La variabilidad tecnológica del Paleolítico superior final en el sur de Cataluña: la cueva de la Mallada (Perelló, Tarragona) y el abrigo de l’Areny (Vilanova d’Escornalbou, Tarragona)

Autores/as

  • Sergio García Catalán Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES)
  • Manuel Vaquero Rodríguez Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) - Àrea de Prehistòria, Universitat Rovira i Virgili (URV)

DOI:

https://doi.org/10.3989/tp.2015.12144

Palabras clave:

Nordeste de la Península Ibérica, Pleistoceno superior final, Paleolítico superior final, Tecnología lítica, La Mallada, L’Areny

Resumen


En este artículo se presenta el primer estudio tecnológico de los conjuntos líticos de la cueva de la Mallada (Perelló, Tarragona) y el abrigo de l’Areny (Vilanova d’Escornalbou, Tarragona), ambos incluidos en el Paleolítico superior final. Tras definir sus similitudes y diferencias, se han comparado con otros yacimientos con dataciones localizados principalmente en el sur de Cataluña e incluidos en este periodo cronológico. Los resultados ponen de manifiesto la variabilidad de las estrategias de explotación de núcleos al final del Paleolítico Superior.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Aura, J. E. 1995: El Magdaleniense mediterráneo: La Cova del Parpalló (Gandía, Valencia). Trabajos varios del Servicio de Investigación Prehistórica 91, Diputación Provincial de Valencia. Valencia.

Aura, J. E. y Pérez, M. 1992: “Tardiglaciar y Postglaciar en la región mediterránea de la Península Ibérica (13500-8500 BP): transformaciones industriales y económicas”. Saguntum 25: 25-47.

Aura, J. E. y Pérez, M. 1995: “El Holoceno inicial en el Mediterráneo español (11000-7000 BP). Características culturales y económicas”. En V. Villaverde (ed.): Los últimos cazadores. Transformaciones culturales y económicas durante el Tardiglaciar y el inicio del Holoceno en el ámbito mediterráneo: 119-146. Instituto de Cultura Juan Gil-Albert y Diputación Provincial de Alicante. Alicante.

Bosch, J. 2001: “Les ocupacions prehistòriques de caçadors-recol·lectors a la Cova del Vidre (Roquetes): Assentament i clima”. Recerca 5: 9-20.

Cacho, C.; Jordá, J.; Torre, I. de la Yravedra, J. 2001: “El Tossal de la Roca (Alicante). Nuevos datos sobre el Magdaleniense mediterráneo de la Península Ibérica”. Trabajos de Prehistoria 58 (1): 71-93.

Carbonell, E.; Rodríguez, X. P.; Sala, R. y Vaquero, M. 1992: “New elements of the logical analytic system”. Cahier Noir 6: 5-61.

Casabó, J. A. 2004: Paleolítico superior final y Epipaleolítico en la Comunidad Valenciana. Serie Mayor 3, Museo Arqueológico de Alicante. Alicante.

Casanova, J.; Martínez-Moreno, J. y Mora, R. 2008: “Traçant l’ocupació dels Pirineus: la Balma Guilanyà i els caçadors recol·lectors del Tardiglacial i l’Holocè antic al Prepirineu Oriental”. Tribuna d’Arqueologia 2006: 59-83.

Domènech, E. M. 1998: “Los sistemas de producción lítica del Paleolítico superior final y Epipaleolítico en la vertiente mediterránea occidental. Tres ejemplos claves: la Grotte Gazel (Salleles-Cabardès, Aude), Cova Matutano (Vilafamés, Castellón) y Abric del Filador (Margalef del Montsant, Tarragona)”. Pyrenae 29: 9-45.

Equip Guineu 1995: “Elaboració d’una cronostratigrafia per a la Prehistòria del Penedès”. Tribuna d’Arqueologia 1993-1994: 7-24.

Esteve, F. 2000: Recerques arqueològiques a la Ribera Baixa de l’Ebre (1). Prehistòria. Ayuntamiento de Amposta. Amposta.

Font, B.; López-Polín, L. y Ollé, A. 2010: “Description and characterization of the natural alteration of chert artifacts from Atapuerca (Burgos, Spain), Cansaladeta (Tarragona, Spain) and Orgnac 3 (Ardèche, France)”. Museologia Scientifica e Naturalistica 6: 103-110.

