The earliest metallurgy in the northeast Iberian Peninsula? New analysis of a gold bead from Tossal Gros cave (Torroella de Montgrí, Girona)

Authors

  • Ignacio Soriano Llopis Grupo de Investigación Arqueológica del Nordeste Peninsular –GRANEP– y Dpto. de Prehistoria, Facultad de Filosofía y Letras, Universidad Autónoma de Barcelona
  • Joaquim Soler Subils Instituto de Investigación Histórica, Facultad de Letras, Universidad de Girona
  • Narcís Soler Masferrer Instituto de Investigación Histórica, Facultad de Letras, Universidad de Girona

DOI:

https://doi.org/10.3989/tp.2012.12085

Keywords:

Prehistoric goldwork, Radiology, SEM-EDS, Metal use-wear analysis, Archaeometallurgy, Late Prehistory, Western Mediterranean

Abstract


The find of a gold biconvex bead from Tossal Gros burial cave (Torroella de Montgrí, Girona) represents the first example of this type known in the Iberian Peninsula. These beads are common in the south of France and are dated to the Late Neolithic. With the aim of establishing their production process, we applied SEM-EDS, radiology and use-wear analysis. The results show the high technological complexity of the bead, which is unparalleled in prehistoric Iberia. The radiocarbon dating of the site by three AMS dates and associated materials confirm a date to the end of 4th - beginning of 3rd millennia cal BC. Comparisons with the available data concerning the earliest Northeast Iberian metallurgy allows an assessment of the possible origin, use and social value of this particular golden bead.

Downloads

Download data is not yet available.

References

Agustí, B. y Fiego, J. 2002: “Estudi antropològic de la cova sepulcral del Tossal Gros (Torroella de Montgrí)”. XII Col-loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà (Puigcerdà 2000): 723-728. Puigcerdà.

Alcalde, G.; Molist, M.; Montero, I.; Planagumà, Ll.; Saña, M.ª y Toledo, A. 1998: “Producciones metalúrgicas en el nordeste de la Península Ibérica durante el III milenio cal. AC: El taller de la Bauma del Serrat del Pont (Tortellà, Girona)”. Trabajos de Prehistoria 55 (1): 81-100. http://dx.doi.org/10.3989/tp.1998.v55.i1.318

Armbruster, B. 2010: “Lithic technology for Bronze Age metalworking”. En B. Valentin (ed.): Lithic technology in metal using societies. Proceedings of a UISPP Workshop (Lisbon 2006): 9-22. Højbjerg.

Blasco, A.; Edo, M.; Blanch, M. y Millán, M. 1981-1982: “La Cova de Can Sadurní, una cruïlla de camins”. Pyrenae 17-18: 11-34.

Blasco, M.ª C. y Ríos, P. 2010: “La función del metal entre los grupos campaniformes. Oro versus cobre. El ejemplo de la Región de Madrid”. Trabajos de Prehistoria 67 (2): 359-372. http://dx.doi.org/10.3989/tp.2010.10044

Castillo, A. 1962: “La Balma dels Ossos de Berga”. VII Congreso Nacional de Arqueología (Barcelona 1960): 201-208. Zaragoza.

Comendador, B. 1998: “Los inicios de la metalurgia en el Noroeste de la Península Ibérica”. Brigantium 11.

Eluère, Ch. 1977: “Les premiers Ors en France”. Bulletin de la Société Préhistorique Française 74: 390-419.

Eluère, Ch. 1982: Les ors préhistoriques. L’Age du Bronze en France 2. Picard. París.

Estany, I. y Guerrero, Ll. 1992: Memòria de l’excavació d’urgència a la Balma de Cal Porta a Torà (La Segarra) 1990-1991. Servei d’Arqueologia i Paleontologia, Generalitat de Catalunya. Barcelona.

Esteva, Ll. 1964: Sepulcros megalíticos de las Gabarras (Gerona) I. Corpus de Sepulcros Megalíticos 3. CSIC. Gerona.

