romanització del Pirineu. Actes del 8è Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, 1988. España. pp. 35-41.
Mays, S. y Eyers, J. (2011). “Perinatal infant death at the Roman villa site at Hambleden, Buckinghamshire, England”. Journal of Archaeological Science, 38, pp. 1931–8.
Millett, M. y Gowland, R. (2015). “Infant and Child Burial Rites in Roman Britain: A Study from East Yorkshire”. Britannia, 46, pp. 171-189.
Mercadal, O. (1992). “Estudi paleoantropològic d’una resta òssia procedent del jaciment ibèric d’Alorda Park”. En: Sanmartí, J. y Santacana, J. (Eds.). El poblat ibèric d’Alorda Park: Calafell, Baix Penedès: campanyes 1983-1988 (Vol. 11). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei d’Arqueologia, pp. 303-305.
Mercadal, O. (1999). “Ca n’Olive (Cerdanyola del Vallés). Estudi paleoantropológic dels individus perinatals”. Limes: Revista de arqueología, 6-7, pp. 53-57.
Miró, C., Barberà, J., Campillo D. y Molist, N. (1989). “Las inhumaciones infantiles y otros ritos en el poblado ibérico de la Penya del Moro de San Just Desvern (Barcelona)”. Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonenses. Ejemplar dedicado a: Inhumaciones infantiles en el ámbito mediterráneo español (siglos VII a. E. al II d. E.), 14, pp. 161-172.
Murphy, S., Xu, J. y Kochanek, K. (2012). “Deaths: preliminary data for 2010”. National Vital Statistics Reports, 60 (4), pp. 1-51.
Olalde, I., Mallick, S., Patterson, N., Rohland, N., Villalba-Mouco, V., Silva, M., ... y Reich, D. (2019). “The genomic history of the Iberian Peninsula over the past 8000 years”. Science, 363 (6432), pp. 1230-1234.
Planas i Banús, M. R. y Martín, A. (2005). “L’estudi del territori de l’oppidum d’Ullastret (1997-2003): ocupació extra muros i paisatge rural”. En: Món ibèric als Països Catalans: XIII Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. Homenatge a Josep Barberà i Farràs. Puigcerdà, 14 i 15 de novembre de 2003. España: Institut d’Estudis Ceretans, pp. 347-360.
Sabel, N., Johansson, C., Kühnisch, J., Robertson, A., Steiniger, F., Norén, J. G., Klingberg, G. y Nietzsche, S. (2008). “Neonatal lines in the enamel of primary teeth- A morphological and scanning electron microscopic investigation”. Archives of Oral Biology, 53 (10), pp. 954-63.
Sanmartí, J. y Santacana, J. (1992). “El poblat ibèric d’Alorda Park. Calafell, Baix Penedès. Campanyes 1983-1988”. En: Excavacions Arqueològiques a Catalunya,11. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
Santos, F., Pandya, A. y Tyler-Smith, C. (1998). “Reliability of DNA-based sex tests”. Nature Genetics, 18 (2), p. 103.
Saunders, S., Hoppa, R., Macchiarelli, R. y Bondioli, L. (2000). “Investigating Variability in Human Dental Development in the Past”. Anthropologie (Brno), 38, (1), pp. 101-107.
Scheuer, L. y Black, S. (2000). Developmental Juvenile Osteology. London: Academic Press.
Scheuer, L. y MacLaughlin‐Black, S. (1994). “Age estimation from the pars basilaris of the fetal and juvenile occipital bone”. International Journal of Osteoarchaeology, 4 (4), pp. 377-380.
Scheuer, J., Musgrave, J. y Evans, S. (1980). “The estimation of late fetal and perinatal age from limb bone length by linear and logarithmic regression”. Annals of Human Biology, 7 (3), pp. 257-265.
Schour, I. (1936). “The neonatal line in the enamel and dentin of the human deciduous teeth and first permanent molar”. The Journal of the American Dental Association (1922), 23 (10), pp. 1946-1955.
Sherer, D., Sokolovski, M., Dalloul, M., Khoury‐Collado, F., Osho, J., Lamarque, M. y Abulafia, O. (2006). “Fetal clavicle length throughout gestation: a nomogram”. Ultrasound in Obstetrics & Gynecology, 27 (3), pp. 306-310.
United Nations Population Division (2022). “Sex ratio at birth (male births per female births) - Least developed countries: UN classification”. Accesible en: https://datos.bancomundial.org/indicador/SP.POP.BRTH.MF?end=2020&locations=XL&most_recent_year_desc=true&start=1988 (Consultada: 17 enero 2023).
Vinueza‐Espinosa, D. C., Cuesta‐Aguirre, D. R., Malgosa, A. y Santos, C. (2023). “Mitochondrial DNA control region typing from highly degraded skeletal remains by single‐multiplex next‐generation sequencing”. Electrophoresis, 44 (17-18), pp. 1423-1434.
Vinueza‐Espinosa, D. C., Santos, C., Martínez‐Labarga, C. y Malgosa, A. (2020). “Human DNA extraction from highly degraded skeletal remains: How to find a suitable method?”. Electrophoresis, 41 (24), pp. 2149-2158.
Wagner, C. (1995). “El sacrificio fenicio-púnico MLK: la ritualización del infanticidio”. IX Jornadas de Arqueología Fenicio-Púnica. Trabajos del Museo Arqueológico de Ibiza y Formentera, 35, pp. 23-54.
WHO y UNICEF. (2022). Maternal and perinatal death surveillance and response: materials to support implementation. Ginebra: World Health Organization. Accesible en:https://www.who.int/publications/i/item/9789240036666
Zupan, J. (2005). Perinatal mortality in developing countries. New England Journal of Medicine, 352 (20), pp. 2047-2048.
Archivos adicionales
Publicado
Cómo citar
Número
Sección
Licencia
Derechos de autor 2025 Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)

Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución 4.0.
© CSIC. Los originales publicados en las ediciones impresa y electrónica de esta Revista son propiedad del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, siendo necesario citar la procedencia en cualquier reproducción parcial o total.Salvo indicación contraria, todos los contenidos de la edición electrónica se distribuyen bajo una licencia de uso y distribución “Creative Commons Reconocimiento 4.0 Internacional ” (CC BY 4.0). Puede consultar desde aquí la versión informativa y el texto legal de la licencia. Esta circunstancia ha de hacerse constar expresamente de esta forma cuando sea necesario.
No se autoriza el depósito en repositorios, páginas web personales o similares de cualquier otra versión distinta a la publicada por el editor.
Datos de los fondos
Ministerio de Ciencia e Innovación
Números de la subvención PGC2018-096666-B-100
Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca
Números de la subvención Exp. 2021 FI_B1 00064
Agencia Nacional de Investigación y Desarrollo
Números de la subvención 72200576
Universitat Autònoma de Barcelona
Números de la subvención UAB-FPI B21_P0022