Investigación sobre la producción vitivinícola en el bajo valle del Ebro (ss. VII-I a. C.): un proyecto interdisciplinar de arqueología experimental

Autores/as

  • Samuel Sardà Seuma Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueología. Departament d’Història i Història de l’Art. Universitat Rovira i Virgili https://orcid.org/0000-0001-8224-0937
  • Laura Bricio Segura Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueología. Departament d’Història i Història de l’Art. Universitat Rovira i Virgili https://orcid.org/0000-0003-0311-6634
  • Carmen Portillo Guisado Grup de Recerca en Biotecnologia Enològica del Departament de Bioquímica i Biotecnologia. Facultat d’Enologia. Universitat Rovira i Virgili https://orcid.org/0000-0002-4576-0244
  • Pedro Cabanillas Amboades Grup de Recerca en Tecnologia Enològica del Departament de Bioquímica i Biotecnologia. Facultat d’Enologia. Universitat Rovira i Virgili https://orcid.org/0000-0003-1298-3940
  • Jordi Gombau Roigé Grup de Recerca en Tecnologia Enològica del Departament de Bioquímica i Biotecnologia. Facultat d’Enologia. Universitat Rovira i Virgili https://orcid.org/0000-0002-9813-7245
  • Joan Miquel Canals Bosch Grup de Recerca en Tecnologia Enològica del Departament de Bioquímica i Biotecnologia. Facultat d’Enologia. Universitat Rovira i Virgili https://orcid.org/0000-0003-1989-2574
  • Fernando Zamora Marín Grup de Recerca en Tecnologia Enològica del Departament de Bioquímica i Biotecnologia. Facultat d’Enologia. Universitat Rovira i Virgili https://orcid.org/0000-0002-4213-3528
  • Jordi Diloli Fons Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueología. Departament d’Història i Història de l’Art. Universitat Rovira i Virgili https://orcid.org/0000-0001-5048-9308

DOI:

https://doi.org/10.3989/tp.2023.12350

Palabras clave:

vino, uva, Protohistoria, península ibérica, fenicios, Edad del Hierro, fermentación, enología, arqueología experimental

Resumen


Se presentan los resultados de un proyecto interdisciplinar que ha tenido como objetivo la reproducción experimental de los procesos de producción, almacenamiento y conservación del vino de acuerdo a los datos histórico-arqueológicos procedentes del nordeste peninsular durante la Edad del Hierro (ss. VII-I a. C.). El experimento ha documentado el ciclo anual, desde la recolección de la uva, la elaboración del mosto y su transformación en vino, hasta la posterior conservación de la bebida resultante. Con el fin de comprobar su evolución, calidad y aptitud para el consumo, se han analizado y valorado el grado alcohólico, la acidez total, el pH, la acidez volátil, el color y la concentración de potasio. Asimismo se han realizado catas trimestrales para determinar la calidad organoléptica y su grado de aceptabilidad gustativa. Paralelamente, se ha efectuado un control microbiológico básico de las principales levaduras y bacterias localizadas durante el proceso. Los resultados aportan datos relevantes sobre las fases del proceso productivo y las condiciones de conservación del vino, ambas claves para analizar el papel de su consumo en la práctica social de las comunidades de la Edad del Hierro del noreste peninsular.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Aquilué, J., Castanyer, P., Santos, M. y Tremoleda, J. (2008). "Noves evidències del comerç fenici amb les comunitats indígenes de l'entorn d'Empúries". En: Garcia, D., Gracia, F. y Moreno, I. (Eds.). Contactes. Indígenes i Fenicis a la Mediterrània Occidental entre els segles VIII i VI ANE. Simposi d'arqueologia d'Alcanar. Barcelona: Museu d'Arqueologia de Catalunya, pp. 171-190.

Asensio, D. (2010). "Evidencias arqueológicas de la incidencia púnica en el mundo ibérico septentrional (siglos VI-III a.C.). Estado de la cuestión y nuevos enfoques". Mainake, 32 (2), pp. 705-734.

