La Cella (Salou, Tarragona). Un puerto comercial en el litoral cessetano

Jordi Diloli Fons; Jordi Vilà Llorach; Ramón Ferré Anguix; Ivan Cots Serret; Laura Bricio Segura; Helena Sardà Basora

doi:10.3989/tp.2016.12174

Authors

Jordi Diloli Fons Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA). Universitat Rovira i Virgili https://orcid.org/0000-0001-5048-9308
Jordi Vilà Llorach Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA). Universitat Rovira i Virgili
Ramón Ferré Anguix Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA). Universitat Rovira i Virgili
Ivan Cots Serret Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA). Universitat Rovira i Virgili
Laura Bricio Segura Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA). Universitat Rovira i Virgili
Helena Sardà Basora Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA). Universitat Rovira i Virgili

DOI:

https://doi.org/10.3989/tp.2016.12174

Keywords:

Protohistory, Iberian Peninsula, Cessetania, Urbanism, Architecture, Commercial port, Maritime commerce, Ceramic typology, Callipoli, Archaeobotany

Abstract

We present the results of the archaeological excavation carried out between 2010 and 2014 at the protohistoric site of La Cella (Salou, Tarragonès). The work involved the excavation and interpretation of the site using multidisciplinary techniques. Of particular note were the site’s architecture and urban planning, which are atypical in Iberian sites in this region, and the volume of imported pottery that was recovered. These elements and the timeline of settlement proposed for the site, which covers the start of the 4th century up to the middle of the 3rd century BC, clearly distinguish it from any Iberian settlement in the region or in neighboring areas. These characteristics have led us to propose that the settlement was a commercial port and possibly inhabited by a mixed ethnic community of Mediterranean origin.

Downloads

Download data is not yet available.

References

Alonso, N. 1999: De la llavor a la farina. Els processos agrícoles protohistòrics a la Catalunya Occidental. Monographies d’Arqueologie Meditérranéenne 4, CNRS. Lattes.

Asensio, D. 1996: “Les àmfores d´importació de la Ciutadella ibèrica d´Alorda Park o les Toixoneres (Calafell, Baix Penedès, Tarragona)”. Revista d´Arqueologia de Ponent 6: 35-79.

Asensio, D. 2010: “Evidencias arqueológicas de la incidencia púnica en el mundo ibérico septentrional (siglos VI-III aC.). Estado de la cuestión y nuevos enfoques”. Mainake XXXII (II): 705-734.

Asensio, D.; Morer, J. y Pou, J. 2003: “La ciutadella ibèrica de Toixoneres (Calafell)”. En M. Prevosti, J. Guitart y J. M. Palet (eds.): Territoris antics a la Mediterrània i a la Cossetània oriental: actes del Simposi Internacional d’Arqueologia del Baix Penedès (El Vendrell 2001): 267-279. Barcelona.

Asensio, D.; Sanmartí, J.; Jornet, R. y Miró, M. 2012: “L’urbanisme i l’arquitectura domèstica de la ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d’Ebre)”. En M. C. Belarte, J. A. Benavente, L. Fatás, J. Diloli, P. Moret y J. Noguera (eds.): Actas del II Congreso Internacional Iberos del Ebro (Alcañiz 2011): 173-194. Tarragona.

Aviè, Periple (Ora marítima). P. Villalba i Varneda (trad.). Fundació Bernat Metge. Barcelona, 1986.

Belarte, M. C.; Bonet, H. y Sala, F. 2009: “L’espai domèstic i l’organització de la societat ibèrica: els territoris de la franja mediterrània”. En M. C. Belarte (ed.): L’espai domèstic i l’organització de la societat a la protohistòria de la Mediterrània occidental (1r mil·leni aC). Actes de la IV Reunió Internacional d’Arqueologia de Calafell (Calafell- Tarragona 2007): 93-123. Barcelona.

Fantar, M. 1985: Kerkouane. Cité Punique du Cap Bon (Tunisie). Architecture doméstique II, Institut National d’Archéologie et d’Art. Tunis.

Ferrer, M. A. 2002: “Actividad extractiva y metalúrgica”. En H. Bonet y C. Mata (eds.): El Puntal dels Llops. Un fortín edetano. Serie de Trabajos Varios 99 del Servicio de Investigación Prehistórica. Valencia: 192-206.

Fernández Nieto, F. J. 1999: “Economia de la colonización fenícia y griega en la península ibèrica”. Estudios de Historia Antigua: 25-58.

Fernández Nieto, F. J. 2002: “Hemeroskopeion= Thynnoskopeion: el final de un problema histórico mal enfocado”. Mainake 24: 231-255

González Ponce, F. J. 1995: Avieno y el Periplo. Editorial Gráficas Sol. Écija.