Esteva, Ll. 1970: Sepulcros megalíticos de las Gabarras (Gerona) III. Corpus de Sepulcros Megalíticos 5. CSIC. Gerona.

Esteva, Ll. 1976: “Sepulcros megalíticos de las Gabarras. Noticias complementarias”. Cypsela, 2: 55-89.

Fortó, A.; Martínez, P. y Muñoz, V. 2008: “Las estructuras de combustión de grandes dimensiones de Ca l’Estrada en el neolítico europeo”. En M. S. Hernández, J. A. Soler y J. A. López Padilla (eds.): Actas del IV Congreso de Neolítico Peninsular (Alicante 2006): 306-314. Alicante.

Ivanov, I. S. 1991: “Les objets métalliques de la nécropole chalcolithique de Varna”. En J. P. Mohen y C. Éluère (eds.): Découverte du métal. Millénaires 2, Picard. París: 9-11.

Martín, A. 2003: “Els grups del neolític final, calcolític i bronze antic. Els inicis de la metal-lúrgia”. Cota Zero, 18: 76-105.

Martín, A.; Biosca, A. y Albareda, M. J. 1985: “Excavacions a la Cova del Frare (Matadepera, Vallès Occidental). Dinàmica ecològica, sequencia cultural i cronologia absoluta”. Tribuna d’Arqueologia 1983-1984: 91-103.

Martín, A.; Petit, M.ª A. y Maya, J. L. 2002: “Cultura material, economia i intercanvis durant el III mil·lenni a Catalunya”. XII Col-loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà (Puigcerdà 2000): 295-321. Puigcerdà.

Montero, I. y Rovira, S. 1991: “El oro y sus aleaciones en la orfebrería prerromana”. Archivo Español de Arqueología, 64: 7-21.

Moya, A.; Martínez, P. y López, J. B. 2010: “Éssers de pedra. Les estàtues-menhirs i esteles antropomorfes de l’art megalític de Catalunya”. Cypsela 18: 11-41.

Pascual, J. 1883: “Una excursión a la cueva funeraria de Torroella de Montgrí”. El Demócrata, Gerona, 11 de noviembre.

Perea, A. 1991a: “L’apparition de la métallurgie de l’or dans la moitié méridionale de la Péninsule Ibérique. Problèmes et méthodologie”. En J. P. Mohen y C. Éluère (ed.): Découverte du métal. Millénaires 2, Picard. París: 295-302.

Perea, A. 1991b: Orfebrería prerromana. Arqueología del Oro. Caja Madrid y Comunidad de Madrid. Madrid.

Perea, A. 2010: “Arqueología del oro: Tecnología de los metales nobles”. En I. Montero (coord.): Manual de Arqueometalurgia. Cursos de formación permanente para arqueólogos, Museo Arqueológico Regional de la Comunidad de Madrid. Alcalá de Henares: 233-267.

Perea, A.; García Vuelta, O. y Fernández Freire, C. 2010: El Proyecto Au. Estudio arqueométrico de la producción de oro en la Península Ibérica. Bibliotheca Praehistorica Hispana XXVII, CSIC. Madrid.

Pericot, L. 1925: La civilización megalítica catalana y la cultura pirenaica. Universidad de Barcelona. Barcelona.

Pericot, L. 1939: “Las cuevas sepulcrales del Montgrí”. Ampurias, 1: 113-137.

Pericot, L. 1950: La civilización megalítica catalana y la cultura pirenaica. CSIC, Instituto de Estudios Pirenaicos. Barcelona, 1.ª ed. 1925.

Pericot, L. 1960: “Cuevas prehistóricas del Montgrí. El Cau de l’Olivar d’en Margall”. Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Associació del llibre de la festa major. Torroella de Montgrí http://www.raco.cat/index.php/LlibreFestaMajor/article/view/210209/279434 (consulta 7-III-2012).

Pericot, J. 1986: “Un record de Pere Bosch i Gimpera des de Torroella”. Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Associació del llibre de la festa major. Torroella de Montgrí: 1-5.