Asensio, D. (2019). Economia i societat dels pobles ibèrics de l'àrea catalana a través de l'estudi dels conjunts ceràmics (segles VI-II aC). Tesis doctoral, Universitat de Barcelona. http://hdl.handle.net/10803/669933

Asensio, D., Cardona, R., Ferrer, C., Morer, J., Pou, J., Saula, O. y Garcia, C. (2010). "Una almàssera del segle III AC dins del nucli ibèric dels Estinclells (Verdú, Urgell)". Urtx: revista cultural de l'Urgell, 24, pp. 55-76.

Asensio, D. y Pons, E. (2015). "Características, evolución y particularidades del poblamiento indígena en el área de colonización griega del Ampurdán. El caso de Mas Castellar de Pontós (siglos VII-III a.C.)". En: Roure, R. (Ed.). Contactes et acculturations en Méditerranée occidentale, Hommages à Michel Bats, Bibliothèque d'Archéologie Méditerranéenne et Africane. Arles: Errance, pp. 219-227. https://doi.org/10.4000/books.pccj.4392

Aubet, M. E., Carmona, P., Curià, E., Delgado, A., Fernández Cantos, A. y Párraga, M. (1999). Cerro del Villar I. El asentamiento fenicio en la desembocadura del río Guadalhorce y su interacción con el hinterland. Sevilla: Junta de Andalucía, Dirección General de Bienes Culturales.

Benavente, J. A., López, R. y Melguizo, S. (2016). "Pavimentos y cubetas de yeso en el Palao de Alcañiz (Teruel): Una propuesta de interpretación". 1er Congreso de Arqueología y Patrimonio Aragonés. Zaragoza, pp. 231-242.

Bernal, D. y Sáez, A. M. (2008). "Opérculos y ánforas romanas en el Círculo del Estrecho. Precisiones tipológicas, cronológicas y funcionales". Rei Cretariae Romanae Favtorvm Acta, 40, pp. 1-18.

Botto, M. (2013). "The Phoenicians and the Spread of Wine in the Central West Mediterranean", En: Celestino, S. y Blánquez, J. (Eds.). Patrimonio cultural de la vid y el vino. Vine and Wine Cultural Heritage. Madrid: UAM Ediciones, pp. 103-131.

Botto, M. (2016). "The Phoenicians in the central-west Mediterranean and Atlantic between precolonization and first colonization". En: Donnellan, L., Nizzo, V. y Burgers, G. J. L. M. (Eds.). Contexts of early ColonizationPapers of the Royal Netherlands Institute in Rome, 64. Roma: Palombi Editori, pp. 289-310.

Burillo, F. (2010). "La vid y el vino en el valle medio del Ebro durante la etapa prerromana". Saguntum: Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia, Extra 9. De la cuina a la Taula. IV Reunió d'Economia en el primer mil·lenni aC, pp. 135-150.

Buxó, R. (1999). "Les restes de llavors i fruits". En: Aquilué, X. (Ed.). Intervencions arqueològiques a Sant Martí d'Empúries (1994-1996). De l'assentament pre-colonial a l'Empúries actual. Monografies Emporitanes, 9. Empúries: Museu d'Arqueologia de Catalunya, pp. 605-611.

Buxó, R. (2008). "The agricultural consequences of colonial contacts on the Iberian Peninsula in the first millennium B. C.". Vegetation History and Archaeobotany, 17 (1), pp. 145-154. https://doi.org/10.1007/s00334-007-0133-7

Castelló, J., Gómez Bellard, C. y Álvarez, N. (2000). "Estudio preliminar de las ánforas del Alt de Benimaquía (Dénia, Alicante)". Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, 21, pp. 121-136.

