Los datos antracológicos de la Balma del Gai (Bages, Barcelona): una aportación al conocimiento de la vegetación y la explotación de los recursos forestales durante el Tardiglaciar en el NE peninsular

Autores/as

  • Ethel Allué Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). Àrea de Prehistòria. Universitat Rovira i Virgili. Tarragona
  • Jordi Nadal Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia. Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona.
  • Alicia Estrada Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia. Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona.
  • Pilar García-Argüelles Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia. Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona.

DOI:

https://doi.org/10.3989/tp.2007.v64.i1.95

Palabras clave:

Tardiglaciar, Antracología, Recursos forestales, Paisaje

Resumen


La secuencia de la Balma del Gai presenta una sucesión estratigráfica con materiales arqueológicos que abarcan un período entre ca. 12.000-8.500 BP. El registro antracológico de la secuencia es abundante y aporta datos importantes sobre el medio vegetal y las estrategias de explotación de los recursos forestales. El objetivo de este trabajo es plantear las diferentes problemáticas de este período con relación a las transformaciones del medio natural y de los cambios en las estrategias de subsistencia de los últimos cazadores recolectores. Las coníferas dominan entre los restos antracológicos en la base de la secuencia, pero el cambio climático permite el desarrollo de otros taxones que caracterizan las formaciones vegetales en el entorno de la Balma del Gai. Asimismo el cambio en las estrategias de explotación de los recursos naturales, combustible y consumo alimenticio, afectan también el registro antracológico.  

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Allué, E. 2004: “Anàlisi antracològica”. En M. Vaquero (ed.): Els darrers caçadors-recol•lectors de la Conca de Barberà: El jaciment del Molí del Salt (Vimbodí). Excavacions 1999-2003. Publicacions del Museu 5. Fundació Martí l’Humà. Museu-Arxiu de Montblanc i Comarca: 187-196. Montblanc.

Aura Tortosa, J. E.; Villaverde, V.; Pérez Ripoll, M.; Martínez Valle, R. y Calatayud, P. G. 2002: “Big game and small prey: Paleolithic and Epipaleolithic economy from Valencia (Spain)”. Journal of Archaeological Method and Theory 9 (3) : 215- 267.

Aura, J. E.; Carrión, Y.; Estrelles, E. y Pérez Jordá, G. 2005: “Plant economy of hunter-gatherer groups at the end of the last Ice Age: plant macroremains from the cave of Santa Maira (Alacant, Spain) ca. 12000-9000 B.P.”. Vegetation History and Archaeobotany 14: 542-550.

Badal, E. 1996: “La végétation du Paleolithique supérieur et de l’epipaléolithicque aux alentours de la Cueva de Nerja (Malaga, Nerja)”. Suplément à la Revue d’Archéométrie. 171-176.

Badal, E. y Carrion, Y. 2001: “Del glacial a l’interglacial: els paisatges vegetals a partir de les restes carbonitzades trobades en les coves d’Alacant”. En V. Villaverde (ed.) : De neandertals a cromanyons. L’inici del poblament humà a les terres valencianes. Universitat de València. València: 21-40.

Bazile-Robert, E. 1980: “Les groupements à Amygdalus et Prunus de la Fin du Tardiglaciaire et au Début du Postglaciaire en Méditerranée Nord-Occidentale”. Géobios 13: 777-780.

Bazile-Robert, E. 1982: Données expérimentales pour l’anthracoanalyse. Études Quaternaires Languedociennes 2: 25-32.

Bergadà, M. M. 1998: “Estudio geoarqueológico de los asentamientos prehistóricos del Pleistoceno Superior y el Holoceno inicial en Catalunya”. BAR Internacional Series. 742, London.

Bergada, M.M.; Burjachs, F. y Fullola J.M. 1999: “Évolution paléoenvironnementale de 14.500 a 10.000 BP. dans les prépyrénées catalans: La grotte du Parco (Alòs de Balaguer, Lleida, Espagne)”. L’Anthropologie 103:249-264.

Burjachs, F. y Allué, E. 2002: “Paleoclimatic evolution during the last glacial cycle at the NE of the Iberian Peninsula”. En M. B. Ruiz Zapata, M. Dorado Valiño, A. Valdeolmillos, Gil García, M.J. Bardají Azcárate, I. de Bustamante e I. Martínez (eds.): Quaternary climatic changes and environmental crises in the Mediterranean Region. Alcalá de Henares. Universidad de Alcalá. Madrid: 1-10.