Pericot, L. y Esteva, L. 1973: “La cueva-dolmen del Tossal Gros (Torroella de Montgrí, Gerona)”. XII Congreso Nacional de Arqueología (Jaén 1971): 191-200. Zaragoza.

Rodríguez de la Esperanza, M.ª J. 2004: “La primera industria del oro en el Valle del Ebro”. En A. Perea, I. Montero y O. García-Vuelta (eds.): Tecnología del oro antiguo: Europa y América. Anejos de Archivo Español de Arqueología XXXII, CSIC. Madrid: 189-195.

Rodríguez de la Esperanza, M.ª J. 2005: Metalurgia y metalúrgicos en el Valle del Ebro (c. 2900-1500 cal A.C.). Bibliotheca Archaeologica Hispana 24, Real Academia de la Historia, Institución “Fernando el Católico”. Madrid.

Roig, J.; Molina, D.; Coll, J. M. y Molina, J. A. 2009: “El jaciment calcolític del Vapor Gorina (Sabadell, Vallès Occidental)”. Tribuna d’Arqueologia 2007: 93-122.

Roussot-Larroque, J. 2008: “La ‘sépulture de chef’ de Pauilhac (Gers)”. Préhistoire du Sud-Ouest 16, 1: 91-142.

Rovira Hortalà, M.ª C.; Borrell, F.; Oliva, M.; Saña, M.ª; Vicente, O. y Casellas, S. 2005: “Las primeras manufacturas de oro en Catalunya: nuevos datos procedentes del yacimiento de La Prunera (Girona)”. En O. Puche y M. Ayarzagüena (eds.): Minería y Metalurgia históricas en el Sudoeste Europeo (Madrid 2004). Sociedad Española para la Defensa del Patrimonio Geológico y Minero. Madrid: 53-60.

Soler, N.; Roviras, A.; Soler, J.; Casas, S.; Maragall, Ll. y Ramió, S. 2002: “El Cau del Tossal Gros: una cavitat paradolmènica del massís del Montgrí”. XII.º Col-loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà (Puigcerdà 2000): 709-722. Puigcerdà.

Soriano, I. 2010: Producción metalúrgica prehistórica en el nordeste de la Península Ibérica (mediados del IV-II milenio cal ANE). Aportaciones cronoculturales, tecnológicas y funcionales. Tesis Doctoral, 2 vols. + CD Rom, Universidad Autónoma de Barcelona. Barcelona.

Tarrús, J. 2002: Poblats, dòlmens i menhirs els grups megalítics de l’Albera, serra de Rodes i cap de Creus (Alt Empordà, Rosselló i Vallespir Oriental). Diputació de Girona. Girona.

Tarrús, J.; Castells, J.; Vilardell, R. y Chinchilla, J. e1983: Els dòlmens de Comes Llobes de Pils i de Solar d’en Gibert. Excavacions Arqueològiques a Catalunya 4, Generalitat de Catalunya, Barcelona.

Toledo i Mur, A.; Rueda i Torres, J. M.; Vila i Mitja, A.; Merino Nazábal, I.; Agustí i Farjas, B. y Pons i Bruns, E. 1992: El Cau d’En Calvet. Un enterrament del Neolític. Papers del Montgrí 9, Museu del Montgrí i del Baix Ter. Torroella de Montgrí.

Vázquez, J. M. 1995: “Etnoarqueología de la extracción del oro de los ríos en el Noroeste de la Península Ibérica”. Trabajos de Prehistoria 52 (2): 157-161.

Vert, J. 1980: “Noves troballes arqueològiques a la ‘cova dolmènica’ del Tossal Gros (Montgrí-Baix Empordà)”. Butlletí de l’Associació Arqueològica de Girona 3: 34-35.

Downloads

Published

2012-06-30

How to Cite

Soriano Llopis, I., Soler Subils, J., & Soler Masferrer, N. (2012). The earliest metallurgy in the northeast Iberian Peninsula? New analysis of a gold bead from Tossal Gros cave (Torroella de Montgrí, Girona). Trabajos De Prehistoria, 69(1), 149–161. https://doi.org/10.3989/tp.2012.12085

Issue

Section

Reports