Catalá, M. (1999). "La agricultura: los recursos vegetales a partir de las semillas y frutos". En: Aubet, M. E., Carmona, P., Curià, E., Delgado, A., Fernández Cantos, A. y Párraga, M. (Eds.). El Cerro del Villar-I. El asentamiento fenicio en la desembocadura del río Guadalhorce y su interacción con el hinterland. Monografías Arqueología. Sevilla: Junta de Andalucía, pp. 307-321.

Cavalieri, D., McGovern, P. E., Hartl, D. L., Mortimer, R. y Polsinelli, M. (2003). "Evidence for S. cerevisiae Fermentation in Ancient Wine". Journal of Molecular Evolution, 57, Suppl. 1, pp. S226-S232. https://doi.org/10.1007/s00239-003-0031-2 PMid:15008419

Chen, Y. T., Yang, N. S., Lin, Y. C., Ho, S. T., Li, K. Y., Lin, J. S. y Chen, M. J. (2018). "A combination of Lactobacillus mali APS1 and dieting improved the efficacy of obesity treatment via manipulating gut microbiome in mice". Scientific Reports, 8, article 6153. https://doi.org/10.1038/s41598-018-23844-y PMid:29670255 PMCid:PMC5906640

Conde, M. J. (1987). "Estudi sobre un recipient ibèric: vasos amb broc inferior". Fonaments, 6, pp. 27-60.

Delgado, A. (2008). "Alimentos, poder e identidad en las comunidades fenicias occidentales". Cuadernos de Prehistoria y arqueología de la Universidad de Granada, 18, pp. 163-188.

Delgado, A. (2011). "Poder y subalternidad en las comunidades fenicias de la Andalucía mediterránea". I Congreso de Prehistoria de Andalucía. La tutela del patrimonio prehistórico. Sevilla: Junta de Andalucía, pp. 293-304.

Diloli, J. (2008). "La ceràmica ibèrica a torn al curs inferior de l'Ebre (Baix Ebre, Montsià i Baix Maestrat). Un assaig de classificació". Cypsela: revista de prehistòria i protohistòria, 17, pp. 233-252.

Diloli, J. (2009). "La perduración del poder en un espacio arquitectónico simbólico. La torre T-3 del asentamiento protohistórico de L'Assut (Tivenys, Baix Ebre, Tarragona)". Trabajos de Prehistoria, 66 (2), pp. 119-142. https://doi.org/10.3989/tp.2009.09023

Diloli, J., Bea, D. y Sardà, S. (2018). El Turó del Calvari de Vilalba dels Arcs: L'arquitectura del poder a l'Ebre durant la protohistòria. Tarragona: Publicacions Universitat Rovira i Virgili. https://doi.org/10.17345/9788484247067

Foley, B. P., Hansson, M. C., Kourkoumelis, D. P. y Theodoulou, T. A. (2012). "Aspects of ancient Greek trade re-evaluated with amphora DNA evidence". Journal of Archaeological Science, 39 (2), pp. 389-398. https://doi.org/10.1016/j.jas.2011.09.025

Garcia Rubert, D. (2011). "Nuevas aportaciones al estudio de los patrones de asentamiento en el nordeste de la Península Ibérica durante la Primera Edad del Hierro: el caso del Complejo Sant Jaume". Trabajos de Prehistoria, 60 (2), pp. 331-352. https://doi.org/10.3989/tp.2011.11073

Garcia Rubert, D. (2015). "Jefes del Sénia. Sobre la emergencia de jefaturas durante la primera Edad del Hierro en el nordeste de la Península Ibérica". Munibe Antropología-Arkeologia, 66, pp. 223-243. https://doi.org/10.21630/maa.2015.66.12

Garcia Rubert, D., Gracia, F. y Moreno, I. (2016). L'assentament de la primera edat del ferro de Sant Jaume (Alcanar, Montsià): els espais A1. A3, A4, C1, Accés i T2 del sector 1. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona.