Fontanals, M.; Ollé, A. y Vergès J. M. 2009: “Les ocupacions del Tardiglacial a l’Abric de La Cativera (El Catllar, Tarragonès)”. En Institut d’Estudis Ceretans (ed.): XIV Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. Els Pirineus i les àrees circumdants durant el Tardiglacial. Mutacions i filiacions tecnoculturals, evolució paleoambiental (16000-10000 BP). Homenatge al Professor Georges Laplace (Puigcerdà 2006): 537-547. Puigcerdà.

Fortea, J. 1973: Los complejos microlaminares y geométricos del Epipaleolítico mediterráneo español. Memorias del Seminario de Prehistoria y Arqueología de la Universidad de Salamanca 4. Salamanca.

Fortea, J.; Fullola, J. M.; Villaverde, V.; Davidson, I.; Dupré, M. y Fumanal, M. P. 1983: “Schéma paléoclimatique, faunique et chrono-stratigraphique des industries à bord abattu de la région méditerranéenne espagnole”. Rivista di Scienze Preistoriche 38 (1-2): 21-67.

Fullola, J. M. 1996: “Le Paléolithique supérieur dans le nord’est ibérique: la Catalogne”. En M. Otte (ed.): Le Paléolithique supérieur européen. Bilan quinquennal 1991-1996 U.I.S.P.P. Commission VIII (Liège 1996). ERAUL 76. Lieja: 345-352.

Fullola, J. M. 2006: “La recherche sur le Paléolithique supérieur dans le NE ibérique: la Catalogne (2001-2005)”. En P. Noiret (ed.): Le Paléolithique Supérieur européen. Bilan quinquennal 2001- 2006 U.I.S.P.P. Commission VIII (Lisbonne 2006). ERAUL 115. Lieja: 1-5.

Fullola, J. M y García-Argüelles, P. 1987: “El Paleolític Superior del sud de Catalunya”. Cypsela VI: 237-241.

Fullola, J. M.; Bartrolí, R.; Bergadà, M. M.; Doce, R.; García-Argüelles, P.; Nadal, J.; Rodón, T.; Adserias, M. y Cebrià, A. 1993: “Nuevas aportaciones al conocimiento del Paleolítico superior en las comarcas meridionales y occidentales de Catalunya”. En M. P. Fumanal y J. Bernabéu (eds.): Estudios sobre Cuaternario. Medios sedimentarios. Cambios ambientales. Hábitat humano. Universidad de Valencia. Valencia: 239-247.

Fullola, J. M.; García-Argu.elles, P.; Mangado, X. y Medina, B. 2011: “Paleolític i Epipaleolític al Garraf- Ordal. On érem i on som…”. En A. Blasco, M. Edo y M. J. Villalba (eds.): La Cova de Can Sadurní i la Prehistòria de Garraf. Recull de 30 anys d’investigació. Hugony Editore. Milán: 227-243.

Fullola, J. M.; García-Argu.elles, P.; Serrat, D. y Bergadà, M. M. 1995: “El Paleolític i l’Epipaleolític al vessant meridional dels Pirineus catalans. Vint anys de recerca a la franja pirinenca sud; interrelacions amb les àrees circumdants”. En Institut d’Estudis Ceretans (ed.): X Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. Cultures i medi. De la Prehistòria a l’Edat Mitjana. 20 anys d’arqueologia pirinenca. Homenatge al Professor Jean Guilaine (Puigcerdà 1995): 159-176. Puigcerdà.

Fullola, J. M.; Mangado, X.; Petit, M. A.; Bartrolí, R. 2006: “La cova del Parco (Alòs de Balaguer, La Noguera, Lleida): Darreres intervencions arqueològiques i visió de conjunt”. Quadern de treball de l’Associació Arqueològica de Girona 14: 29-41.

Fullola, J. M.; Mangado, X.; Tejero, J. M.; Petit, M. A.; Bergadà, M. M.; Nadal, J.; García-Argüelles, P.; Bartrolí, R. y Mercadal, O. 2012: “The Magdalenian in Catalonia (northeast I Iberia)”. Quaternary International XXX: 1-20.

García-Argüelles, P.; Estrada, A.; Nadal, J.; Fullola, J. M. y Mangado, X. 2009: “Les niveaux épipaléolithiques de la Balma del Gai (Moià, Barcelone, Catalogne)”. De Méditerranée et d’ailleurs… Mélanges offerts à Jean Guilaine: 299-310. Archives d’Écologie Préhistorique. Toulouse.

García-Argüelles, P. y Fullola, J. M. 1987: “El Paleolítico superior final en las comarcas meridionales y occidentales de Cataluña”. Cuadernos de Prehistoria y Arqueología 13: 17-38.