Grau, I. 2005: “Espacios étnicos y políticos en el àrea oriental de Iberia”. Cumplutum 16: 105-123.

Helas, S. 1999: Die Punischen Häuser in Selinunt. Wohnen swischen punisher Tradition und griechischem Einflus. Tesis doctoral. Universität zu Köln. http://kups.ub.uni-koeln.de/1481/1/DissTextformatiert.pdf

Jiménez, H. y Prados, F. 2013: “Espacio doméstico y estructura social en contextos púnicos”. S. Gutiérrez y I. Grau (eds.): De la estructura doméstica al espacio social. Lecturas arqueológicas del uso social del espacio. Publicaciones de la Universidad de Alicante. Alicante: 111-126.

López Mullor, A. y Fierro, X. 1994: “Un horno con ánforas de tipo púnico-ebusitano hallado en Darró (Vilanova i la Geltrú, Barcelona). En Coloquios de Cartagena I. El Mundo púnico: historia, sociedad y cultura (Cartagena 1990): 443-463. Murcia.

Maluquer de Motes, J.; Huntingford, E.; Martín, R.; Rauret, A. M.; Pallarés, R. y Vila, M. V. 1986: Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya. Institut d’Arqueologia i Prehistòria, Universitat de Barcelona. Barcelona.

Mangas, J. y Plácido, D. (ed.) 1994: Avieno. Ora Maritima. Descriptio Orbis Terrae Phaenomena, Testimonia Hispaniae Antiqua I, Ediciones Historia 2000. Madrid.

Moret, P. 1996: Les fortifications ibériques. De la fin de l’Âge du Bronze à la conquête romaine. Casa de Velázquez. Madrid.

Olmos, P. 2011: Estudi dels patrons mètrics, arquitectònics i urbanístics del món ibèric (segles V-II aC). Tesis doctoral 2010. Universitat Rovira i Virgili. Tarragona www.tdx.cat/bitstream/10803/8641/1/ Tesi.pdf (consulta 18-VII-2016)

Palet, J. M. y Riera, S. 1997: “Changements du paysage dans la plaine de Barcelone (Catalogne) de la Protohistoire au Moyen Age”. J.-P. Bravard, J. Burnouf y G. Chouquer (eds.): La dynamique des paysages protohistoriques, antiques, médiévaux et modernes. XVIIe. Rencontres Internationales d’Archéologie et Histoire d’Antibes (Antibes 1996): 259-270. Sophia Antipolis.

Palet, J. M. y Riera, S. 2009: “Activitats agràries i modelació antròpica en el territori de la colònia Barcino: aproximació desde l’arqueomorfologia i la palinologia”. J. Guitart y C. Carreras (ed.): Marques i terrisseries d’àmfores en el Pla de Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona: 131-140.

Pons E. y Molist M. 1989: “Les structures domestiques de cuisson durant la Protohistoire en Catalogne. Habitat et structures domestiques en Méditerranée Occidentale durant la Protohistoire”. En P. Arcelin y G. Barruol (eds.): Habitats et structures doméstiques en Méditerranée occidentale durant la Protohistoire. Pre-Acte du Colloque International (Arles-sur-Rhône 1989): 137-142.

Ramón, J. 1995: Las ánforas fenicio-púnicas del Mediterráneo central y occidental. Publicacions Universitat de Barcelona. Barcelona

Riera, S.; Miras, Y.; Giralt, S. y Servera, G. 2010: “Evolució del paisatge vegetal al Camp de Tarragona: estudi pol·línic de la seqüència sedimentològica procedent de l’aiguamoll de la Sèquia Major (La Pineda, Vila-Seca)”. En M. Prevosti y J. M. Guitart (ed.): Ager Tarraconensis 1. Aspectes històrics i marc natural. Documenta 16, Institut d’Estudis Catalans, Institut Català d’Arqueologia Clàssica. Tarragona: 163-173.

Sanmartí, J.; Bruguera, R. y Miñarro, M. 2004: “Les ánforas ibéricas de la costa de Cataluña”. Documents d’archéologie Méridionale 27: 397-403.

Sala, F. 2005: “Consideraciones en torno a la arquitectura y al urbanismo de la Contestania ibèrica”. L. Abad, I. Grau y F. Sala (ed.): La contestania ibèrica, 30 años después. Universitat d’Alacant. Alacant: 119-146.

Sala, F. y Abad, L. 2006: “Arquitectura monumental y arquitectura doméstica en la Contestania”. Lucentum 25: 23-46.

Sánchez, L. 1997: “Origen y condición de Arse-Saguntum”. Saitabi 47: 225-259.

Vilaseca, L. 1968: “Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares”. Ampurias 30: 364-365.