Gil, M., Kontoudakis, N., González, E., Esteruelas, M., Fort, F., Canals, J. M. y Zamora, F. (2012). "Influence of grape maturity and maceration length on color, polyphenolic composition, and polysaccharide content of Cabernet Sauvignon and Tempranillo wines". Journal of Agricultural and Food Chemistry, 60 (32), pp. 7988-8001. https://doi.org/10.1021/jf302064n PMid:22823470

Giró, P. (1958). Estudio sobre la probable aplicación de un vaso inédito ibero-romano. Vilafranca del Penedès: Museu de Vilafranca.

Glories, Y. (1984). "La couleur des vins rouges. 2ème partie: Mesure, origine et interpretation". Connaissance de la Vigne et du Vin, 18, pp. 253-271. https://doi.org/10.20870/oeno-one.1984.18.4.1744

Gómez Bellard, C. (2014). "Los orígenes del vino en la Península Ibérica: El Alt de Benimaquía, Denia". En: Soler Pascual, E. (Ed.). El vino en Alicante (Catálogo de Exposición). Alicante: Museo Arqueológico y Fundación MARQ, pp. 14-17.

Gómez Bellard, C. y Guérin, P. (1995). "Los lagares del Alt de Benimaquía (Denia): en los inicios del vino ibérico". En: Celestino, S. (Ed.). Arqueología del vino. Los orígenes del vino en Occidente. Jerez de la Frontera: Consejo Regulador de las Denominaciones de Origen Jerez-Xeres-Sherry y Manzanilla Sanlúcar de Barrameda, pp. 241-270.

Gómez Bellard, C., Guérin, P. y Pérez Jordà, G. (1993). "Témoignage d'une production de vins dans l'Espagne préromaine". La production du vin et l'huile en Méditerranée: Actes du Symposium International. Atenas: École Française d'Athènes, pp. 379-395.

González de Canales, F., Montaño, A. y Llompart, J. (2020). "The beginning of grape cultivation in the Iberian Peninsula: a reappraisal after the Huelva (Southwestern Spain) archaeological finds and new radiocarbon datings". Onoba: revista de arqueología y antigüedad, 8, pp. 35-42.

Guérin, P. y Gómez Bellard, C. (2000). "La production du vin dans l'Espagne préromaine". En: Buxó, R. y Pons, E. (Eds.). Els productes alimentaris d'orígen vegetal a l'Edat del Ferro de l'Europa occidental: de la producció al consum. Actes del XXII Col·loqui Internacional per a l'Estudi de l'Edat del Ferro. Sèrie Monogràfica, 18. Girona: Museu d'Arqueologia de Catalunya, pp. 379-387.

Guillamon, J. M., Sabaté, J., Barrio, E., Cano, J. y Querol, A. (1998). "Rapid identification of wine yeasts species based on RFLP analysis of the ribosomal ITS regions". Archives of Microbiology, 169, pp. 387-392. https://doi.org/10.1007/s002030050587 PMid:9560418

Guzzon, R., Widmann, G., Malacarne, M., Nardin, T., Nicolini, G. y Larcher, R. (2011). "Survey of the yeast population inside wine barrels and the effects of certain techniques in preventing microbiological spoilage". European Food Research and Technology, 233, pp. 285-291. https://doi.org/10.1007/s00217-011-1523-8

Hamon, C., Jalabadze, M., Agapishvili, T., Baudouin, E., Koridze, I. y Messager, E. (2016). "Gadachrili Gora: Architecture and organisation of a Neolithic settlement in the middle Kura Valley (6th millennium BC, Georgia)". Quaternary International, 395, pp. 154-169. https://doi.org/10.1016/j.quaint.2015.01.055

Harutyunyan, M. y Malfeito-Ferreira, M. (2022). "The Rise of Wine among Ancient Civilizations across the Mediterranean Basin". Heritage, 5 (2), pp. 788-812. https://doi.org/10.3390/heritage5020043

Herrera, A. (1513). Obra de agricultura copilada de diversos autores por Gabriel Alonso de Herrera de mandado del muy ilustre y reverendísimo Señor, el Cardenal de España Arzobispo de Toledo. Alcalá de Henares: Arnao Guillén de Brocar.