Buxó, R. 1997: Arqueología de las Planta. Ed. Crítica. Barcelona.

Carrión, J. S.; Munuera, M.; Navarro, C. y Soler, F. 2000: “Paleoclimas e historia de la vegetación cuaternaria en España a través del análisis polínico. Viejas falacias y nuevos paradigmas”.Complutum 11: 115-142.

Chabal, L.; Fabre, L.; Terral, J.F. y Thery-Parisot, I. 1999: “L’anthracologie”. En A. Ferdière (ed.): La Botanique. Eds. Errance. París: 43-104.

Estrada, A.; Garcia-Argüelles, P. y Nadal, J. 2004: “Les excavacions a la Balma del Gai (Moià, Bages)”. Actes de les Jornades d’Arqueologia i Paleontología 2001 I. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Barcelona: 135-143.

Greguss, P. 1955: Identification of living gymnosperms on the basis of xylotomy. Akademiai Kiado. Budapest.

Guilaine, J.; Barbaza, M.; Geddes, D. y Vernet, J.L. 1982: “Prehistoric Human Adaptations in Catalonia (Spain)”. Journal of Field Archaeology 9: 407-416.

Heinz, C. y Barbaza, M. 1998: “Environmental changes during the Late Glacial and Post-Glacial in the central Pyrenees (France): new charcoal analysis and archaeological data”. Review of Palaeobotany and Palynology 104: 1-17.

Hockett, B. S. y Haws, J. A. 2003: “Nutritional Ecology and Diachronic Trends in Paleolithic Diet and Health”. Evolutionary Anthropology 12: 211-216.

Holden, T. G.; Hather, J. G. y Watson J. P. N. 1995: “Mesolithic plant exploitation at the Roc del Migdia, Catalonia”. Journal of Archaeological Science 22:769-778.

Jacquiot, C.; Trenard, Y. y Hidrol, D. 1973: “Atlas d’anatomie des bois des angiospermes. Texte”. Centre technique du bois. Paris.

Mangado, X. y Nadal, J. 2001: “Àrees de captació de primeres matèries lítiques durant la prehistòria del moianès: com utilizaven els nostres avantpassats el territori”. Modilianum 24: 43-53.

Mason, S.L.R. y Hather, J.G. (eds.) 2002: Huntergatherer archaeobotany. Perspectives from the northern temperate zone. Institute of Archaeology. University College London. London.

Mir, A. y Freixas, A. 1993: “La Font Voltada, un yacimiento de finales del Paleolítico superior en Montbrió de la Marca (La Conca de Barberà, Tarragona)”. Cypsela X:13-21.

Mithens, S.J.; Finlay, N.; Carruthers, W.; Carter, S. y Ashmon P. 2001: “Plant use in the Mesolithic: evidence from Staonsnaig, Isle of Colonsay, Scotland”. Journal of Archaeological Science 28:223- 234.

Pallarés, M.; Bordas, A. y Mora R.1997:”El proceso de Neolitización en los Pirineos Orientales. Un modelo de continuidad entre los cazadores-recolectores neolíticos y los primeros grupos agropastoriles”. Trabajos de Prehistoria 54:121-141.

Pérez-Obiol, R. y Julià, R. 1994: “Climatic Change on the Iberian Peninsula Recorded in a 30,000-Yr Pollen Record from Lake Banyoles”. Quaternary Research 41: 91-98.

Petit, M.A. 1998: “Posar a l’hora el rellotge de la prehistòria: calibració de les datacions radiocarbòniques de la prehistòria moianesa”. Modilianum 19:3-20.

Piqué, R. 1995: “Aproximació a l’entorn vegetal durant el Paleolític i el Mesolític al vessant sud dels prepirineus a partir dels carbons vegetals”. Cultures i Medi de la prehistoria a l’edat mitjana. X Col•loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. Homenatge a Jean Guilaine. Puigcerdà i Osseja: 71-78.

Rivera, D. y Obón, C. 1991: La guía incafo de las plantas útiles y venenosas de la Península Ibérica y Baleares (excluidas las medicinales). Incafo, Madrid.

Saladié, P. y Ibáñez, N. 2004: “Acquisition anthropique d’Oryctolagus cuniculus dans le dite du Molí del Salt (Catalogne, Espagne)”. En J.P. Brugal y J. Desse (eds.) : Petits animaux et sociétés humaines. Du complement alimentaire aux ressources utilitaires. XXIVe rencontres internationales d’archéologie et d’histoires d’Antibes. 2004: 255-259. Antibes.