García-Argüelles, P. y Fullola, J. M. 2006: “La Cueva del Parco (Alós de Balaguer, Lleida) y el Abrigo del Filador (Margalef de Montsant, Tarragona): dos secuencias clave para el conocimiento del Epipaleolítico en el nordeste peninsular”. En A. Alday (ed.): El Mesolítico de muescas y denticulados en la cuenca del Ebro y el litoral mediterráneo peninsular. Diputación Foral de Álava. Álava: 121-133.

García-Argüelles, P. y Nadal, J. 1996: “La Cova de la Mallada (Perelló): estudio lítico y reconstrucción paleoecológica de un yacimiento del Paleolítico superior final”. Pyrenae 27: 9-20.

García-Argüelles, P.; Nadal, J. y Fullola, J. M. 2005: “El abrigo del Filador (Margalef de Montsant, Tarragona) y su contextualización cultural y cronológica en el nordeste peninsular”. Trabajos de Prehistoria 62 (1): 65-83.

García, S. 2007: “La industria lítica del nivel Asup del Molí de Salt (Vimbodí, Tarragona) y su contextualización en el Paleolítico Superior final de la vertiente mediterránea de la Península Ibérica”. Trabajos de Prehistoria 64 (2): 157-168.

García, S.; Gómez, B.; Soto, M. y Vaquero, M. 2013: “Los sistemas de producción lítica en el Paleolítico superior final: el caso del nivel Asup del Molí del Salt (Vimbodí i Poblet, Tarragona)”. Zephyrus LXXII (2): 39-58.

García, S.; Vaquero, M.; Pérez, I.; Menéndez, B.; Peña, L.; Blasco, R.; Mancha, E.; Moreno, D. y Muñoz, L. 2009: “Palimpsestos y cambios culturales en el límite Pleistoceno-Holoceno: el conjunto lítico de Picamoixons (Alt Camp, Tarragona)”. Trabajos de Prehistoria 66 (2): 61-76.

Genera, M. 1993: “Un jaciment quaternari del Baix Ebre: el Clot de l’Hospital”. Homenatge a Miquel Tarradell. Curial Edicions Catalanes. Barcelona: 121-129.

Guilbaud, M. 1995: “Introduction sommaire au concept de champ opératoire”. Cahier Noir 7: 121-133.

Laplace, G. 1974: “La typologie analytique et structurale: Base rationnelle d’étude des industries lithiques et osseuses”. Banques de données archéologiques. Colloques nationaux du CNRS (Marseille 1972) 932: 91-143. Paris

Mangado, X.; Petit, M. A.; Fullola, J. M. y Bartrolí, R. 2007: “El Paleolític superior final de la Cova del Parco (Alòs de Balaguer, La Noguera)”. Revista d’Arqueologia de Ponent 16-17: 45-62.

Mangado, X.; Petit, M. A.; Fullola, J. M.; Bartrolí, R.; Bergadà, M. M.; Esteve, X.; Calvo, M.; Tejero, J. M. y Estrada, A. 2009: “Els caçadors recol·lectors de la Cova del Parco (Alòs de Balaguer, La Noguera, Lleida): El Magdalenià superior”. En Institut d’Estudis Ceretans (ed.): XIV Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. Els Pirineus i les àrees circumdants durant el Tardiglacial. Mutacions i filiacions tecnoculturals, evolució paleoambiental (16000-10000 BP). Homenatge al Professor Georges Laplace (Puigcerdà 2006): 565- 577. Puigcerdà.

Mangado, X.; Tejero, J. M.; Fullola, J. M.; García-Argüelles, P.; García, M.; Soler, N. y Vaquero, M. 2010: “Nuevos territorios, nuevos grafismos: una visión del Paleolítico superior en Catalunya a inicios del siglo XXI”. En X. Mangado (ed.): El Paleolítico superior peninsular. Novedades del siglo XXI. Universidad de Barcelona. Barcelona: 63-83.

Martínez-Moreno, J. y Mora, R. 2009: “Balma Guilanyà (Prepirineo de Lleida) y el Aziliense en el noreste de la Península Ibérica”. Trabajos de Prehistoria 66 (2): 45-60.

Mir, A. y Freixas, A. 1993: “La Font Voltada, un yacimiento de finales del Paleolítico Superior en Montbrió de la Marca (La Conca de Barberá, Tarragona)”. Cypsela X: 13-21.