Hierro, N., Esteve-Zarzoso, B., González, A., Mas, A. y Guillamón, J. M. (2006). "Real-Time Quantitative PCR (QPCR) and Reverse Transcription-QPCR for Detection and Enumeration of Total Yeasts in Wine". Applied and Environmental Microbiology, 72, pp. 7148-7155. https://doi.org/10.1128/AEM.00388-06 PMid:17088381 PMCid:PMC1636171

Iborra, M. P., Grau, E. y Pérez Jordà, G. (2003). "Recursos agrícolas y ganaderos en el ámbito fenicio occidental: estado de la cuestión". En: Gómez Ballard, C. (Ed.). Ecohistoria del paisaje agrario: la agricultura fenicio-púnica en el Mediterráneo, València: Publicacions de la Universitat de València, pp. 33-56.

Jornet, R. (2010). "El jaciment ibèric i medieval de Sifons de l'Horta (Sant Martí de Maldà, l'Urgell), l'evidència d'un probable nucli rural ilergeta (s.III a.n.e.)". Urtx: revista cultural de l'Urgell, 24, pp. 91-104.

Jornet, R. (2017). El jaciment de Sant Antoni de Calaceit i el poblament ibèric de les comarques del Matarranya i la Terra Alta. Barcelona: Monografies del Museu d'Arqueologia de Catalunya-Barcelona15.

Jornet, R., Belarte, C., Sanmartí, J., Asensio, D., Morer, J. y Noguera, J. (2020). "El Coll del Moro (Gandesa, Tarragona) y su contexto territorial: formación y desarrollo de un asentamiento urbano protohistórico". Trabajos de Prehistoria, 77 (1), pp. 113-129. https://doi.org/10.3989/tp.2020.12249

Koh, A. J., Yasur-Landau, A. y Cline, E. (2014). "Characterizing a Middle Bronze palatial wine cellar from Tel Kabri, Israel". PLoS ONE, 9 (8), e106406. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0106406 PMid:25162228 PMCid:PMC4146609

Lleixà, J., Kioroglou, D., Mas, A. y Portillo, M. C. (2018). "Microbiome dynamics during spontaneous fermentations of sound grapes in comparison with sour rot and Botrytis infected grapes", International Journal of Food Microbiology, 281, pp. 36-46. https://doi.org/10.1016/j.ijfoodmicro.2018.05.016 PMid:29807290

López, D. (2016). "Estudis, análisis i treballs específics". En: Garcia, D., Gracia, F. y Moreno, I. (Eds.). L'assentament de la primera edat del ferro de Sant Jaume (Alcanar, Montsià): els espais A1. A3, A4, C1, Accés i T2 del sector 1. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, pp. 345-388.

López, D. (2018). "Estudi arqueobotànic de les llavors carbonitzades del Turó del Calvari". En: Diloli, J., Bea, D. y Sardá, S. (Eds.). El Turó del Calvari de Vilalba dels Arcs: L'arquitectura del poder a l'Ebre durant la protohistòria. Tarragona: Publicacions Universitat Rovira i Virgili, pp. 259-262.

López, D., Asensio, D., Jornet, R. y Morer, J. (2015). La Font de la Canya, guia arqueològica. Un centre de mercaderies a la Cossetània ibérica origen de la vinya. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs.

López, D., Jornet, R., Morer, J. y Asensio, D. (2013). "La viticultura prerromana al Penedès: indicadors arqueològics a Font de la Canya (Avinyonet del Penedès, Alt Penedès, Barcelona)". En: Sancho, D. (Ed.). El món de la viticultura, els vins, caves i aiguardents al Penedès i al Camp de Tarragona. Actes del V seminari d'Història del Penedès. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs, pp. 31-52.