Speth, J.D. y Spielmann, K.A. 1983: “Energy source, protein metabolism, and hunter-gatherer subsistence strategies”. Journal of Anthropological Archaeology 2:1-31.

Schweingruber, F. H. 1990: Anatomie europäischer Hölzer ein Atlas zur Bestimmung europäischer Baum-, Strauch- und Zwergstrauchhölzer Anatomy of European woods an atlas for the identification of European trees shrubs and dwarf shrubs. Verlag Paul Haupt. Stuttgart.

Utrilla, P. y Rodanés, J. M. 2004: Un asentamiento epipaleolítico en el Valle del Río Martín. El Abrigo de los Baños (Ariño, Teruel). Monografías Arqueológicas 39. Universidad de Zaragoza, Departamento de Ciencias de la Antigüedad, Área de Prehistoria. Zaragoza.

Uzquiano, P. 1992: “The Late Glacial/Postglacial transition in the Cantrabrian Cordillera (Asturias and Cantabria, Spain) based on charcoal analysis”. Palaios 7: 540-547.

Uzquiano, P. 1994: “Estudio antracológico de Laminak II (Berriatua, Bizcaia) “. Kobie (serie Paleoantropología) XXI: 167- 172. UZQUIANO, P. 000: “El aprovechamiento del bosque durante el Tardiglaciar y el Holoceno en la cuenca de Arudy (Pirineos Occidentales, Francia). Antracoanálisis de las cuevas de Espalungue y Malarode”. Complutum 11: 143-156.

Uzquiano, P. y Arnanz, A. M. 1997: “Consideraciones paleoambientales del Tardiglaciar y Holoceno nicial en el Levante Español: macrorrestos vegetales de El Tossal de la Roca (Vall d’Alcalà, Alicante)”. Anales Jardín Botánico de Madrid 55 (1): 125- 133.

Vernet, J.L. y Thiébault, S. 1987: “An approach to northwestern Mediterranean recent prehistoric vegetation and ecologic implication”. Journal of Biogeography 14:117-127.

Villaverde, V. 1995: Los Últimos Cazadores. Instituto Gil Albert. Alicante.

Wiltshire, P.E. J. 1995: “The effect of food processing on the palatability of wild fruits with high tannin content”. En H. Kroll y R. Paternak (eds.): Res archaeobotanicae. International Workgroup of Palaeoethnobotany. Proceeding of the nineth Symposium (Kiel 1992). Kiel: 385-397.

Wright, H.E.; Kutzbach, J.E.; Webb Iii, T.; Ruddiman, W.F.; Street-Perrot, F.A. y BARTLEIN, P.J. (eds.) 1993: Global climatic changes since the Last Glacia Maximum. University of Minnesota, Minneapolis.

Zapata Peña, L. 2000: “La recolección de plantas silvestres en la subsistencia Mesolítica y Neolítica. Datos arqueobotánicos del País Vasco”. Complutum 11: 157- 169.

Zapata Peña, L. 2001: “El uso de los recursos vegetales en Aizpea (Navarra, Pirineo occidental): La alimentación, el combustible y el bosque”. En I. Barandiarán y A. Cava (eds.): Cazadores-recolectores en el Pirineo Navarro. El sitio de Aixpea entre 8.000 y 6.000 años antes de ahora. Anejos de Veleia. Universidad del País Vasco. Vitoria/ Gastéis: 325-359

Zapata Peña, L.; Cava, A.; Iriarte Chiapusso, M. J.; Barybar, J.P. y De La Rua, C. 2002: “Mesolithic plant use in the western Pyrenees: implications for vegetation change, use of food and human diet”. En S.L.R. Mason y J.G. Hather (eds.): Hunter-gatherer archaeobotany. Perspectives from the northern temperate zone. Institute of Archaeology. University College London, London: 96-107.

Descargas

Publicado

2007-06-30

Cómo citar

Allué, E., Nadal, J., Estrada, A., & García-Argüelles, P. (2007). Los datos antracológicos de la Balma del Gai (Bages, Barcelona): una aportación al conocimiento de la vegetación y la explotación de los recursos forestales durante el Tardiglaciar en el NE peninsular. Trabajos De Prehistoria, 64(1), 87–97. https://doi.org/10.3989/tp.2007.v64.i1.95

Número

Sección

Artículos

Artículos más leídos del mismo autor/a