Morales, J. I.; Burjachs, F.; Allué, E.; Fontanals, M.; Soto, M. Expósito, I.; Gassiot, E.; Pèlachs, A.; Pérez- Obiol, R.; Soriano, J. M.; Vergès, J. M. y Yll, E. 2012: “Paleografía humana durante el Tardiglaciar y Holoceno inicial en el ámbito mediterráneo del NE Ibérico”. Cuaternario y Geomorfología 26 (3-4): 11-28.

Olaria, C. 1999: Cova Matutano (Vilafamés, Castellón). Un modelo ocupacional del magdaleniense superior-final en la vertiente mediterránea peninsular. Monografies de Prehistòria i Arqueologia castellonenques 5, Diputación de Castellón. Castellón.

Petit, M. A.; Mangado, X.; Fullola, J. M.; Bartrolí, R.; Bergadà, M. M. y Esteve, X. 2009: “Els caçadorsrecol ·lectors de la Cova del Parco (Alòs de Balaguer, La Noguera, Lleida). L’Epipaleolític microlaminar: continuïtat o canvi?”. En Institut d’Estudis Ceretans (ed.): XIV Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. Els Pirineus i les àrees circumdants durant el Tardiglacial. Mutacions i filiacions tecnoculturals, evolució paleoambiental (16000-10000 BP). Homenatge al Professor Georges Laplace (Puigcerdà 2006): 579-591. Puigcerdà.

Román, D. 2010: El poblament del final del Plistocè en les comarques del nord del País Valencià a partir de l’estudi tecno-tipològic de la indústria lítica. Tesis Doctoral. Universidad de Valencia. Valencia. http:// hdl.handle.net/10803/39089 (consulta 27-I-2015).

Soler, N.; Fullola, J. M.; Sacchi, D. y Langlais, M. 2009: “El Magdalenià clàssic entre Llenguadoc occidental i Catalunya (14500-11000 BP)”. En Institut d’Estudis Ceretans (ed.): XIV Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. Els Pirineus i les àrees circumdants durant el Tardiglacial. Mutacions i filiacions tecnoculturals, evolució paleoambiental (16000-10000 BP). Homenatge al Professor Georges Laplace (Puigcerdà 2006): 317-348. Puigcerdà.

Vaquero, M. (ed.) 2004: Els darrers caçadorsrecol ·lectors de la Conca de Barberà: el jaciment del Molí del Salt (Vimbodí). Excavacions 1999-2003. Museu Arxiu de Montblanc i comarca. Montblanc.

Vaquero, M.; Alonso, S. y García, S. 2009: “El final del Magdaleniense y el Mesolítico en Catalunya”. En Institut d’Estudis Ceretans (ed.): XIV Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. Els Pirineus i les àrees circumdants durant el Tardiglacial. Mutacions i filiacions tecnoculturals, evolució paleoambiental (16000-10000 BP). Homenatge al Professor Georges Laplace (Puigcerdà 2006): 349-373. Puigcerdà.

Vaquero, M.; Alonso, S.; García, S.; García-Hernández, A.; Gómez, B.; Rettig, D. y Soto, M. 2012: “Temporal nature and recycling of Upper Paleolithic artifacts: the burned tools from the Molí del Salt site (Vimbodí i Poblet, northeastern Spain)”. Journal of Archaeological Science XXX: 1-12.

Vilaseca, S. 1961: “La estación taller de sílex de L’Areny (Vilanova d’Escornalbou, provincia de Tarragona)”. Trabajos del Seminario de Historia Primitiva del Hombre de la Universidad de Madrid y del Instituto Español de Prehistoria del CSIC III. Madrid: 7-57.

Vilaseca, S. y Cantarell, I. 1956: “La Cova de la Mallada, de Cabra-Feixet”. Ampurias XVII-XVIII: 141-157.

Villaverde, V. y Martínez, R. 1995: “Características culturales y económicas del final del Paleolítico superior en el Mediterráneo español”. En V. Villaverde (ed.): Los últimos cazadores. Transformaciones culturales y económicas durante el Tardiglaciar y el inicio del Holoceno en el ámbito mediterráneo. Instituto de Cultura Juan Gil-Albert y Diputación Provincial de Alicante. Alicante: 79-117

Descargas

Publicado

2015-06-30

Cómo citar

García Catalán, S., & Vaquero Rodríguez, M. (2015). La variabilidad tecnológica del Paleolítico superior final en el sur de Cataluña: la cueva de la Mallada (Perelló, Tarragona) y el abrigo de l’Areny (Vilanova d’Escornalbou, Tarragona). Trabajos De Prehistoria, 72(1), 64–83. https://doi.org/10.3989/tp.2015.12144

Número

Sección

Artículos

Artículos más leídos del mismo autor/a