López, D., Valenzuela, S. y Sanmartí, J. (2011). "Economia i canvi socio-cultural a Catalunya durant l'edat del ferro" En: Valenzuela, S., Padrós, N., Belarte, M-C. y Sanmartí, J. (Eds.). Economia agropecuària i canvi social a partir de les restes bioarqueològiques. El primer mil·lenni aC a la Mediterrània Occidental. Actes de la V Reunió Internacional d'Arqueologia (Calafell). Arqueomediterrània, 12, pp. 71-92.

Lorrio, A., y Sánchez Prado, M. D. (2013). "El lagar ibérico de El Molón (Camporrobles, Valencia)". En: Martínez, A. (Ed.). Paisajes y patrimonio cultural del vino y de otras bebidas psicotrópicas. Valencia: Ayuntamiento de Requena, pp. 159-168.

Martínez, A. (2014a). "Una almazara ibérica en el yacimiento de la Illeta dels Banyets, El Campello, Alicante". En: Olcina, M. y Soler, J. (Eds.). Arqueología en Alicante en la primera década del siglo XXI. II Jornadas de arqueología y patrimonio alicantino. Alicante: Museo Arqueológico de Alicante, pp. 247-253.

Martínez, A. (2014b). "La Solana de las Pilillas y otros testimonios de producción y consumo de vino en la Meseta de Requena-Utiel". Lucentum, 33, pp. 51-72. https://doi.org/10.14198/LVCENTVM2014.33.04

Martínez, A. y Maronda, M. J. (2011). "La Solana de las Pilillas: Génesis de la viticultura en la Comarca de Requena-Utiel". Oleana, 26, pp. 13-29.

Martínez, A. y Olcina, M. (2014). "El vino de la Contestania en época ibérica. Los lagares de la Illeta dels Banyets". En: Soler Pascual, E. (Coord.). El vino en Alicante (Catálogo de Exposición). Alicante: Museo Arqueológico y Fundación MARQ, pp. 18-25.

Mata, C. y Bonet, H. (1992). "La cerámica ibérica: ensayo de tipología". Estudios de Arqueología Ibérica y Romana. Homenaje a Enrique Pla Ballester. Trabajos Varios, 89, pp. 117-163.

McGovern, P. (2003). Ancient Wine: The Search for the Origins of Viniculture (primera edición). Princenton: Princeton University Press.

McGovern, P., Jalabadze, M., Batiuk, S., Callahan, M., Smith, K., Hall, G.… y Lordkipanidze, D. (2017). "Early Neolithic wine of Georgia in the South Caucasus". PNAS, 114 (48), pp. 10309-10318. https://doi.org/10.1073/pnas.1714728114 PMid:29133421 PMCid:PMC5715782

McGovern, P. E., Luley, B. P., Rovira, N., Mirzoian, A., Callahan, M. P., Smith, K. E. y Henkin, J. M. (2013). "Beginning of viticulture in France". PNAS, 110 (25), pp. 10147-10152. https://doi.org/10.1073/pnas.1216126110 PMid:23733937 PMCid:PMC3690885

McGovern, P. E., Mirzoian, A. y Halla, G. R. (2009). "Ancient Egyptian herbal wines". PNAS, 106 (18), pp. 7361-7366. https://doi.org/10.1073/pnas.0811578106 PMid:19365069 PMCid:PMC2678600

Niketic-Aleksic, G. K. y Hrazdina, G. (1972). "Quantitative analysis of the anthocyanin content in grape juices and wines". Lebensmittel-Wissenschaft + Technologie, 5, pp. 163-165.

Olcina, M., Martínez, A., Sala, F., López, D., Doménech, A. y Carrión, Y. (2022). "Un testimonio de la producción de brea en la protohistoria de la Península Ibérica: el horno de la Illeta dels Banyets (El Campello, Alicante)". SPAL: Revista de prehistoria y arqueología de la Universidad de Sevilla, 31 (1), pp. 253-288. https://doi.org/10.12795/spal.2022.i31.10

Organisation Internationale de la Vigne et du Vin (2021). Methods of analysis of wines and must. Disponible en: http://www.oiv.int/oiv/

Parras, D., Sánchez, A., Tuñón, J., Montejo, M., Ramos, N. y Cañabate, M. L. (2015). "Análisis fisicoquímicos en el santuario de El Pajarillo (Huelma, Jaén) y en el oppidum de Puente Tablas (Jaén)". En: Ruiz, A. y Molinos, M. (Eds.). Jaén, tierra ibera: 40 años de investigación y transferencia. Jaén: Universidad de Jaén, pp. 137-144.

Pecci, A. (2021). "La producción y consumo de vino a través del análisis de residuos químicos en materiales arqueológicos". Tribuna d'Arqueologia, 20, pp. 322-333.

Pecci, A., Giorgi, G., Salvini, L. y Cau, M. A. (2013). "Identifying wine markers in ceramics and plasters with gas chromatography - mass spectrometry. Experimental and archaeological materials". Journal of Archaeological Science, 40, pp. 109-115. https://doi.org/10.1016/j.jas.2012.05.001

Pérez Jordà, G. (2000). "La conservación y la transformación de los productos agrícolas en el Mundo Ibérico". Saguntum: Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia, Extra 3. Ibers. Agricultors, artesans i comerciants. III Reunió sobre Economia en el Món Ibèric, pp. 47-68.

Pérez Jordà, G. (2007). "Estudio paleocarpológico". En: Rouillard, P., Gailledrat, E. y Sala, F. (Eds.). Fouilles de la Ràbita de Guardamar II. L'établissement protohistorique de la Fonteta (fin VIII-fin VI siècle av. J.C.). Madrid: Casa de Velázquez, pp. 405-416.

Pérez Jordà, G. (2013). La agricultura en el País Valenciano entre el VI y el I milenio a.C. Tesis doctoral. Universitat de València. http://hdl.handle.net/10261/239363

Pérez Jordá, G. (2015). "El cultivo de la vid y la producción de vino en la península ibérica durante el I milenio a.n.e.". En: Francia Verde, R. (Ed.). Historia y arqueología en la cultura del vino. Logroño: Instituto de Estudios Riojanos, pp. 47-55.

Pérez Jordà, G., Alonso, N., Rovira, N., Figueiral, I., López Reyes, D., Marinval, P.… y Bouby, L. (2021a). "The Emergence of Arboriculture in the 1st Millennium BC along the Mediterranean's FarWest". Agronomy, 11 (902), pp. 2-32. https://doi.org/10.3390/agronomy11050902

Pérez Jordà, G., Peña Chocarro, L., García, M. y Vera, J. C. (2017). "The beginnings of fruit tree cultivation in the Iberian Peninsula: plant remains from the city of Huelva (southern Spain)". Vegetation History and Archaeobotany, 26, pp. 1-12. https://doi.org/10.1007/s00334-017-0610-6

Pérez Jordà, G., Peña Chocarro, L. y Pardo Gordó, S. (2021b). "Fruits arriving to the west. Introduction of cultivated fruits in the Iberian Peninsula". Journal of Archaeological Science: Reports, 35: 102683. https://doi.org/10.1016/j.jasrep.2020.102683

Picazo, M. (2015). "La vajilla de los días de fiesta: cerámica ática en una casa de finales del siglo V a. C. de Ullastret". Archivo Español de Arqueología, 88, pp. 25-37. https://doi.org/10.3989/aespa.088.015.002

Pons, E., Asensio, D., Morer, J. y Jornet, R. (2016). "Un edifici singular del segle V aC trobat sota la torre de defensa de l'oppidum ibèric (Mas Castellar-Pontós, Alt Empordà)". Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 47, pp. 13-46.

Quixal, D., Pérez Jordà, G., Moreno, A., Mata, C. y Carrión, Y. (2016). "Bodegas, lagares y almazaras en el territorio de Kelin (siglos V-III a. C.): el caso de la Rambla de la Alcantarilla (Requena, Valencia)". Archivo Español de Arqueología, 89, pp. 25-43. https://doi.org/10.3989/aespa.089.016.002

Ramon, J. (1995). Las ánforas fenicio-púnicas del Mediterráneo central y occidental. Col·lecció Instrumenta, 2. Barcelona: Universitat de Barcelona.

Ruiz-Gálvez, M. (2013). Con el fenicio en los talones. Los inicios de la Edad del Hierro en la cuenca del Mediterráneo. Barcelona: Bellaterra.

Sardà, S. (2008). "Servir el vino. Algunas observaciones sobre la adopción del oinochoe en el curso inferior del Ebro (s. VII-VI a.C.)". Trabajos de Prehistoria, 65 (2), pp. 95-115.

Sardà, S., Garcia, D. y Moreno, I. (2016). "Feasting, phoenician trade and dynamics of social change: rituals of commensality in the early iron settlement of Sant Jaume (Alcanar, Montsià, Catalunya)". Journal of Mediterranean Archaeology, 29 (1), pp. 37-60. https://doi.org/10.1558/jmea.v29i1.31012

Toussaint-Samat, M. (1994). A History of Food. New Jersey: Wiley-Blackwell.

Ucchesu, M., Orru, M., Grillo, O., Venora, G., Usai, A., Serreli, P. y Bacchetta, G. (2015). "Earliest evidence of a primitive cultivar of Vitis vinifera L. during the Bronze Age in Sardinia (Italy)". Vegetation History and Archaeobotany, 24 (5), pp. 587-600. https://doi.org/10.1007/s00334-014-0512-9

Uroz, H. (2012). Prácticas rituales, iconografía vascular y cultura material en Libisosa (Lezuza, Albacete): Nuevas aportaciones al Ibérico Final del Sudeste. Alicante: Servei de Publicacions de la Universitat d'Alacant.

Vera, J. y Echevarría, A. (2013). "Sistemas agrícolas del I milenio a.C. en el yacimiento de La Orden-Seminario de Huelva. Viticultura protohistórica a partir del análisis arqueológico de las huellas de cultivo". En: Celestino, S. y Blánquez, J. (Eds.). Patrimonio Cultural de la Vid y el Vino. Madrid: Universidad Autónoma de Madrid, pp. 95-106.

Vives-Ferrándiz, J. (2008). "Negotiating Colonial Encounters: Hybrid Practices and Consumption in Eastern Iberia (8th-6th BC centuries)". Journal of Mediterranean Archaeology, 21 (2), pp. 241-272. https://doi.org/10.1558/jmea.v21i2.241

Weiss, E., Wetterstrom, W., Nadel, D. y Bar-Yosef, O. (2004). "The broad spectrum revisited: Evidence from plant remains". PNAS, 101, pp. 9551-9555. https://doi.org/10.1073/pnas.0402362101 PMid:15210984 PMCid:PMC470712

Zohary, D., Hopf, M. y Weiss, E. (2012). Domestication of Plants in the Old World: The Origin and Spread of Domesticated Plants in South-West Asia, Europe, and the Mediterranean Basin. Oxford: Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/acprof:osobl/9780199549061.001.0001

Publicado

2023-12-30

Cómo citar

Sardà Seuma, S., Bricio Segura, L., Portillo Guisado, C., Cabanillas Amboades, P., Gombau Roigé, J., Canals Bosch, J. M., Zamora Marín, F., & Fons, J. D. (2023). Investigación sobre la producción vitivinícola en el bajo valle del Ebro (ss. VII-I a. C.): un proyecto interdisciplinar de arqueología experimental. Trabajos De Prehistoria, 80(2), e36. https://doi.org/10.3989/tp.2023.12350

Número

Sección

Artículos